Post amb el Tag ‘fundacio lluis carulla’

El banc d’imatges d’El món agrari a les terres de parla catalana

Dimecres 14 Març 2012 13:56
Escrit per MVR

Consultable a Internet, el banc d’imatges recollit pel projecte El món agrari a les terres de parla catalana, coordinat per l’Institut Ramon Muntaner, és sense dubte una de les millors finestres no només al passat agrari i rural del país, sinó que aporta informació gràfica de gran valor sobre l’evolució de les dinàmiques de la pagesia fins a l’actualitat.

banner2

D’aquest projecte n’han sortit també dos objectes interessantíssims, en primer lloc l’exposició que, sota el mateix nom, es pot veure actualment a Amposta i que és un resum del projecte amb una mostra de les fotografies recollides i, per altra banda, el catàleg de l’exposició, de magnífica edició que, a més de recollir i ampliar els plafons de l’exposició, es complementa amb els textos d’un ventall d’experts que reflexionen des de múltiples punts de vista, sobre l’estat actual de la pagesia i el seu futur.

El geògraf Joan Vilà-Valentí n’és autor de la introducció. Del paisatge ens en parla el naturalista Martí Boada, Pagesia i paisatges del segle XXI; l’enginyer tècnic agrícola Jordi Peix fa una reflexió sobre Els conreus a Catalunya i Meritxell Serret, de la Fundació del Món Rural, sobre la ramaderia a Del ramader a la nevera… i tot això per un litre de llet. L’escriptor Joan Rendé ens introdueix a l’àmbit humà amb L’escàs planter entre tanta herbota i el geògraf Ignasi Aldomà ens parla del treball al camp a La roda dels anys, les feines del camp i la llibertat i supervivència del pagès. Als dos últims àmbits s’hi refereixen el pagès Pep Riera, antic coordinador d’Unió de Pagesos, que reflexiona sobre l’estat de la pagesia a L’agricultura, entre l’evolució i l’abandonament i l’economista Francesc Reguant Present i futur: explotacions preparades per canviar. Clou el llibre l’escriptor Jordi Llavina amb l’epíleg Literatura del camp? Uns apunts d’aproximació.

El banc d’imatges sobre el món agrari a les terres de parla catalana el van endegar l’any 2009 l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Fundació del Món Rural amb un doble objectiu. D’una banda facilitar a la societat un coneixement del sector agrari des de finals del segle XIX fins a l’actualitat per comprendre la realitat actual i entendre les polítiques agràries que en el marc europeu cal adoptar per possibilitar la continuïtat del sector; i de l’altra, garantir la conservació, mitjançant la digitalització, de gairebé 4.000 fotografies recollides arreu del territori a més de 150 fons fotogràfics, entre els que hi ha el del Museu de la Vida Rural (aconseguit en bona part gràcies a la col·laboració de veïns del poble). El banc es pot consultar en la seva totalitat a la pàgina web Memòria Digital de Catalunya i no es dóna per tancat, sinó que es constitueix en un projecte viu i obert a créixer i modificar-se segons la demanda dels usuaris. Les fotografies del MVR que en formen part les podeu veure en aquest filtre sobre el banc: Museu Vida Rural.

bancimatges1 (més…)

Rècord de candidatures als Premis Baldiri Reixac

Dimarts 6 Març 2012 12:44
Escrit per Jordi Puig Coll

cartell_FINAL_2011-2012Un total de 350 candidatures s’han presentat a la XXXIV edició dels Premis Baldiri Reixac instituïts per la Fundació Lluís Carulla com a estímul i reconeixement de l’escola catalana. Aquesta xifra representa un rècord absolut de participació i un fort increment respecte a les 278 candidatures de l’any passat. La Fundació, que aquest any ha creat un nou premi a l’ensenyament de llengua i literatura catalana mitjançant les TIC, repartirà 115.200 € en total.

A la categoria d’escoles s’atorguen catorze premis amb una dotació de 3.300 euros cadascun i hi concorren 46 candidatures (35 de Catalunya, 7 del País Valencià, 2 de Balears, 1 de Catalunya Nord i 1 de la Franja), enfront de les 39 de l’edició anterior.

En la modalitat de mestres i professors, es lliurarà un guardó de 6.000 euros per a un estudi, assaig o recerca pedagògics i 3.000 euros de subvenció per a la seva publicació; un premi de 3.000 euros per a una experiència didàctica i la seva aplicació, i, en aquesta edició, s’ha afegit un nou premi a una experiència didàctica d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i la literatura catalanes mitjançant les TIC, convocat juntament amb la Universitat Oberta de Catalunya, amb motiu del desè aniversari de LletrA. La dotació d’aquest nou premi és de 4.000 euros per a l’autor i aplicador de la proposta didàctica. En total s’han presentat 86 professors –dels quals 9 procedeixen del País Valencià i 7 de Balears-, el doble que l’any 2011, en què s’hi van presentar 44. D’aquestes 86 candidatures, 20 corresponen al nou premi sobre les TIC convocat amb la UOC, 16 a estudi, assaig o recerca pedagògics i 50 a experiències didàctiques.

En la modalitat d’alumnes, amb diferents categories des de l’educació infantil al batxillerat, s’atorguen setanta premis a treballs escolars, dotats amb 700 euros cadascun, i dos premis més de 2.000 euros cadascun a experiències que fomentin la comunicació en català entre l’alumnat. També aquí s’ha incrementat notablement el nombre de candidatures a l’haver pujat de 195 a 218 alumnes (196 corresponents a treballs escolars i 22 a experiències per fomentar la comunicació en català). La majoria són de centres catalans, tot i que el País Valencià aporta 12 candidats i les Balears 12 més.

Els premis Baldiri Reixac són destinats a l’estímul i el reconeixement de l’escola catalana i són dotats per la Fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala que la Fundació tramet cada any a persones interessades per la cultura catalana. La dotació total de l’edició d’enguany és de 115.200 euros i l’àmbit d’actuació són els països de parla catalana. L’organització dels premis compta amb la col·laboració tècnica d’Òmnium Cultural.

Els premis al professorat i a les escoles es preveu que siguin lliurats el 30 de maig al Palau de Pedralbes de Barcelona. Quant als guardons als alumnes, es preveu que tinguin lloc el 3 de juny a l’Espluga de Francolí.

Formen el jurat Carme Alcoverro, Joan Arjona, Rosa Boixaderas, Josep M. Calbet, Alba Espot, Assumpta Fargas, Josep Gonzàlez-Agàpito, Isidre Moreso i Irene Seira.

Tàpies i Dau al Set

Dijous 9 Febrer 2012 10:37
Escrit per MVR

Cobertes R 3La Guerra Civil va significar un cop molt dur per a la progressió que l’art català d’avantguarda havia assolit durant la Segona República. En els primers anys de la postguerra, uns joves Joan Ponç, Joan Brossa, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats van reprendre el fil que havia quedat romput pel conflicte bèl·lic i l’any 1948 van iniciar la publicació de Dau al Set, revista on va confluir i va esclatar la creativitat plàstica, filosòfica i poètica dels seus integrants. Marcada pel surrealisme, el magnicisme i l’interès per la cultura popular, Dau al Set meravellà els seus contemporanis i encara ens meravella avui. Tàpies, com Brossa i Ponç, en fou ànima insigne en els primers moments, fins que poc a poc se n’anà desvinculant.

Un dau objectivament té sis cares i cercar la setena implica una jugada impossible, heus aquí la intenció manifesta del sentit profund del nom de la publicació. Des d’un dadaisme inicial en contra de tot el sistema de valors establerts, la intenció que transmetia el grup, format per acusades personalitats individuals que s’havien aplegat per fer front al desert sensible i a la mansuetud intel•lectual que el franquisme, règim representatiu de l’Espanya més retrògrada i intolerant, imposava, va provocar una forta reacció creativa alliberadora. Amb una edició d’uns 100 exemplars per número, la revista, que era entesa com un clam a la llibertat tant pels que l’elaboraven com pels seus escassos adquiridors, fou tramesa, i acceptada, a museus i institucions d’arreu del món com a intercanvi. L’exemple plàstic i mental que se’n desprenia va generar, no només a Catalunya, altres actituds d’expressió lliure.

La Nadala 2011 de la Fundació Lluís Carulla, presentada només fa unes setmanes a La Seca, Espai Brossa, gira a l’entorn de Dau al Set: Alèxia Sinoble, estudiant d’art, literatura comparada i mística a la Universitat Pompeu Fabra, és l’encarregada del capítol que obre la Nadala, amb el títol Dau al Set i les avantguardes anteriors a la Guerra Civil; Arnau Puig, professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya i un dels creadors del Dau al Set, s’encarrega de fer una Introducció a l’esperit de Dau al Set; Daniel Giralt-Miracle, crític i historiador de l’art, escriu Dau al Set, un repte i una aventura; Glòria Bordons, doctora en Filologia Catalana i professora titular de la Universitat de Barcelona, parla sobre El Dau al Set literari; Pilar Parcerisas, crítica d’art i comissària d’exposicions, escriu Tabula rasa. El dau del progrés; i, per últim, Sol Enjuanes Puyol, historiadora de l’art i professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona, tanca la Nadala amb una Cronologia de la revista Dau al Set.

Cobertes R 3

Isona Passola guanya el Premi d’Honor Lluís Carulla

Divendres 18 Novembre 2011 09:36
Escrit per MVR

Iso per Massa d'Or 3Isona Passola, productora, guionista i directora de cinema, ha guanyat el Premi d’Honor Lluís Carulla en la seva XXXVena edició. El guardó li serà lliurat, juntament amb els sis guanyadors dels XXIX Premis d’Actuació Cívica, per l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, dimarts vinent, 22 de novembre, a les set de la tarda.
El jurat, format per Salvador Cardús, Muriel Casals, Àngel Castiñeira, Vicent Partal, Marta Pessarrodona, Ramon Pla i Arxé, Joaquim Triadú, Carme Valls i Vicenç Villatoro, ha valorat la promoció que Isona Passola ha fet del cinema en català. L’acta reflecteix que Passola “productora, guionista i directora de cinema, ha dirigit el documental Cataluña-España, i ha produït, entre d’altres pel·lícules, Despertaferro, El mar, Mirant el cel, De nens i Pa negre. Amb aquesta darrera producció, dirigida per Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d’Emili Teixidor, ha obtingut un gran èxit de públic i de crítica. Pa negre ha rebut catorze premis Gaudí 2011 i nou premis Goya 2011, i ha esdevingut la primera pel·lícula amb versió original catalana que hi obté el guardó al millor film. Nominada a millor pel·lícula europea de 2011, ha estat escollida per representar Espanya als Òscars, essent el primer cop que l’Acadèmia espanyola selecciona un film en català. A més a més, s’ha estrenat als cinemes francesos i se’n prepara l’estrena a la Xina, al Japó i als Estats Units. Pa negre ha contribuït decisivament a projectar el cinema en català i, de retruc, la nostra literatura, al nostre país i al món”. (més…)

Valors tous en temps durs

Dijous 24 Febrer 2011 10:16
Escrit per MVR