El guanyador de la I beca Josep Reig, José Javier Guidi, flanquejat per Xavi Buqueras, responsable del PNIN de Poblet, i Ramon Rosich, director del Museu de la Vida Rural

Així mateix, durant la reunió es va acordar que l’historiador Antoni Carreras, pels seus coneixements de la zona en matèria de ciències socials i per ser membre del jurat de la beca, seria la persona idònia per exercir de tutor del treball de recerca, fer el seguiment de la seva evolució i aconsellar el senyor Guidi, si fos necessari, possibles itineraris per on desenvolupar el seu treball.

El període que es va acordar per a la realització del treball en el moment de convocar la beca va ser un any des de l’emissió del seu veredicte. Per tant durant el proper mes de setembre, aproximadament, es podran copsar els resultats de l’estudi premiat. S’espera que l’obra es pugui convertir en una referència obligada per a historiadors i d’altres professionals interessats, doncs el llarg període que conforma l’objecte d’estudi, del segle V al segle XIII, és un període amb poques referències en la historiografia de les muntanyes de Prades. El treball serà en principi consultable tant a les oficines del Paratge com a les del Museu i se’n valorarà una futura publicació.

La beca Josep Reig deu el seu nom a l’enginyer de forests que va impulsar els treballs de recuperació del bosc de Poblet durant el primer quart del segle XX. A ell es deu la planificació de moltes de les infraestructures que actualment existeixen al bosc de Poblet.

Reunits a Barcelona el 10 d’octubre del 2011 els cinc membres del jurat de la 1ª beca Maria Font de Carulla han resolt que el projecte més interessant, ateses les característiques de la col·lecció, és el titulat Els i les col·leccionistes dels oblits de l’objecte a un món, unes vides, una cultura, de Marta Farré Ribes: “Molt treballat i molt ben argumentat des d’un punt de vista teòric, presenta un enorme interès etnològic i connecta perfectament amb el Museu de la Vida Rural, perquè es proposa estudiar la feina (i la vocació) dels col·leccionistes locals d’objectes de la vida rural”.

El jurat, però, destaca també el treball titulat Etnografia del treball agrari. El cas de l’Associació de productors Gent del Camp, de Maura Lerga Felip, i n’aconsella la publicació, “atès el seu innegable interès etnogràfic i perquè planteja una recerca molt propera als interessos del Museu de la Vida Rural”.

La nova seu, inaugurada el passat 26 de març, convida a fer un recorregut que permet descobrir el passat recent i la identitat d’un territori i també reconèixer una manera de viure i de sentir.

Sens dubte un museu de referència amb un fons i una treball de primer ordre a Catalunya.

Per això s’ha creat una plataforma per al treball i l’intercanvi d’experiències dels col·lectius que es dediquen a la recerca, difusió i revaloració de la cultura rural catalana, centralitzant en una base de dades la documentació existent sobre la cultura rural per tal d’obtenir una visió de conjunt i poder enfocar noves recerques. Aquesta tasca permetrà catalogar i estructurar en àrees de coneixement el saber popular de l’àmbit rural català, promoure la conscienciació i sensibilització entorn a la necessitat de conservar el coneixement local de la cultura rural (tenint present el valor estratègic del món rural) i facilitar la transmissió del coneixement tradicional i el diàleg intergeneracional entre els àmbits rural i urbà a Catalunya.

El nou web vol afavorir el treball interdisciplinar per a la consideració d’aquest coneixement en els plans i programes d’actuació regional o local sobre la gestió dels recursos naturals del territori i les oportunitats que ofereixen.

www.arrelsconreusabers.cat

Podeu llegir on-line part d’aquest document seguint aquest enllaç: Transhumàncies del segle XXI. La ramaderia ovina i la transhumància a l’Alta Ribagorça

La Revista d’etnologia de Catalunya és una plataforma de difusió de les iniciatives, les realitzacions, les teories i les experiències dels investigadors i dels col·lectius d’estudiosos existents en aquest camp del coneixement. Cada número inclou un dossier monogràfic, amb aportacions d’experts en la matèria d’arreu del món, i una secció sobre les recerques de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Ofereix, a més, informacions sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi del patrimoni etnològic i la museografia.

En l’acte de presentació hi participaren el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; l’editor de la revista i director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila i el director de la revista, Lluís Calvo.