El producte estrella serà el calçot, però també hi haurà plantes aromàtiques i pots per a posar-hi bolígrafs que han elaborat els mateixos alumnes. La venda dels productes es desenvoluparà al Mercat Municipal de Bot, entre les 9 i les 13 hores i comptarà amb la presència de l’alcalde de la localitat, Francesc Fidel Martí, de representants del Consell Comarcal de la Terra Alta i del Grup d’Acció Local comarcal, així com dels professors i alumnes de l’Escola de Bot encarregats de dinamitzar el projecte.

L’escola de Bot és una més de les escoles rurals catalanes que estan impulsant el programa “Emprendre a la Meva Escola”. Un total de setze escoles rurals i més de 300 alumnes de les Terres de l’Ebre, la Catalunya Central i Pirineus s’han sumat a la iniciativa que es desenvolupa en el marc del projecte Ruralactiva, impulsada per la Fundació del Món Rural (FMR). Durant el curs escolar, l’alumnat crea i gestiona en cada centre una cooperativa en la qual fabrica productes que, posteriorment, venen en un mercat o una fira del seu poble. D’aquesta manera, els escolars, fonamentalment de Primària, coneixen tots els passos pràctics requerits per a crear i gestionar una empresa a través d’una experiència pràctica i dels diferents continguts del projecte.

Ruralactiva

El model Ruralactiva impulsa l’emprenedoria en el món rural, que es desenvolupa amb altres agents del sector i institucions, i que aquest any ha treballat amb el foment de la capacitat emprenedora a les escoles, la creació d’una plataforma web que centralitzi la informació sobre emprenedoria i ofereixi serveis per als emprenedors rurals, i la detecció dels nous jaciments d’ocupació, entre altres. La iniciativa està impulsada per la Fundació Món Rural i compta amb el suport dels departaments d’Economia i Coneixement, Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i de la Xarxa Inicia del Departament d’Empresa i Ocupació.

Enllaços:

• “Setze escoles rurals catalanes promouen l’emprenedoria entre els seus alumnes ”
• Dossier de premsa del Programa
• Memòria del projecte

Via Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Fundació del Món Rural

En la jornada de debat també s’ha fet incís en la sensibilització de la societat en general cap als temes rurals, la revalorització el món rural, la pedagogia dels entorns rurals i la necessitat de buscar formes d’apropament entre el món rural i els mitjans de comunicació i la societat en general.

Els resultats de l’informe ja poden ser consulatts al web de la Fundació del Món Rural tot i que els últims resultats es presentaran d’aquí a unes setmanes incorporant els temes i propostes tractades pels mateixos agents rurals entre els quals s’hi incloïa el Museu de la Vida Rural.

Vicent Canet, Francesc Cribillers, Assumpció Huertas i Miquel Àngel Violán en un moment de la presentació.

Documents relacionats:

• Resum executiu de l’Estudi sobre les estratègies comunicatives dels agents actius del món rural
• Estudi sobre les estratègies comunicatives dels agents actius del món rural
• Resum de les conclusions i propostes de la Fundació del Món Rural
• Conclusions i propostes de la Fundació del Món Rural
• Web de la Fundació del Món Rural

Que el món rural no té el pes que li correspon en els mitjans de comunicació d’abast nacional, és un fet. Ho constaten informes com el de Pluralisme territorial del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), els propis agents del món rural, o en les recomanacions del propi CAC a El tractament del mon rural als mitjans audiovisuals, impulsades conjuntament amb el Col·legi de Periodistes i la Fundació del Món Rural. La Fundació del Món Rural (FMR) té l’objectiu de promoure el debat i la reflexió al voltant del món rural, la seva especificitat i les seves necessitats. A més, vol aconseguir que la societat catalana sigui conscient del paper que aquest té per al desenvolupament sostenible del país. Per això, entre altres projectes, la FMR ha impulsat l’Estudi sobre les estrategies comunicatives dels agents actius del mon rural que pretén aportar dades per a generar un debat entre els agents del món rural que permeti l’elaboració de forma participativa, de recomanacions i propostes per a millorar la comunicació del món rural.

Sala d’Actes del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural a Lleida. Camp de Mart, 35, Lleida.

Dijous 4 de novembre d’11.00 a 14.00 h. Confirmació prèvia d’assistència a: comunicacio@fmr.cat o al telèfon 973 22 93 60

Per això s’ha creat una plataforma per al treball i l’intercanvi d’experiències dels col·lectius que es dediquen a la recerca, difusió i revaloració de la cultura rural catalana, centralitzant en una base de dades la documentació existent sobre la cultura rural per tal d’obtenir una visió de conjunt i poder enfocar noves recerques. Aquesta tasca permetrà catalogar i estructurar en àrees de coneixement el saber popular de l’àmbit rural català, promoure la conscienciació i sensibilització entorn a la necessitat de conservar el coneixement local de la cultura rural (tenint present el valor estratègic del món rural) i facilitar la transmissió del coneixement tradicional i el diàleg intergeneracional entre els àmbits rural i urbà a Catalunya.

El nou web vol afavorir el treball interdisciplinar per a la consideració d’aquest coneixement en els plans i programes d’actuació regional o local sobre la gestió dels recursos naturals del territori i les oportunitats que ofereixen.

www.arrelsconreusabers.cat

El percentatge de població que ha considerat posar un negoci o que ja en té un de propi és més elevat a les zones rurals, que no pas a les urbanes. Tot i així, més de la meitat dels enquestats creuen que a les zones urbanes és on hi ha més possibilitats d’èxit a l’hora d’obrir un negoci. D’altra banda, els joves són, per grups d’edat, els que més han intentat crear un negoci al seu municipi (26,5%), tot i que el 88% de la població catalana creu que els joves abandonen els pobles per motius de feina i oportunitats laborals. El món rural és més emprenedor, “tot i que la percepció és que resulta més fàcil crear una empresa al món rural, la realitat és que hi ha més esperit emprenedor i gent que té el seu propi negoci en el món rural”, afirma el secretari general Xavier Castella. En aquesta matèria, el director de la Fundació del Món Rural, Francesc Cribillers, ha assenyalat que aquesta entitat treballa per dinamitzar l’emprenedoria al món rural i adaptar les polítiques que l’impulsen al seu fet diferencial, així com d’altres estudis sobre els valors en aquest àmbit o de la perspectiva rural de la pobresa o les polítiques de comunicació dels seus agents.

Xavier Castella ha remarcat que el 67% dels enquestats consideren que la crisi ha afectat més al sector agrari que a altres sectors. Segons ha manifestat, “ha hagut una pressió per reduir preus que ha afectat al pagès”. En aquest sentit, ha recordat la feina del DAR amb el Pla de Xoc que compta amb 25 mesures per donar resposta a les necessitats del sector. “S’ha treballat per garantir la liquiditat de les explotacions agràries i en inversions productives per a l’activitat del sector primari”, ha indicat Castella, que també ha posat de relleu la creació de la Unitat de Suport a l’Empresari Agrari al territori i el Contracte Global d’Explotació, totes dues iniciatives destinades a impulsar la incorporació de joves pagesos. A més, el secretari ha remarcat també la importància de la diversificació de la economia rural, “a partir del Programa de Desenvolupament Rural amb línies de diversificació econòmica que poden arribar a crear 400 llocs de treball directes i 2.500 indirectes”, ha assenyalat.

Altres resultats de la enquesta, relacionats amb l’àrea econòmica, indiquen que el 80% considera que costa més arribar a final de mes a les zones urbanes que a les rurals, tot i això el 72% sosté que els salaris són més baixos al món rural. L’habitatge és la principal despesa dels catalans (33,8%) i l’alimentació la segona (25,7%), mentre que en l’àmbit rural, en concret, aquesta situació s’inverteix i és l’alimentació (29,4%) la principal despesa de la llar, mentre que l’habitatge passa a un segon lloc (27,5%).

Pel que fa als valors, el 78,8% observa diferències entre els valors de la població rural i urbana que es manifesten en més vincles entre les persones, més companyonia i sentit col·lectiu, més respecte pel medi ambient i per les persones, i un estil de vida diferent i més tranquil. En aquest sentit, associen món rural amb vida sana, tranquil·litat, natura, medi ambient, i agricultura.

Precisament, el món rural és molt ben valorat. Diferents resultats porten a aquesta conclusió com ara la percepció genèrica de la qualitat de vida: un 55,7% dels catalans creuen que la qualitat de vida al món rural ha millorat respecte al 2009, enfront d’un 27,2% que creu que ha empitjorat.

També és remarcable la bona valoració de l’accessibilitat i de la qualitat dels serveis que hi ha al món rural ja que prop del 60% els valora com a molt bons o bons; excepte el transport públic i la seguretat. L’oferta cultural i la sanitat són els més ben valorats en relació a la qualitat. Per àmbits, els residents al món rural són els que es mostren més satisfets amb el tipus de vida que porten: un 78,6% d’habitants del món rural estan molt o bastant satisfets, enfront al 73,8% que ho estan a les zones urbanes. De fet, fins a un 31,4% ha considerat l’opció de canviar de municipi, i d’aquests un 70% aniria a un municipi més petit (quan al 2009 era el 58%) i la principal motivació (en un 58%) és la millora de la qualitat de vida. Per contra, el principal motiu per a què no es canviï de municipi de residència és la feina (36%).

Polítiques per al món rural

Gairebé el 97% de la població està d’acord amb què tot allò relacionat amb el món rural és patrimoni del país i ens ha de preocupar a tots. Igualment, el 95% dels catalans està d’acord amb què la Generalitat destini més recursos al món rural.

Respecte a les polítiques a desenvolupar en el món rural, el 48,3% creu que s’ha de posar per davant la protecció del medi ambient, al desenvolupament econòmic, un -3% respecte a 2009, i un -1,5% respecte a 2008. L’opció que més creix en els darrers dos anys és la dels que aposten per prioritzar el creixement econòmic a la preservació del medi ambient, que passa d’un 20,3% el 2008 a un 30,4% el 2010. La que ha patit un descens més fort és l’opció que cerca l’equilibri entre desenvolupament i protecció que en dos anys ha passat del 28% al 20,3%.

En aquest sentit, i dins de la preocupació per mantenir el medi, la majoria de la població catalana creu que el sector agrari és necessari per a conservar el territori i el paisatge (79,2%), per a la producció d’aliments (79%), per al desenvolupament econòmic de bona part del país (65,5%), i per a evitar el despoblament de les zones rurals (73,4%). Malgrat la funció que acompleix, el 54% dels catalans creu que la pagesia té poc o cap futur, proporcions que s’agreugen en l’àmbit rural (59,3%) i rural dens (64%).

Aigua, gestió forestal i mitjans

La meitat de la població (50,4%) considera, erròniament, que el sector industrial és el que gasta més aigua, en segon lloc se situa l’ús domèstic (26%), i en darrer l’agricultura, que empra prop del 75% de l’aigua que es consumeix al nostre país. En l’enquesta de l’any 2007, era el 57% de la població que considerava que el sector que utilitzava més aigua era l’industrial. A més, gairebé el 50% no creu que el sector agrari malgasti l’aigua utilitzada, i més del 80% de la població considera que l’aigua utilitzada no es malgasta ja que s’utilitza per a produir aliments que la societat es menja.

Més del 83% de la població considera beneficiós per a la conservació de boscos i paisatges: obrir tallafocs, arreglar camins forestals, i el pasturatge. Són considerades com a poc o gens beneficioses pels boscos i el paisatge, l’explotació de la fusta (40%), la qual cosa és errònia, i no intervenir-hi (68%).

Finalment, segons dades de l’enquesta, un 69,3% creu que els mitjans de comunicació informen poc o gens sobre el món rural. Preguntats sobre programes concrets, tot i que més de la meitat dels catalans no ha vist algun d’aquests programes, els que informen de forma més actual i adequada són els informatius España Directo i Espai Terra, i el que el presenta de forma més estereotipada, Granjero busca esposa.

L’“Enquesta de percepció del món rural” està impulsada per la Fundació del Món Rural (FMR), entitat vinculada al DAR, i aporta dades al voltant de l’opinió que es té sobre el món rural per part de la societat catalana, unes dades que són el resultat de 1.400 entrevistes telefòniques. La FMR promou el debat, la reflexió i la recerca per posar en valor el món rural a la societat catalana.

Font i fotografia: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

En la categoria de Narrativa es premia l’obra Les tombes buides de Marc Masdeu Escuder, de Soses (Segrià). En la categoria de periodisme Santiago Valldepérez Cruañes, d’Amposta (Montsià), ha estat el guardonat pel reportatge Cinc dies al ras, transhumància entre el Montsià i el Maestrat publicat a la revista “Descobrir” a l’octubre de 2009. S’ha realitzat una menció especial a l’article “Prendre la fresca” publicat a “La Vanguardia” el 3 de febrer de 2009 d’Antonio Orensanz, de Falset (Priorat).

Manel Martínez, l’autor de Apicultura tradicional. Abellaires, melers i cerers. Arquitectura rural i patrimoni. (l’exemple a la Conca de Barberà), té 48 anys i resideix a Montblanc. Aquest assaig és, per al jurat, un model de com s’han d’elaborar aquest tipus d’estudis: perquè està ben redactat i perquè hi ha un notable esforç en el treball de camp que recull la realitat dels sector d’abellaires, melers i ceres, d’un passat proper de nosaltres. El llibre repassa un passat que cal recuperar, ja que el consumidor ho demana, en un sector consolidat al país i que mira al futur. També és considerable l’esforç de documentalisme pel qual l’autor incorpora un bon treball fotogràfic. La publicació del treball vol esdevenir referència per a tots aquells que volen recuperar els productes tradicionals de qualitat. Martínez ha realitzat diferents estudis vinculats al món rural, la seva cultura i els seus diferents àmbits i circumscrits, la majoria d’ells, a la comarca de la Conca de Barberà.

Destaquen “Els safareigs públics a la Conca de Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat” i “Arquitectura rural, un patrimoni cultural oblidat” publicats tots dos per Edicions Cossetània, “el primer al 2006, el segon pendent de publicació durant el 2010. També ha publicat diferents llibres sobre temàtica forestal com ara “El bosc de Poblet, al llarg del temps”, publicat pel Centre d’Estudis de la Conca de Barberà al 2002; “170 anys de bosc públic. El bosc de Poblet, passat i present”, publicat per l’Associació Amics del Paratge Natural de Poblet, al 2005; “Homenatge a Josep Reig i Palau (1863-1917)”, enginyer de forests que dirigí la repoblació forestal del bosc de Poblet, publicat pel Col•legi d’Enginyers de Forests a Catalunya el 2006, i, finalment, la “Guia del Paratge Natural de Poblet”, publicat per l’Associació Amics del Paratge Natural de Poblet. Montblanc, 2007. A més, ha col•laborat amb nombroses publicacions tècniques sobre temes essencialment forestals, però també temes de cultura rural en revistes com ara Reboll, El Foradot, Revista Pedra Seca, Revista El Monte, entre altres

En l’acte han intervingut Gabriel Pena, vicepresident de l’Institut d’Estudis Ilerdencs; Francesc Cribillers, director de la Fundació del Món Rural i Pau Echauz, periodista de La Vanguardia, que ha presentat una ponència sobre la relació entre el periodisme i el món rural. Cossetània Edicions serà l’editorial que publicarà els llibres premiats en les categories de narrativa i assaig que estan dotades d’un premi de 3.000 euros cadascuna, mentre que la categoria de periodisme està premiada amb 1.500 euros. Els treballs que s’han presentat havien d’estar redactats en llengua catalana i el món rural havia de ser el marc on es desenvolupava la narració o l’assaig o l’article periodístic. La categoria de narrativa ha rebut més de vint obres, la d’assaig cinc i la de periodisme prop de vint, per la qual cosa l’organització considera un èxit aquesta primera convocatòria.

Font: Ràdio Montblanc

No diguis blat… La memòria del món rural és un projecte de recuperació de la memòria històrica i col·lectiva dels habitants del món rural, un projecte que ha comptat amb l’assessorament del Departament d’Història de la Universitat de Lleida.

La FMR va tirar endavant aquest projecte amb dues publicacions: l’audiovisual i un llibre que recullen els esdeveniments i fets històrics que han marcat l’evolució dels moviments agraris i les seves repercussions socials del segle XX i ho ha fet de la mà de pagesos i pageses que han parlat de les seves experiències i records.

En paraules dels autors, Eduard Trepat i Anna Vilaseca, “El repte del projecte No diguis Blat… és ruralitzar la perspectiva històrica a través dels seus protagonistes directes, sense obviar les seves peculiaritats territorials, polítiques, econòmiques i socials, per a obtenir un document de síntesi i recopilació que permeti mantenir i divulgar coneixements socials i culturals que d’una altra manera estan destinats a desaparèixer.”

Paral·lelament a l’edició d’aquest documental es va publicar un llibre sota el mateix títol amb la mateixa escència de recuperació hitòrica. Tot i que actualment es troba esgotat us l’enllacem en format digital a continuació.