Post amb el Tag ‘guerra civil’

1940. Una edició curiosa del Calendari dels Pagesos

Dimecres 19 Gener 2011 13:50
Escrit per Jordi Puig Coll

Amb motiu de la inauguració aquest divendres de l’exposició sobre els 150 anys del Calendari dels Pagesos, us deixem una petita nota sobre l’edició de 1940, una edició ben curiosa.

Just acabada la Guerra Civil l’escassetat dels productes de primera necessitat era crítica. Tant que es van haver de fer les famoses cartilles de racionament. Davant la manca de paper, Josep Llorens, editor del Calendari dels Pagesos, decidí publicar-ne l’edició de 1940 reaprofitant els cupons de racionament de l’Ajuntament de Barcelona. En la segona pàgina es publicà, en castellà, una disculpa i una explicació d’aquest fet. Dicsculpa que acabava amb un patriòtic “¡VIVA FRANCO! ¡ARRIBA ESPAÑA!”, seguit d’un calendari de les festivitats del “Movimiento Nacional”. Després, tota la publiacació seguia en català. En adonar-se d’aquest fet les autoritats van demanar explicacions a Llorens que va argüir que els pagesos catalans no entenien el castellà i que no se’ls podia parlar de guisantes perquè només sabien el que eren els pèsols. Tot i la contundència de l’argument, les autoritats no es van empassar la treta i l’edició de 1940 fou la darrera en publicar-se en català fins l’any 1976.

calendari_pagesos

La realitat, com sempre, no és tan romàntica. En aquells temps la composició tipogràfica d’una publicació d’aquest tipus es feia manualment i era una feina molt lenta que s’havia d‘iniciar mesos abans d’entrar a impremta.

Joan Sales i Màrius Torres

Dimarts 19 Octubre 2010 15:37
Escrit per Jordi Puig Coll

cartes.torresSi hi ha una figura cabdal en el desenvolupament de la poètica de Màrius Torres, una mà que el va empènyer i el va aconsellar, que el va criticar i el va ajudar i que va aconseguir que el poeta polís, vers a vers, rima a rima, la seva obra, aquesta figura és Joan Sales. Les lletres catalanes tenen amb Sales força deutes de gratitud. Ha estat sovint una figura menystinguda i arraconada, poc coneguda i poc valorada, tot i els enormes esforços que va fer en vida per la supervivència i creixement de l’excel·lència en la literatura catalana en uns anys en què les dificultats i els pals a la roda eren el pa de cada dia pels editors en català. Fundador de l’editorial Club Editor, que publicà entre d’altres La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, la seva única novel·la, Incerta glòria – problablement el millor acostament a la Guerra Civil des d’una òptica catalanista- gaudia fins fa pocs anys, d’escàs reconeixement entre les elits culturals i de poca coneixença per part del públic.
Reivindicacions de la figura i l’obra de Sales a part, aquest passarà a la història com el primer editor de la poesia de Torres, un cop ja mort el lleidatà. La publicació tingué lloc a Mèxic l’any 1947 a través de Quaderns de l’exili. La relació entre Sales i Torres, però, no es manifestà amb tota la seva importància per al gran públic fins l’any 1974 en què el barceloní publica les seves Cartes a Màrius Torres, on podem resseguir, mitjançant la correspondència entre els dos amics, el procés creatiu del poeta i la influència que les paraules de Sales tenen en l’evolució del lirisme del lleidatà, en la recerca de l’excel·lència poètica, de com la perseverança de Sales i les seves acurades correccions, vers a vers, units a la fe del poeta en els consells del seu amic, modulen la veu lírica de Màrius Torres fins dur-la a les més altes cotes del parnàs català.

Podeu fer un tomb per l’obra i la vida de Màrius Torres fins el 24 d’octubre al Museu.

“Blai Joncar”: la Guerra Civil als ulls d’un nen

Dimecres 16 Juny 2010 13:24
Escrit per Jordi Puig Coll

blaiEl prolífic autor lleidatà Josep Vallverdú presentarà el proper divendres 18 de juny, a les 19.30 h., al Museu de la Vida Rural una de les seves darreres novel·les, Blai Joncar. L’acte, que no serà una presentació a l’ús sinó un col·loqui entorn de l’obra, serà moderat per l’escriptor i poeta Jordi Llavina i hi participaran, juntament a l’autor del llibre, Carme Calderó, professora de l’IES Josep Vallverdú de les Borges Blanques i Josep Maria Aloy, filòleg i crític especialitzat en literatura infantil i juvenil.
Novel·la en dos temps i dos veus, Blai Joncar comença presentant la Guerra Civil des dels ulls d’un nen a punt d’entrar en l’adolescència i acaba convertint-se en la biografia d’aquest nen narrada per la seva cosina. L’obra comença en la Barcelona víctima dels bombardejos, en la que el jove Blai ha perdut la mare, segueix en una masia on el noi és enviat per allunyar-se, teòricament, del conflicte i acaba en la dècada dels 80, en què els ulls de la cosina ens narren les peripècies que viu el jove durant i després del conflicte.

Aquesta dicotomia de personatges permet a Vallverdú allunyar-nos de la veu adulta de Blai, per tal que uns records massa personals no interfereixin en l’objectivitat de la història. Un punt de vista extern que permet al lector reconèixer com la vida d’en Blai, a cavall entre la infantesa i l’adolescència, no es veu privada de les emocions i decepcions pròpies de la seva edat tot i estar emmarcada en un conflicte bèl·lic.

La comparació de l’obra amb la vida de Vallverdú és inevitable, doncs l’autor era un adolescent quan va esclatar el conflicte fratricida. El seu despertar a la vida es realitzà de manera abrupta, com el d’en Blai, en un país bombardejat per on passaren els republicans en desbandada i arribaren, victorioses, les tropes franquistes. Vallverdú fa un retrat cru de la guerra describint les barbaritats comeses tant per un bàndol com per l’altre.

Josep Vallverdú i Aixalà, nascut a Lleida l’any 1923, ha conreat tots els gèneres literaris, des de la narrativa a la poesia, passant per l’assaig, el teatre i la traducció. Ha alternat la seva vocació literària amb la docència durant més de seixanta anys i és internacionalment conegut per la seva narrativa per a joves. Part de la seva obra ha estat traduïda al basc, al castellà, al francès, a l’italià i al rus. Ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2000).