Post amb el Tag ‘Exposicions Temporals’

Santiago Rusiñol al MVR

Dimarts 31 Gener 2012 13:05
Escrit per Albert Carreras Ballart

Sens dubte serà l’exposició de la temporada, una mostra que recopila les obres de Rusiñol (i Casas) en relació a la seva estada, elevada a “campanya”, al Monestir de Poblet durant una freda primavera de 1889. No només enfocada en els vora 20 dies que durà l’experiència, sinó amb els antecedents i les reminiscències posteriors, tant reflectides a l’obra rusiñoliana com en l’amistat cultivada amb Ramon Casas, perpètua pels dos renovadors de l’art català. I és per nosaltres un orgull, fruit d’una gran il·lusió, poder mostrar aquestes pintures a la sala d’exposicions principal del Museu, les podreu veure fins el 22 de maig, amb l’entrada gratuïta.

N’hem fet un tractament especial, des del primer moment, des de l’arribada i muntatge, en podreu veure fotografies al nostre perfil a flickr, i hem creat també un web per recopilar la informació, els àmbits, els perfils artístics i presentar-vos el fil narratiu així com les repercussions i activitats que, a l’entorn de l’exposició, es podran viure al MVR durant les properes setmanes. Aquest web, titulat igual que l’exposició “Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889“, el podeu visitar seguint aquest enllaç.

Agrair especialment als qui han fet possible aquesta inèdita mostra, des de la comissària, Vinyet Panyella, als prestadors de les obres, tant institucions com els particulars que han possibilitat la reunió per primer cop d’aquestes obres úniques de la pintura catalana.

Terra i vida

Divendres 11 Novembre 2011 09:50
Escrit per MVR

Hi ha un raig de sort que acompanya a qui escriu l’entrada a un catàleg artístic sense ser crític d’art. Paradoxa? no pas gens: un ocasional visitador d’exposicions similars a aquesta hi entra sense cap prejudici, amb ulls d’infant, que són ulls en perpetu descobriment. A l’altre extrem, el crític d’art, que ja en duu l’estrella de xèrif, té l’existència complicada perquè, amb tota l’excel·lència de preparació que li cal reconèixer, pot ser que escrigui el pròleg “dins del gremi”, i “per al gremi”, o que s’embranqui en giragonses conceptuals que finalitzem amb un cabdell.

18red

Fem, doncs, la primera passa, donant la mà al nen que som. Cada exposició ha de contemplar-se com si fos la primera que observem.
Sabem, perquè els catàlegs ho han de portar, les carreres formatives que van seguir els dos hospitalencs, agermanats des de molt aviat en quelcom importantíssim, que és la freqüentació de l’artesanat, l’educació del traç, de la mà, de la mirada, el joc i contrajoc de l’espai ple i dels buits que s’hi deixen. Doncs, s’han acostumat a exposar plegats. L’un dues dimensions, l’altre tres. Pintura i escultura.
De debò? Hi ha quadres de Ferrà que es corporeïtzen i vénen cap a nosaltres, una qualitat escultòrica, i algunes corbes en les figures de Jaume Vallverdú demanen quedar signades en l’espai com una rúbrica sola i sense pes. Jo no parlaria de dues o de tres o de quatre dimensions, si no era com a punt de partida. Parlaria de resultats, impacte o escalforeta comunicativa a partir d’aquelles palanques de sortida. Molt de camí fet tenen al seu darrere, i sense haver estat dels artistes de marxant i súplica de dictàmens altíssims, sinó que, sortits del poble, esperen del poble una connexió, una comunió amb la seva obra. L’artista és un educador del poble, un suscitador d’aquiescències i un guardià de fidelitats. (més…)

“Retrospectiva Joan Solé. 1970-2010″ al MVR

Dimarts 30 Novembre 2010 13:22
Escrit per Jordi Puig Coll

PA170104El proper divendres, 3 de desembre, a les set de la tarda el Museu inaugurarà la seva nova exposició temporal Retrospectiva Joan Solé. 1970-2010 una mirada global a l’evolució que ha viscut l’obra d’aquest artista durant els seus quaranta anys de carrera. L’acte, que comptarà amb la presència de l’artista, serà presentat per Ramon Rosich, director del Museu. La mostra serà visitable fins el dia 9 de gener de 2011.

Artista multidisciplinari per excel·lència, l’obra de Joan Solé evoluciona en forma, estil, materials i intencionalitat en aquests quaranta anys de carrera. La seva experiència com a esgrafiador i el seu domini d’aquest art, que mai ha deixat de practicar i que li arriba com a herència familiar, es tradueixen, en els seus quadres matèrics, en unes textures suggestives alhora que inquietants. Matèria sobre fusta, treballada amb l’experiència que li dóna conèixer les tècniques murals, el seu domini dels materials i les eines, adquireix en les seves “textures matèriques” una amalgama de la seva experiència i la seva joventut.

Des de la força d’aquests primeres quadres, pintura matèrica experimental, de traç gruixut i textures contundents, l’obra de Joan Solé passa per diferents estadis, tècniques, disciplines i materials. De la matèria a l’acrílic, de la pintura a l’escultura, dels treballs murals a la ironia suggestiva de les seves poesies visuals. Tot i que seria impossible mostrar pas per pas aquesta evolució, la tria que proposa el Museu compendia el més significatiu de la carrera de Solé. S’hi podran veure els seus treballs de matèria sobre fusta, d’acrílic sobre fusta, els seus poemes visuals i les seves làmpades fetes d’estris de cuina. A més es podrà  admirar la seva obra mural a les parets del Museu, ja que els esgrafiats que l’adornen són obra del mateix autor seguint dibuixos de Llucià Navarro.

PA190334_red

Biografia
Joan Solé neix a Barcelona l’any 1947 en el si d’una família d’estucadors. El seu coneixement i la seva naturalització amb les tècniques murals clàssiques li venen, per tant, per via familiar. Tot i això enriqueix la seva vocació a l’escola Massana estudiant pintura, mosaic, procediments murals i interiorisme. D’entre els professors amb qui es forma destaquen Pau Macià, Vidal Gomà, Jordi Vila Rufas i el montblanquí Ismael Balanyà. Treballa, entre d’altres llocs, en la restauració i execució de frescos, mosaics i esgrafiats del monestir de Montserrat, l’Hospital de Sant Pau, el Parlament de Catalunya, el Palau de la Música… La seva pintura, per altra banda, és un exemple de l’evolució i les maneres d’aplicar la matèria. Entra en contacte amb Joan Brossa després d’esgrafiar-ne un poema a Barcelona i guanya el primer Premi de Poesia Visual Joan Brossa, l’any 2001, tres anys després de la mort del mestre.

SENY és un homenatge

Dissabte 4 Setembre 2010 12:40
Escrit per Albert Carreras Ballart

Les mans, que són un dels vèrtexs de  l’exposició SENY (al MVR fins el 26 de setembre), es converteixen en la metàfora de l’artesania, de la feina ben feta. Unes mans que al seu temps han marcat unes eines (segon dels vèrtexs de SENY), eines que es transmeten generacionalment i conjuntament amb una saviesa que és impossible dominar sense hores, dies, anys de treball: el tercer vèrtex.

_DSC5375

El principal objecte de SENY és la feina d’aquests artesans, que es personalitzen en les famílies Biel i Vendrell de l’Espluga, i la seva implicació amb el Monestir de Santa Maria de Poblet. La inauguració, que es va fer el 3 de setembre, es va convertir en un emotiu homenatge a aquesta feina, compromesa, no només amb la tradició, sinó amb l’Espluga de Francolí i des d’aquí, a la resta del món. Una feina de restauració del Monestir, que s’inicià com a ben bàsica, per cobrir les necessitats constructives després d’anys d’abandó del cenobi, però que, cop a cop, s’anà convertint en un treball artístic en total sintonia amb el seu marc. Ferros i pedres es convertiren en peces úniques de gran bellesa i avui conformen una part imprescindible del conjunt monumental catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Les fotografies d’Ivana Larrosa aconsegueixen que ens n’adonem de la saviesa que acumulen aquests treballadors. Des de l’impactant retrat de Ramon Martí i Martí (1917), present a la inauguració, a les fotografies de les acumulacions d’eines dels tallers, eines amb una especificitat mil·limètrica que avui en dia ha sigut bandejada per quatre màquines multifuncionals que no permetrien resultats similars als que cada dia surten de la Ferreria Biel o de Pedra Vendrell.

SENY és matèria, temps i esforç.
SENY és un homenatge.

_ACB6592

Ramon Martí i Martí (Cal Biel) davant una de les obres d'Ivana Larrosa (en segon pla)

“Seny” homenatja dues nissagues d’artesans espluguins

Dimarts 31 Agost 2010 15:07
Escrit per Jordi Puig Coll

20100827_cartell_seny_vd_blogEl proper divendres, 3 de setembre, a dos quarts de vuit de la tarda, s’inaugurarà al Museu de la Vida Rural la mostra fotogràfica Seny, d’Ivana Larrosa. Es tracta d’una exposició que versa sobre dues nissagues de mestres artesans espluguins, uns dedicats a la forja artística, la família Martí, de Cal Biel, i uns picapedrers i escultors, la família Vendrell, i la relació històrica que han mantingut amb el Monestir de Santa Maria de Poblet. L’acte comptarà amb la presència de Valentí Martí, de Cal Biel, d’Antoni Vendrell i de l’autora de la mostra i serà presentat per Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla. L’exposició romandrà oberta fins el diumenge 26 de setembre.

Seny parteix de la relació entre els tres vèrtexs d’un triangle. Per un costat el Monestir de Santa Maria de Poblet, pels altres les dues nissagues protagonistes de la seva reconstrucció artística. Al centre del triangle la convergència de la relació entre tots tres, tan beneficiosa per totes les parts. Reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les empremtes, les petjades, la transmissió gairebé gremial de coneixements, la duresa dels oficis artesanals, la incertesa del seu futur… Tot a través de la mirada a les rutines de cada protagonista, fotos als seus tallers i a les seves eines, a les seves mans, plenes d’empremtes del temps i a l’obra que les dues nissagues han ajudat a reconstruir, el monestir de Santa Maria de Poblet.

Dues nissagues d’artesans espluguins
La família Martí, de Cal Biel, compta ara mateix la quarta generació dedicada a les arts del ferro. La seva vinculació amb el Monestir de Poblet neix cap a l’any 1941 quan Ramon Martí, segon ferrer de la nissaga, passa a encarregar-se de la reconstrucció de les peces de ferro forjat del cenobi, gràcies a la recomanació d’Eduard Toda. Els monjos tot just acabaven de tornar al monestir i els primers anys de reformes es dedicaren bàsicament a feines d’arranjament, restauració de les peces essencials per a la vida diària de la comunitat. Amb el pas del temps, sense perdre funcionalitat, guanyà pes la vessant artística de les peces, desenvolupant-se d’aquesta manera el vertader tarannà creatiu del forjador. Baranes, portes, reixes, teieres, candelers, reliquiaris, lampadaris, campanes, crucifixos… l’art de la forja dels Biel és patent en totes les sales del monestir. Aquests treballs suposen per a la família una immillorable targeta de presentació, cosa que els obre les portes a treballar per esglésies i particulars de tot el món. A principis dels 70 comença a treure el cap pel taller la nova generació, Valentí Martí, que mica en mica va prenent el relleu al seu pare i al seu avi. Fins a dia d’avui, en què els seus fills, Marc i Enric, segueixen el camí familiar en l’art de la forja. (més…)