Post amb el Tag ‘museu de la vida rural’

Com es vivia a l’estiu al món rural

Divendres 29 Juliol 2011 14:03
Escrit per MVR

esfors

Encara que a alguns ens costi de creure, el concepte de fer vacances és ben nou. Els pagesos d’abans i d’ara passen l’estiu al tros, aguantant les altes temperatures. El bon temps, cap al vespre, fa que vingui de gust estar al carrer i això abans no era diferent, inclús era més comú. Treure les cadires de les cases, posar-les al carrer, xerrar amb els veïns fins que el cos no podia més era una de les coses més entretingudes i tradicionals de les que l’estiu portava al pobles.

El bar del poble estava ben concorregut a les tardes, quan els homes tornaven de treballar la terra o de fer feines de ramaderia. Els joves empaitaven a les noies que quedaven a les places per petar la xerrada. I tots esperaven amb anhel que la festa major del seu poble o la del poble veí arribés per passar-ho d’allò més bé tot menjant i bevent en abundància i ballant al so de les cançons populars que tocava l’orquestra.

El cas és que abans, aquells que passaven l’estiu al poble eren els mateixos que hi vivien durant l’hivern i, tot i que l’estiu al camp és el període més dur, també és el període en que tots els seus habitants gaudeixen més dels seus fruits.

La Candelera es contradiu?

Dijous 3 Febrer 2011 15:13
Escrit per Jordi Puig Coll

Ahir, 2 de febrer, se celebrava la Candelera (sobretot a Valls que són Decennals). És just el dia que marca el punt mig de l’hivern i tradicionalment se l’ha pres per interpretar la duresa de la segona meitat d’aquesta estació.

Tot i que la dita tradicional diu:

Si la Candelera plora,
l’hivern és fora.
Si la Candelera riu,
el fred és viu.

la interpretació que en fan unes persones i altres és ben diferent. Unes associen al plorar i el riure al dia que fa el 2 de febrer. Si és assolellat els partidaris d’aquesta interpretació creuen que l’hivern encara s’allargarà i que la seva cruesa augmentarà. Per contra, els anys que plou (d’aquí el plor), assenyalen que el temps anirà millorant i la bonança primaveral arribarà abans.

Una altra interpretació assimila el plor i el riure a la lluna. La Candelera plora quan és lluna nova, cosa que s’interpreta com una senyal que l’hivern no s’allargarà. La Candelera riu, en canvi, per lluna plena.  Aquesta dita té certa concomitància amb una altra típica del Pirineu, que diu “Per la Candelera, l’ós surt de l’ossera” i que explica que la nit de la Candelera els ossos treuen el cap fora del cau on estan hivernant i miren la lluna. Si la veuen plena es tornen a ajaçar. Si la veuen nova surten de la seva letargia i, sabent que aviat arribarà la primavera, reprenen l’activitat.

Doncs bé, aquest any s’han donat tots dos fenòmens. El dia va ser assolellat a tot el país i la lluna era nova.

lluna_nova

A més, per acabar-ho d’arrodonir, el Calendari dels Pagesos anunciava vent i pluja.

La saviesa popular és immensa però, en casos com aquest, a què hem de fer cas? Quina interpretació hem de creure?

Manuscrit de mossèn Cinto Verdaguer

Dimecres 2 Febrer 2011 10:30
Escrit per Jordi Puig Coll

verdaguer

El millor mètode per trobar coses, topar de cop amb petits tresors, és no buscar-los. Fa un temps vam gaudir d’una d’aquestes felices casulitats. Vam trobar a l’arxiu del Museu un text manuscrit de mossèn Cinto Verdaguer, datat el 2 de febrer de 1901. Vam demanar a en Joan Santanach, coordinador de Barcino i expert en la matèria, que ens  contextualitzés el text i ens n’expliques quatre coses. Avui que fa just cent deu anys que Jacint Verdaguer va escriure el poema us passem l’escrit d’en Joan Santanach i una imatge del manuscrit.

“Durant els darrers quatre anys de la seva vida, després del difícil període apartat de les seves responsabilitats com a sacerdot, Jacint Verdaguer va ser adscrit a l’església de Betlem, a la Rambla barcelonina, just davant per davant del Palau Moja. Van ser uns anys en què va retrobar una certa serenitat, ja sense polèmiques. I ho va aprofitar per escriure. No és gens sorprenent, doncs, que quan en tenia l’ocasió conjugués totes dues activitats, la poètica i la sacerdotal. Així, el 2 de febrer de 1901, ara fa cent deu anys, després de batejar a Betlem la nena Rosa Arumí, filla d’una família de Vilassar de Mar amb la qual tenia amistat des de feia temps, li va dedicar una dècima en què ressonen alguns dels epítets tradicionalment adreçats a la Mare de Déu:

Rosa en poncella,
rosa o rosella,
floreix per Déu,
com la de Lima
la que l’estima
serà una rosa
bella,
serà una hermosa
estrella
de l’amor seu.

1940. Una edició curiosa del Calendari dels Pagesos

Dimecres 19 Gener 2011 13:50
Escrit per Jordi Puig Coll

Amb motiu de la inauguració aquest divendres de l’exposició sobre els 150 anys del Calendari dels Pagesos, us deixem una petita nota sobre l’edició de 1940, una edició ben curiosa.

Just acabada la Guerra Civil l’escassetat dels productes de primera necessitat era crítica. Tant que es van haver de fer les famoses cartilles de racionament. Davant la manca de paper, Josep Llorens, editor del Calendari dels Pagesos, decidí publicar-ne l’edició de 1940 reaprofitant els cupons de racionament de l’Ajuntament de Barcelona. En la segona pàgina es publicà, en castellà, una disculpa i una explicació d’aquest fet. Dicsculpa que acabava amb un patriòtic “¡VIVA FRANCO! ¡ARRIBA ESPAÑA!”, seguit d’un calendari de les festivitats del “Movimiento Nacional”. Després, tota la publiacació seguia en català. En adonar-se d’aquest fet les autoritats van demanar explicacions a Llorens que va argüir que els pagesos catalans no entenien el castellà i que no se’ls podia parlar de guisantes perquè només sabien el que eren els pèsols. Tot i la contundència de l’argument, les autoritats no es van empassar la treta i l’edició de 1940 fou la darrera en publicar-se en català fins l’any 1976.

calendari_pagesos

La realitat, com sempre, no és tan romàntica. En aquells temps la composició tipogràfica d’una publicació d’aquest tipus es feia manualment i era una feina molt lenta que s’havia d‘iniciar mesos abans d’entrar a impremta.

El MVR avala un projecte de museu etnològic en una remota zona rural argentina

Dissabte 8 Gener 2011 12:13
Escrit per Jordi Puig Coll

villa_vilEl Museu de la Vida Rural ha avalat, amb el suport de la Sub- dirección Nacional de Museos, un projecte per construir un museu etnològic en una remota zona rural d’alta muntanya d’Argentina (Valle del Bolsón, Catamarca). L’aval ha servit al projecte llatinoamericà per optar a una important ajuda econòmica del programa Conversaciones, d’Ibermuseos (òrgan depenent de la Organización de Estados Iberoamericanos para la Educación la Ciencia y la Cultura), que li ha estat concedida i que permetrà que el museu vegi la llum. La principal ideòloga del projecte ha estat l’arqueòloga de la Universidad Nacional de Tucumán Alejandra Korstanje.

Es tracta d’un museu etnològic decidit a protegir el llegat tradicional de la vida rural  del Valle del Bolsón, marcada històricament per l’aïllament respecte els nuclis urbans de la seva província, Catamarca. Davant l’emigració rural del jovent, que provoca fragmentació i desarticulació social, es vol potenciar i recuperar la memòria dels pagesos andins, el seu desenvolupament social (tant actual com històric), la pervivència d’alguns dels seus mites (gràcies a l’aïllament propi del lloc), les diverses maneres que han desenvolupat per adaptar-se al medi i la construcció cultural de la comunitat; com els han afectat els canvis que va aportar la mecanització rural, la relació amb els animals i els aspectes de la seva vida en comunitat. La institució permetrà d’aquesta manera, donar oportunitats de feina o implicació a part d’aquests joves, que desencantats de la vida rural, decideixen anar a provar sort a les ciutats de la província o a altres més llunyanes.

Situació geogràfica
Un dels grans condicionants històrics per a l’evolució de les formes de vida a Villa Vil, poble on es construirà el museu, i a la vall del Bolsón ha estat la incidència de l’orografia. Situat al departament de Belén, a la província de Catamarca, al nord-oest de la República Argentina, Bolsón és una vall perifèrica, amb alçades superiors als 2.000 metres, on més que un desenvolupament social i productiu el que s’ha donat és economia de subsistència. La principal font de supervivència i producció és la ramaderia de cabres i ovelles que genera, a més d’aliment, una artesania de la llana i la pell, així com una artesania del tèxtil, principalment destinada a l’autoproducció, però que ha trobat una minsa sortida comercial en fires d’artesania. Així mateix les famílies acostumen a tenir el seu propi hort per abastir-se (principalment patates, blat de moro, carabassa…). La distància entre nuclis habitats, l’extensió d’aquests i la gran dispersió fan de la zona una de les menys densament poblades de l’Amèrica del Sud. Els dos nuclis més importants del territori són Termas de Villa Vil i Barranca Larga i cap d’ells supera les cent famílies.

Argentina

Situació de la província de Catamarca a Argentina

Objectius
Davant aquesta dispersió de la població i la migració dels joves cap a les ciutats, un dels objectius principals del museu és la creació d’un espai comunitari, de recuperació i recopilació de la memòria. Al mateix temps, es volen produir nous projectes educatius que generin un àmbit d’interacció social que permeti establir xarxes de comunicació permanents entre els diferents habitants de la regió, creant-se així, de passada, un enfortiment de la identitat col·lectiva de la comunitat.

El més important per començar és vertebrar un guió museogràfic al voltant dels tres eixos productius principals de la població (casa, agricultura i ramaderia i artesania dels teixits). Un cop establert el guió s’hauran de rescatar les tradicions orals i les pràctiques comunitàries que han permès a la població del Bolsón sobreviure durant tots aquests anys (festes, mites, rituals, llegendes, domini i accés a l’aigua, domini del bestiar…). De tota aquesta recerca, que inclourà evidentment el recull d’eines, teixits, pells, atuells… se’n derivarà una col·lecció permanent per al museu. A més, a la llarga, amb peces d’aquesta col·lecció i els sabers recollits es podrà muntar una exposició itinerant, que podria perfectament passar per l’Espluga de Francolí.

Programa Conversaciones
imageDins el mateix programa Conversaciones, a través del qual Ibermuseos oferia les beques, han estat agraciats A biodiversidade do Cerrado (La biodiversitat del Cerrado), del Museu de Ciência e Tecnologia de Brasilia amb l’aval del Cosmocaixa, consistent en la defensa i difusió del bioma d’aquesta zona brasilera, un dels més rics del món; Da cartografia do poder aos itinerários do saber (De la cartografia del poder als itineraris del saber), entre el Museu Nacional de Rio de Janeiro i amb l’aval del Museu da Ciência da Universidade de Coimbra (Portugal) i La espiritualidad entre los afrodescendientes peruanos y colombianos: Relaciones y resignificaciones projecte compartit entre el Museo Nacional de Colombia i el Museo Nacional Afroperuano de Perú.