Els basters treballaven bàsicament el cuir. Primer, agafaven la pell, que es tornava cuir per mitjà de l’adobat. Quan el cuir era adequat per al treball, el tallaven i després li donaven forma i el cosien. No només feien els elements indispensables per a subjectar els animals de tir a carruatges o arades, també feien i reparaven selles, alforges, baüls, sarrons, morralles, ronsals, brides, bridons i cabeçades, collars, pitrals, regnes, morrions i un llarg etcètera. Molts cops, l’artesania vorejava l’art per a la realització de guarniments únics amb filigranes amb motius florals o geomètrics, clavejats metàl·lics i repunts complexos que conformaven peces per a ocasions especials, com en el cas de la magnífica sella de núvia que es pot veure al Museu.

Amb l’aparició dels cotxes i els tractors, molts basters es van veure obligats a evolucionar cap a la construcció de tendals, lones o veles i poc a poc anaren desapareixent deixant darrere seu les tècniques artesanals, les eines amb multitud de noms i una herència de grans peces treballades. No obstant, les festes populars com la Festa dels Tres Tombs, en honor de Sant Antoni Abat, o les empreses que utilitzen cavalls per al lleure, estan mantenint la professió tot i que cada cop és més complicat trobar basters que dominin la immensa quantitat d’eines que s’utilitzaven en el treball de la pell.