Museu Vida Rural » gener

19 de gener, Sant Canut

Carme Marti Canti — Thu, 19 Jan 2012 12:10:07 +0000

Hom creu que aquest sant és l’encarregat de la pluja i que té al seu càrrec les grans aixetes que obren els dipòsits de l’aigua. Canut, en vell català, equival a aixeta. Hom creu que el dia d’avui, el sant, per tal de celebrar la seva festa, no fa ploure, però que si per descuit o pel que sigui s’obre alguna aixeta i plou, per poc que sia, el sant s’irrita i desencadena la pluja per tres mesos seguits. La gent del camp observa, doncs, amb molt de compte, si el dia d’avui plou o no.

Si plou per Sant Canut,
tres mesos no veuràs eixut.

Costumari català (1950), de Joan Amades

Neva

Albert Carreras Ballart — Fri, 08 Jan 2010 10:44:22 +0000

Avui el telèfon no sona, potser no hi ha línia, la tranquil·litat és absoluta mentre neva. El Museu està en silenci, no tindrem visites. Gairebé no es pot circular i només se sent un gos de lluny i uns nens que a la seva bona sort no han pogut reemprendre les classes després de les festes; criden i es llancen boles de neu. El pa s’acabarà (passa quan neva) i la brigada de l’Ajuntament treballa sense parar escampant sal i enretirant neu que als minuts s’hi torna a col·locar. Tampoc hi som tots, les carreteres estan tallades i millor no agafar els cotxes. Va caient la neu i escampa una sensació freda de calma, sembla que tot s’atura. Serà un divendres diferent.

Un nou any

Carme Marti Canti — Mon, 04 Jan 2010 09:27:49 +0000

Foto: Arxiu MVR

Comencem el mes de gener reproduint una de les fotografies del fons de l’Arxiu Fotogràfic del Museu, crec que transmet la celebració d’una nova vida.

A continuació un fragment del que explica Joan Amades al Costumari Català (1950), a l’entrada de gener.

La vida al camp

El mes de gener és el dormidor, la natura està com adormida, la terra és morta i no arrela res del que hom li planti ni creix cap vegetal. Tampoc no es fa cap mena de collita.

Per les terres llineres i canemeres, sobretot, hom feia una bona fangada i una bona remoguda de terra, precursores de la sembra de les plantes de fibres tèxtils. Hom orejava ben bé la terra i l’adobava amb fems de pèl, pell i potes de conill. A pagès, en matar un conill, encasten la pell a la paret de calent en calent, i allí resten enganxades totes fins que les fan servir per a adob o les venen, si no les necessiten. La gent vella de la gleva fangava al so de cançons.