Post amb el Tag ‘Jordi Llavina’

“Cròniques rurals” al Palau Robert, Barcelona

Dimarts 13 Decembre 2011 12:42
Escrit per Jordi Puig Coll

Després de presentar-se a l’Espluga de Francolí, el llibre Cròniques rurals, segon volum de la col·lecció Museu Vida Rural de l’editorial Barcino, serà presentat a Barcelona el proper dimarts 20 de desembre a les sis de la tarda al Palau Robert (Passeig de Gràcia, 107). A més dels tres autors del llibre, Carme Martí, Jordi Llavina i el fotògraf Albert Carreras, també prendran part de la presentació quatre dels protagonistes de les cròniques: el polític Ramon Tremosa, el periodista Lluís Foix, el pintor Perico Pastor i l’escriptor Joan Rendé; i el director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte.

Cròniques rurals presenta el testimoni de vint personalitats del país en la seva relació amb el camp i l’entorn rural: Neus Català, Carme Ruscalleda, Ponç Pons, Lluís Foix, Araceli Segarra, Armand Puig Tàrrech, Gay Mercader, Joan Rendé, Joan Margarit, Josep Bou, Roger Mas, Perico Pastor, Josep M. Esquirol, Cosima Dannoritzer, Joan Massagué, Sílvia Alcàntara, Roser Capdevila, Josep Piera, Francesc Colomer i Ramon Tremosa. De camps tan diversos com la medecina, la política, l’església, l’esport, la cuina, la filosofia, la pintura, la fotografia, el periodisme, la literatura, etc., això els permet parlar del món rural des d’òptiques molt diferenciades.

Cada entrevista ens porta, a més, a recórrer diversos punts de la nostra geografia. Perico Pastor ens parla de la Seu d’Urgell,  Carme Ruscalleda de Sant Pol de Mar, Roger Mas de Solsona, Joan Margarit de Forès, Josep M. Esquirol i Roser Capdevila de Sant Joan de Mediona, etc. Hi ha testimonis com els d’Araceli Segarra, Cosima Dannoritzer i Josep Bou que ens apropen a indrets molt més llunyans com són Bhutan, Alemanya i l’illa d’Sky.

La realitat rural que s’explica en cada entrevista és molt diversa, des de l’evocació de la infantesa a la narració de l’opció vital de l’actualitat. De totes maneres, la memòria hi té, sens dubte, un lloc (més…)

Cròniques rurals (vídeo)

Dissabte 19 Novembre 2011 11:23
Escrit per Albert Carreras Ballart

Joan Rendé a Cròniques rurals

Divendres 18 Novembre 2011 10:39
Escrit per Albert Carreras Ballart

En Joan Rendé ens parlar de l’Espluga dels seus orígens, la dels anys quaranta. “Jo vivia al carrer Major, un carrer de dues direccions. Des de les quatre del matí, senties els carros —catric-catroc— que anaven al tros. Això durava fins a les set tocades. Entre les cinc i les sis de la matinada, es produïa la màxima circulació de carros. L’època de la verema s’anunciava amb l’olor del raïm collit. Nosaltres dúiem el nostre al sindicat. A sis i set anys, bevíem vi a tot estrop: un gotet de vi ranci i un rovell d’ou, tot ben remenat. Això, havent dinat. I ningú es va alcoholitzar!

De joves, al tros, ajudàvem amb el segar i el batre. Allò era una autèntica festa per a nosaltres! De bon matí ja sortíem amb el carro, i de vegades dormíem damunt les garbes. Vestíem una camisa ventadora, que en deia ma mare: era una camisa vella, amb una caputxa afegida perquè no t’entrés el boll a l’orella. Com més apedaçada, millor!”.

“A l’Espluga, els del Caputx parlaven xipella. A baix, parlaven com parlo jo.” I recorda, enriolat, una frase que, durant molts anys, els de la seva colla es van apropiar gairebé com un lema. Pel que sembla, la va dir un pastor, que va respondre amb molt de coneixement de causa a algú que, estranyat, es demanava com podia ser que hi hagués aigua, si no havia plogut. “L’home, que de cursos d’aigua en sabia un niu, va dir tot d’una: ‘No et càpigui dubti que aqueixa aigua que baixi, baixi del Perineu’. Era la saviesa dels pastors, que coneixien la marxa de l’aigua i en sabien, també, el naixement remot. Quan ells parlaven —vull dir els grans: pagesos o pastors—, nosaltres escoltàvem. La meva forma de veure la vida ve d’allà. (més…)

Josep Bou a Cròniques rurals

Dijous 17 Novembre 2011 15:35
Escrit per MVR

“Anava al camp d’excursió i veia carros abandonats i, esclar, els fotografiava. També els que veia a Igualada, si no portaven goma no els deixaven circular, i aleshores veies mules amb el carro lligades a l’ombra d’algun arbre de l’entrada de la ciutat. Al mateix moment la bicicleta que havia conegut com a mitjà de transport del pare, es substituïa per la mobilette i la bicicleta quedava relegada a ser un mitjà per fer esport.  Els carretons es van canviant per cotxes com Renault 4L i Citröen 2CV. En algunes fotografies el que em proposo és experimentar la sensació de moviment i començo amb el motocarro que s’utilitzava per repartir. El moviment sempre m’ha agradat perquè la fotografia és una imatge bidimensional que queda clavada i jo he buscat aquest moviment, aquest punt de fuga, perquè és una informació més que dones a la imatge.”

bou_A_carreras

Josep Bou, © Albert Carreras, 2011

Josep Bou a Cròniques rurals, un llibre de Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreras

Josep Vallverdú presenta el seu bestiari particular

Dimarts 4 Gener 2011 17:07
Escrit per Jordi Puig Coll

BESTIOLARI davant -portada-El prolífic autor lleidatà Josep Vallverdú presentarà el proper dimecres, 12 de gener, al Museu de la Vida Rural, una de les seves darreres creacions, Bestiolari (Fil d’Aram). L’acte serà presentat per l’escriptor Jordi Llavina a la Sala d’actes del Museu a les set de la tarda.
Bestiolari esdevé, dins l’obra vallverduriana, una petita raresa. Acostumats a llegir de l’escriptor lleidatà novel·les, narracions breus, assajos, contes i articles, Vallverdú fuig de la prosa en aquesta obra. Si fa poc temps  ens va presentar un recull dels seus versos, De signe cranc, ara hi torna amb un reguitzell de poemes, seixanta en concret, per retratar-nos el seu bestiari particular. Versos que ens dibuixen animals de totes mides, fantàstics i reals, vistos amb el punt de fina ironia i subtil humor propis de l’autor lleidatà. Cada poema, a més, es complementa amb il·lustracions de l’escultor mataroní Manuel Cusachs, que explota en aquesta obra una vessant artística que poques vegades ha exercit.

La relació entre Vallverdú i Cusachs no és nova. De fet,ase dins la recomanable sèrie de busts d’escriptors, poetes i protagonistes de la cultura catalana de l’escultor mataroní (“L’Armari Blanc-33 catalans”), un dels homenatjats és el propi Josep Vallverdú. Aprofitant aquesta relació i el fet que l’escriptor lleidatà va fixar fa molts anys la seva residència a l’Espluga de Francolí, el Museu de la Vida Rural té la intenció de fer, pròximament, una exposició conjunta amb els poemes de Vallverdú i les il·lustracions del mestre Cusachs.

Josep Vallverdú
Josep Vallverdú i Aixalà, nascut a Lleida l’any 1923, ha conreat tots els gèneres literaris, des de la narrativa a la poesia, passant per l’assaig, el teatre i la traducció. Ha alternat la seva vocació literària amb la docència durant més de seixanta anys i és internacionalment conegut per la seva narrativa per a joves. Part de la seva obra ha estat traduïda al basc, al castellà, al francès, a l’italià i al rus. Ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2000).