El principal objecte de SENY és la feina d’aquests artesans, que es personalitzen en les famílies Biel i Vendrell de l’Espluga, i la seva implicació amb el Monestir de Santa Maria de Poblet. La inauguració, que es va fer el 3 de setembre, es va convertir en un emotiu homenatge a aquesta feina, compromesa, no només amb la tradició, sinó amb l’Espluga de Francolí i des d’aquí, a la resta del món. Una feina de restauració del Monestir, que s’inicià com a ben bàsica, per cobrir les necessitats constructives després d’anys d’abandó del cenobi, però que, cop a cop, s’anà convertint en un treball artístic en total sintonia amb el seu marc. Ferros i pedres es convertiren en peces úniques de gran bellesa i avui conformen una part imprescindible del conjunt monumental catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Les fotografies d’Ivana Larrosa aconsegueixen que ens n’adonem de la saviesa que acumulen aquests treballadors. Des de l’impactant retrat de Ramon Martí i Martí (1917), present a la inauguració, a les fotografies de les acumulacions d’eines dels tallers, eines amb una especificitat mil·limètrica que avui en dia ha sigut bandejada per quatre màquines multifuncionals que no permetrien resultats similars als que cada dia surten de la Ferreria Biel o de Pedra Vendrell.

SENY és matèria, temps i esforç.
SENY és un homenatge.

Ramon Martí i Martí (Cal Biel) davant una de les obres d'Ivana Larrosa (en segon pla)

]]> http://www.museuvidarural.cat/blog/seny-es-un-homenatge/feed/ 0 http://www.museuvidarural.cat/blog/seny-homenatja-dues-nissagues-dartesans-espluguins/ http://www.museuvidarural.cat/blog/seny-homenatja-dues-nissagues-dartesans-espluguins/#comments Tue, 31 Aug 2010 13:07:40 +0000 Jordi Puig Coll http://www.museuvidarural.cat/blog/?p=2150 El proper divendres, 3 de setembre, a dos quarts de vuit de la tarda, s’inaugurarà al Museu de la Vida Rural la mostra fotogràfica Seny, d’Ivana Larrosa. Es tracta d’una exposició que versa sobre dues nissagues de mestres artesans espluguins, uns dedicats a la forja artística, la família Martí, de Cal Biel, i uns picapedrers i escultors, la família Vendrell, i la relació històrica que han mantingut amb el Monestir de Santa Maria de Poblet. L’acte comptarà amb la presència de Valentí Martí, de Cal Biel, d’Antoni Vendrell i de l’autora de la mostra i serà presentat per Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla. L’exposició romandrà oberta fins el diumenge 26 de setembre.

Seny parteix de la relació entre els tres vèrtexs d’un triangle. Per un costat el Monestir de Santa Maria de Poblet, pels altres les dues nissagues protagonistes de la seva reconstrucció artística. Al centre del triangle la convergència de la relació entre tots tres, tan beneficiosa per totes les parts. Reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les empremtes, les petjades, la transmissió gairebé gremial de coneixements, la duresa dels oficis artesanals, la incertesa del seu futur… Tot a través de la mirada a les rutines de cada protagonista, fotos als seus tallers i a les seves eines, a les seves mans, plenes d’empremtes del temps i a l’obra que les dues nissagues han ajudat a reconstruir, el monestir de Santa Maria de Poblet.

Dues nissagues d’artesans espluguins
La família Martí, de Cal Biel, compta ara mateix la quarta generació dedicada a les arts del ferro. La seva vinculació amb el Monestir de Poblet neix cap a l’any 1941 quan Ramon Martí, segon ferrer de la nissaga, passa a encarregar-se de la reconstrucció de les peces de ferro forjat del cenobi, gràcies a la recomanació d’Eduard Toda. Els monjos tot just acabaven de tornar al monestir i els primers anys de reformes es dedicaren bàsicament a feines d’arranjament, restauració de les peces essencials per a la vida diària de la comunitat. Amb el pas del temps, sense perdre funcionalitat, guanyà pes la vessant artística de les peces, desenvolupant-se d’aquesta manera el vertader tarannà creatiu del forjador. Baranes, portes, reixes, teieres, candelers, reliquiaris, lampadaris, campanes, crucifixos… l’art de la forja dels Biel és patent en totes les sales del monestir. Aquests treballs suposen per a la família una immillorable targeta de presentació, cosa que els obre les portes a treballar per esglésies i particulars de tot el món. A principis dels 70 comença a treure el cap pel taller la nova generació, Valentí Martí, que mica en mica va prenent el relleu al seu pare i al seu avi. Fins a dia d’avui, en què els seus fills, Marc i Enric, segueixen el camí familiar en l’art de la forja.

La família Vendrell compta actualment la cinquena generació dedicada al món i al domini de la pedra. Picapedrers i escultors, tenen, com els Martí, una llarga relació amb el Monestir de Poblet. La seva trajectòria al món de la pedra s’inicia l’any 1890 amb Ramon Vendrell Rovira i es dedica en les dues primeres generacions a la construcció d’obra civil, ponts i carreteres. És amb la tercera generació de picapedrers que s’inicia la relació amb el Monestir de Santa Maria de Poblet. Som a l’any 1940, els monjos tornen a habitar el monestir i s’ha de restaurar tot el que s’ha malmès en cent anys d’abandó. Per tal de dedicar-s’hi, Miquel Vendrell Fonoll, comença a treballar en un taller als peus del monestir. Des d’aquest moment la relació de la família amb Poblet es fa inseparable. La relació també projecta, dins el món de la pedra, el nom de la família Vendrell i temples com Vallbona de les Monges, Santes Creus, la Catedral del Pi de Barcelona i tants d’altres passen, mica en mica, a engruixir el seu currículum.

L’autora
Ivana Larrosa, originària de Logroño, ha navegat per tot un mar de professions, totes elles relacionades amb el món audiovisual, fins a especialitzar-se en la fotografia. Tot i que atresora una extensa formació en el camp audiovisual i en la fotografia en particular, el seu amor per la càmera és vocacional. Com ella mateixa diu, va créixer en ella fins i tot abans de tenir ús de raó. En la seva obra, la manera d’aproximar-se a les persones no és abordant-les directament sinó familiaritzant-se primer amb els objectes que utilitzen, teixint una trama entre l’eina, la memòria que hi ha quedat gravada i la persona que hi ha deixat la seva empremta. És una relació que ja vam poder veure a la seva exposició Lagares afines i que tornem a trobar a Seny.

Canal del MVR a YouTube www.youtube.com/museuvidarural

Translatici [5+5] és un projecte que Josep Bou va començar fa aproximadament un any. Mitjançant una desacostumada tècnica fotogràfica, l’autor va retratar sense càmera centenars de mans. Després va convertir aquestes fotografies en diferents fotoescultures, integrant-ne unes amb altres, introduint-hi suports metàl·lics… donant, en definitiva, un nou valor material a les fotografies, una nova dimensió que ultrapassa el vocabulari propi d’aquest llenguatge artístic.

El treball sobre les mans no és casual. Les mans són dadores de bones noves, són símbol de pau i de germandat, d’altruisme… són, en aquest cas, metàfora de la donació. D’una doble donació. Primer, la donació a l’artista, que rep del públic col·laborador la matèria per fer l’obra. Segon, la donació de l’artista, que permet al públic jugar un paper decisiu en el projecte.

En el procés de creació artística han intervingut, bàsicament, tres factors cabdals: el públic, la matèria i la intervenció de l’artista. Després d’obtenir, en festes i esdeveniments lúdics i culturals, la impressió de les mans sobre paper baritat, l’artista crea l’obra, ja sigui afegint-hi detalls, ja sigui integrant-la en un conjunt escultòric amb d’altres mans… Finalment, com a recompensa pels serveis prestats, el públic que va intervenir en el procés rebrà, quan acabi el projecte, una de les obres creades.

Que el públic ha estat una peça cabdal en tot el procés de creació ho demostra el paper protagonista que el fotògraf li atorgarà en aquesta mostra al Museu. Si al principi del projecte va ser important per captar les fotografies, oferint les seves mans, Josep Bou també vol que ho sigui al final. Per això ha ideat una obra, una peça única, perquè el públic hi intervingui, perquè hi interactuï, perquè se senti també creador. Una obra que tothom qui visiti la instal·lació podrà modificar amb les seves pròpies mans.

L’autor

Josep Bou, nascut a Igualada l’any 1950, ha dedicat tota la seva carrera al món de la fotografia, acostant-s’hi des de diferents angles. Ha estat fotògraf per a premsa, ha fet fotografia de moda, ha dirigit la fotografia de documentals i anuncis i ha fet més d’un centenar d’exposicions de la seva obra. Membre fundador de l’Associació de Fotògrafs Professionals, cal destacar entre els seus reconeixements la medalla d’or del festival de New York. Josep Bou, a més, és l’organitzador del certamen fotogràfic Passanant Foto que se celebra anualment en aquest poble de la Conca de Barberà on l’autor ha fixat la seva residència.