Post amb el Tag ‘fotografia’

Agroperifèrics

Divendres 25 Maig 2012 13:02
Escrit per Albert Carreras Ballart

Agroperiferics07_600

Fa unes setmanes vaig poder seguir la xerrada de Marta Dahó, historiadora de l’art i comissaria d’exposicions, sobre la concepció i variació del paisatge. La conferencia, titutlada “El pasiateg que ve” va mostrar diferents treballs contemporanis de fotògrafs com Guido Guidi, Salva López, Ezio d’Agostino o, el que més em cridà l’atenció, d’Ignasi López.

Precisament Ignasi López està en plena campanya a través de verkami, de captació de finançament a través de micro-mecenatge, per a la publicació del llibre del projecte Agroperifèrics

Agroperifèrics” és un projecte articulat a partir de l’arxiu d’un treball de camp fotogràfic realitzat en hortes periurbanes de la segona corona metropolitana de Barcelona entre 2006 i 2012. La conceptualització d’aquest projecte ha comptat amb la col·laboració de Marta Dahó i de Carles Marcos, i compta amb un text de Joan Nogué. Ha tingut molt bona acceptació i ha estat citat en diferents webs, blogs i revistes especialitzades de fotografia. El fotògraf ens diu: “Vaig créixer en un lloc agrònom i perifèric que, poc a poc, es va anar tornant impermeable i urbà. 30 anys més tard vaig començar a furgar entre els rastres de gent que, per altres raons, havien canviat terra per asfalt. La major part d’aquesta gent van marxar fa molts anys d’àrees rurals cap a grans zones urbanes per participar en la construcció i transformació de nous territoris. Van participar en el canvi del paisatge i de l’imaginari identitari dels seus fills. Amb el temps, alguns d’ells tornaven a reconstruir en terrenys permeables sobrants, creant nous llocs agroperifèrics. Aquests llocs són alhora, memòria, representació i transposició d’una idea de paisatge que porten dins de fa molts anys”.

pag23

pag11

Joan Nogué, catedràtic de Geografia humana i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, parla, en text pel llibre, de l’horta perifèrica, periurbana, la que aprofita de manera espontània els espais intersticials buits i dispersos que generen els processos contemporanis de metropolització i urbanització difusa i dispersa pel territori, és un laboratori excel·lent per entendre com es pot crear un lloc partint del no-res. I com es pot omplir de memòria un receptacle espacial que no la tenia.

Seguirem de prop el projecte el qual us recomanem per la vesant del paisatge projectat i executat de nou, i per l’acció agrícola sobre terrenys no ideats per aquesta activitat però necessària en diferents aspectes.

Joan Rendé a Cròniques rurals

Divendres 18 Novembre 2011 10:39
Escrit per Albert Carreras Ballart

En Joan Rendé ens parlar de l’Espluga dels seus orígens, la dels anys quaranta. “Jo vivia al carrer Major, un carrer de dues direccions. Des de les quatre del matí, senties els carros —catric-catroc— que anaven al tros. Això durava fins a les set tocades. Entre les cinc i les sis de la matinada, es produïa la màxima circulació de carros. L’època de la verema s’anunciava amb l’olor del raïm collit. Nosaltres dúiem el nostre al sindicat. A sis i set anys, bevíem vi a tot estrop: un gotet de vi ranci i un rovell d’ou, tot ben remenat. Això, havent dinat. I ningú es va alcoholitzar!

De joves, al tros, ajudàvem amb el segar i el batre. Allò era una autèntica festa per a nosaltres! De bon matí ja sortíem amb el carro, i de vegades dormíem damunt les garbes. Vestíem una camisa ventadora, que en deia ma mare: era una camisa vella, amb una caputxa afegida perquè no t’entrés el boll a l’orella. Com més apedaçada, millor!”.

“A l’Espluga, els del Caputx parlaven xipella. A baix, parlaven com parlo jo.” I recorda, enriolat, una frase que, durant molts anys, els de la seva colla es van apropiar gairebé com un lema. Pel que sembla, la va dir un pastor, que va respondre amb molt de coneixement de causa a algú que, estranyat, es demanava com podia ser que hi hagués aigua, si no havia plogut. “L’home, que de cursos d’aigua en sabia un niu, va dir tot d’una: ‘No et càpigui dubti que aqueixa aigua que baixi, baixi del Perineu’. Era la saviesa dels pastors, que coneixien la marxa de l’aigua i en sabien, també, el naixement remot. Quan ells parlaven —vull dir els grans: pagesos o pastors—, nosaltres escoltàvem. La meva forma de veure la vida ve d’allà. (més…)

Josep Bou a Cròniques rurals

Dijous 17 Novembre 2011 15:35
Escrit per MVR

“Anava al camp d’excursió i veia carros abandonats i, esclar, els fotografiava. També els que veia a Igualada, si no portaven goma no els deixaven circular, i aleshores veies mules amb el carro lligades a l’ombra d’algun arbre de l’entrada de la ciutat. Al mateix moment la bicicleta que havia conegut com a mitjà de transport del pare, es substituïa per la mobilette i la bicicleta quedava relegada a ser un mitjà per fer esport.  Els carretons es van canviant per cotxes com Renault 4L i Citröen 2CV. En algunes fotografies el que em proposo és experimentar la sensació de moviment i començo amb el motocarro que s’utilitzava per repartir. El moviment sempre m’ha agradat perquè la fotografia és una imatge bidimensional que queda clavada i jo he buscat aquest moviment, aquest punt de fuga, perquè és una informació més que dones a la imatge.”

bou_A_carreras

Josep Bou, © Albert Carreras, 2011

Josep Bou a Cròniques rurals, un llibre de Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreras

El Museu de la Vida Rural presenta FOTOSCÒPIA

Divendres 4 Novembre 2011 16:48
Escrit per Albert Carreras Ballart

El Museu de la Vida Rural presenta a partir d’avui FOTOSCÒPIA un projecte de recuperació fotogràfica i històrica.

Creat pel Museu de la Vida Rural i amb ànima participativa el seu objectiu és donar visibilitat als fons fotogràfics rurals, valorar les col·leccions particulars de fotografia familiar i crear un xarxa d’informació que afavoreixi el coneixement que emana de la fotografia. Un projecte que s’emmarca amb el procés, de llarg abast, de patrimonialització d’imatges que du a terme el Museu de la Vida Rural.

002_red_instagram

El projecte treballa principalment contra l’aplicació historypin i es suporta també sobre flickr i altres xarxes socials. Està pensat de forma participativa perquè qualsevol persona pugui aportar-hi qualsevol fotografia històrica compresa entre finals del segle XIX i finals del XX. Setmanalment el Museu de la Vida Rural publicarà una fotografia, geogràfica i cronològicament situada i amb la màxima informació que s’en desprengui. D’altra banda es publicarà també de forma periòdica les fotografies històriques que ens feu arribar a fi efecte de situar-les i dotar-les de la importància testimonial i històrica que tenen. En una segona fase el Museu de la Vida Rural crearà una exposició comissariada per un fotògraf.

Historypin i la realitat augmentada

FOTOSCÒPIA actua en diferents fronts, el més innovador d’ells és Historypin, una aplicació de recent implantació que treballa contra Google maps i que permet la situació de fotografies en l’espai i el temps. Actualment algunes institucions museístiques del món anglosaxó ja estan treballant a Historypin conformant els pilars bàsics d’una xarxa col·laborativa de fotografia històrica. A través de la fotografia es pot crear una mapa interactiu de reconstrucció històrica, comparable amb l’actualitat, tot de forma molt didàctica i amb diferents nivells d’aprofundiment d’informació.

El Museu de la Vida Rural serà una de les primeres institucions del país en treballar sobre Historypin situant les fotografies que conformaran FOTOSCÒPIA. A més, l’app per a dispositius mòbils permet mitjançant realitat augmentada explorar l’espai proper on es troba un usuari, fer noves fotografies de comparació i aprofundir en les històries de les col·leccions que s’hi troben.

003_red_instagram

Participació

FOTOSCÒPIA neix com un procés participatiu, on qualsevol persona pot aportar-hi fotografies històriques i englobades en un període que transcorre des de finals del segle XIX a finals del XX. FOTOSCÒPIA es centralitza en un blog, on es pot trobar informació i on es destacarà setmanalment una de les fotografies del projecte: www.museuvidarural.tumblr.com

Ivana Larrosa porta Seny a Salou

Dimecres 31 Agost 2011 12:28
Escrit per Jordi Puig Coll

Divendres 2 de setembre, a les vuit del vespre, s’inaugurarà a la Torre Vella, de Salou, la mostra fotogràfica Seny d’Ivana Larrosa. Es tracta d’una exposició produïda pel Museu de la Vida Rural, de l’Espluga de Francolí, que versa sobre dues nissagues de mestres artesans espluguins, uns dedicats a la forja artística, la família Martí, de Cal Biel, i uns picapedrers i escultors, la família Vendrell, i la relació històrica que han mantingut amb el Monestir de Santa Maria de Poblet. L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde de Salou, Pere Granados i de l’autora de la mostra. L’exposició romandrà oberta fins el diumenge 25 de setembre. En el mateix acte s’inaugurarà també la mostra “Forja a Poblet” del fotògraf Josep M. Casanoves.

Seny parteix de la relació entre els tres vèrtexs d’un triangle. Per un costat el Monestir de Santa Maria de Poblet, pels altres les dues nissagues protagonistes de la seva reconstrucció artística. Al centre la convergència de la relació entre tots tres, tant beneficiosa per totes les parts. Reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les empremtes, les petjades, la transmissió gairebé gremial de coneixements, la duresa dels oficis artesanals, la incertesa del seu futur… Tot a través de la mirada a les rutines de cada protagonista, fotos als seus tallers i a les seves eines, a les seves mans, plenes d’empremtes del temps i a l’obra que les dues nissagues han ajudat a reconstruir, el monestir de Santa Maria de Poblet.

SAN BENET

Sant Benet. © Ivana Larrosa

(més…)