Post amb el Tag ‘museu de la vida rural’

El banc d’imatges d’El món agrari a les terres de parla catalana

Dimecres 14 Març 2012 13:56
Escrit per MVR

Consultable a Internet, el banc d’imatges recollit pel projecte El món agrari a les terres de parla catalana, coordinat per l’Institut Ramon Muntaner, és sense dubte una de les millors finestres no només al passat agrari i rural del país, sinó que aporta informació gràfica de gran valor sobre l’evolució de les dinàmiques de la pagesia fins a l’actualitat.

banner2

D’aquest projecte n’han sortit també dos objectes interessantíssims, en primer lloc l’exposició que, sota el mateix nom, es pot veure actualment a Amposta i que és un resum del projecte amb una mostra de les fotografies recollides i, per altra banda, el catàleg de l’exposició, de magnífica edició que, a més de recollir i ampliar els plafons de l’exposició, es complementa amb els textos d’un ventall d’experts que reflexionen des de múltiples punts de vista, sobre l’estat actual de la pagesia i el seu futur.

El geògraf Joan Vilà-Valentí n’és autor de la introducció. Del paisatge ens en parla el naturalista Martí Boada, Pagesia i paisatges del segle XXI; l’enginyer tècnic agrícola Jordi Peix fa una reflexió sobre Els conreus a Catalunya i Meritxell Serret, de la Fundació del Món Rural, sobre la ramaderia a Del ramader a la nevera… i tot això per un litre de llet. L’escriptor Joan Rendé ens introdueix a l’àmbit humà amb L’escàs planter entre tanta herbota i el geògraf Ignasi Aldomà ens parla del treball al camp a La roda dels anys, les feines del camp i la llibertat i supervivència del pagès. Als dos últims àmbits s’hi refereixen el pagès Pep Riera, antic coordinador d’Unió de Pagesos, que reflexiona sobre l’estat de la pagesia a L’agricultura, entre l’evolució i l’abandonament i l’economista Francesc Reguant Present i futur: explotacions preparades per canviar. Clou el llibre l’escriptor Jordi Llavina amb l’epíleg Literatura del camp? Uns apunts d’aproximació.

El banc d’imatges sobre el món agrari a les terres de parla catalana el van endegar l’any 2009 l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Fundació del Món Rural amb un doble objectiu. D’una banda facilitar a la societat un coneixement del sector agrari des de finals del segle XIX fins a l’actualitat per comprendre la realitat actual i entendre les polítiques agràries que en el marc europeu cal adoptar per possibilitar la continuïtat del sector; i de l’altra, garantir la conservació, mitjançant la digitalització, de gairebé 4.000 fotografies recollides arreu del territori a més de 150 fons fotogràfics, entre els que hi ha el del Museu de la Vida Rural (aconseguit en bona part gràcies a la col·laboració de veïns del poble). El banc es pot consultar en la seva totalitat a la pàgina web Memòria Digital de Catalunya i no es dóna per tancat, sinó que es constitueix en un projecte viu i obert a créixer i modificar-se segons la demanda dels usuaris. Les fotografies del MVR que en formen part les podeu veure en aquest filtre sobre el banc: Museu Vida Rural.

bancimatges1 (més…)

Com es vivia a l’estiu al món rural

Divendres 29 Juliol 2011 14:03
Escrit per MVR

esfors

Encara que a alguns ens costi de creure, el concepte de fer vacances és ben nou. Els pagesos d’abans i d’ara passen l’estiu al tros, aguantant les altes temperatures. El bon temps, cap al vespre, fa que vingui de gust estar al carrer i això abans no era diferent, inclús era més comú. Treure les cadires de les cases, posar-les al carrer, xerrar amb els veïns fins que el cos no podia més era una de les coses més entretingudes i tradicionals de les que l’estiu portava al pobles.

El bar del poble estava ben concorregut a les tardes, quan els homes tornaven de treballar la terra o de fer feines de ramaderia. Els joves empaitaven a les noies que quedaven a les places per petar la xerrada. I tots esperaven amb anhel que la festa major del seu poble o la del poble veí arribés per passar-ho d’allò més bé tot menjant i bevent en abundància i ballant al so de les cançons populars que tocava l’orquestra.

El cas és que abans, aquells que passaven l’estiu al poble eren els mateixos que hi vivien durant l’hivern i, tot i que l’estiu al camp és el període més dur, també és el període en que tots els seus habitants gaudeixen més dels seus fruits.

La Candelera es contradiu?

Dijous 3 Febrer 2011 15:13
Escrit per Jordi Puig Coll

Ahir, 2 de febrer, se celebrava la Candelera (sobretot a Valls que són Decennals). És just el dia que marca el punt mig de l’hivern i tradicionalment se l’ha pres per interpretar la duresa de la segona meitat d’aquesta estació.

Tot i que la dita tradicional diu:

Si la Candelera plora,
l’hivern és fora.
Si la Candelera riu,
el fred és viu.

la interpretació que en fan unes persones i altres és ben diferent. Unes associen al plorar i el riure al dia que fa el 2 de febrer. Si és assolellat els partidaris d’aquesta interpretació creuen que l’hivern encara s’allargarà i que la seva cruesa augmentarà. Per contra, els anys que plou (d’aquí el plor), assenyalen que el temps anirà millorant i la bonança primaveral arribarà abans.

Una altra interpretació assimila el plor i el riure a la lluna. La Candelera plora quan és lluna nova, cosa que s’interpreta com una senyal que l’hivern no s’allargarà. La Candelera riu, en canvi, per lluna plena.  Aquesta dita té certa concomitància amb una altra típica del Pirineu, que diu “Per la Candelera, l’ós surt de l’ossera” i que explica que la nit de la Candelera els ossos treuen el cap fora del cau on estan hivernant i miren la lluna. Si la veuen plena es tornen a ajaçar. Si la veuen nova surten de la seva letargia i, sabent que aviat arribarà la primavera, reprenen l’activitat.

Doncs bé, aquest any s’han donat tots dos fenòmens. El dia va ser assolellat a tot el país i la lluna era nova.

lluna_nova

A més, per acabar-ho d’arrodonir, el Calendari dels Pagesos anunciava vent i pluja.

La saviesa popular és immensa però, en casos com aquest, a què hem de fer cas? Quina interpretació hem de creure?

Manuscrit de mossèn Cinto Verdaguer

Dimecres 2 Febrer 2011 10:30
Escrit per Jordi Puig Coll

verdaguer

El millor mètode per trobar coses, topar de cop amb petits tresors, és no buscar-los. Fa un temps vam gaudir d’una d’aquestes felices casulitats. Vam trobar a l’arxiu del Museu un text manuscrit de mossèn Cinto Verdaguer, datat el 2 de febrer de 1901. Vam demanar a en Joan Santanach, coordinador de Barcino i expert en la matèria, que ens  contextualitzés el text i ens n’expliques quatre coses. Avui que fa just cent deu anys que Jacint Verdaguer va escriure el poema us passem l’escrit d’en Joan Santanach i una imatge del manuscrit.

“Durant els darrers quatre anys de la seva vida, després del difícil període apartat de les seves responsabilitats com a sacerdot, Jacint Verdaguer va ser adscrit a l’església de Betlem, a la Rambla barcelonina, just davant per davant del Palau Moja. Van ser uns anys en què va retrobar una certa serenitat, ja sense polèmiques. I ho va aprofitar per escriure. No és gens sorprenent, doncs, que quan en tenia l’ocasió conjugués totes dues activitats, la poètica i la sacerdotal. Així, el 2 de febrer de 1901, ara fa cent deu anys, després de batejar a Betlem la nena Rosa Arumí, filla d’una família de Vilassar de Mar amb la qual tenia amistat des de feia temps, li va dedicar una dècima en què ressonen alguns dels epítets tradicionalment adreçats a la Mare de Déu:

Rosa en poncella,
rosa o rosella,
floreix per Déu,
com la de Lima
la que l’estima
serà una rosa
bella,
serà una hermosa
estrella
de l’amor seu.

1940. Una edició curiosa del Calendari dels Pagesos

Dimecres 19 Gener 2011 13:50
Escrit per Jordi Puig Coll

Amb motiu de la inauguració aquest divendres de l’exposició sobre els 150 anys del Calendari dels Pagesos, us deixem una petita nota sobre l’edició de 1940, una edició ben curiosa.

Just acabada la Guerra Civil l’escassetat dels productes de primera necessitat era crítica. Tant que es van haver de fer les famoses cartilles de racionament. Davant la manca de paper, Josep Llorens, editor del Calendari dels Pagesos, decidí publicar-ne l’edició de 1940 reaprofitant els cupons de racionament de l’Ajuntament de Barcelona. En la segona pàgina es publicà, en castellà, una disculpa i una explicació d’aquest fet. Dicsculpa que acabava amb un patriòtic “¡VIVA FRANCO! ¡ARRIBA ESPAÑA!”, seguit d’un calendari de les festivitats del “Movimiento Nacional”. Després, tota la publiacació seguia en català. En adonar-se d’aquest fet les autoritats van demanar explicacions a Llorens que va argüir que els pagesos catalans no entenien el castellà i que no se’ls podia parlar de guisantes perquè només sabien el que eren els pèsols. Tot i la contundència de l’argument, les autoritats no es van empassar la treta i l’edició de 1940 fou la darrera en publicar-se en català fins l’any 1976.

calendari_pagesos

La realitat, com sempre, no és tan romàntica. En aquells temps la composició tipogràfica d’una publicació d’aquest tipus es feia manualment i era una feina molt lenta que s’havia d‘iniciar mesos abans d’entrar a impremta.