El Museu de la Vida Rural ha avalat, amb el suport de la Sub- dirección Nacional de Museos, un projecte per construir un museu etnològic en una remota zona rural d’alta muntanya d’Argentina (Valle del Bolsón, Catamarca). L’aval ha servit al projecte llatinoamericà per optar a una important ajuda econòmica del programa Conversaciones, d’Ibermuseos (òrgan depenent de la Organización de Estados Iberoamericanos para la Educación la Ciencia y la Cultura), que li ha estat concedida i que permetrà que el museu vegi la llum. La principal ideòloga del projecte ha estat l’arqueòloga de la Universidad Nacional de Tucumán Alejandra Korstanje.

Es tracta d’un museu etnològic decidit a protegir el llegat tradicional de la vida rural  del Valle del Bolsón, marcada històricament per l’aïllament respecte els nuclis urbans de la seva província, Catamarca. Davant l’emigració rural del jovent, que provoca fragmentació i desarticulació social, es vol potenciar i recuperar la memòria dels pagesos andins, el seu desenvolupament social (tant actual com històric), la pervivència d’alguns dels seus mites (gràcies a l’aïllament propi del lloc), les diverses maneres que han desenvolupat per adaptar-se al medi i la construcció cultural de la comunitat; com els han afectat els canvis que va aportar la mecanització rural, la relació amb els animals i els aspectes de la seva vida en comunitat. La institució permetrà d’aquesta manera, donar oportunitats de feina o implicació a part d’aquests joves, que desencantats de la vida rural, decideixen anar a provar sort a les ciutats de la província o a altres més llunyanes.

Situació geogràfica
Un dels grans condicionants històrics per a l’evolució de les formes de vida a Villa Vil, poble on es construirà el museu, i a la vall del Bolsón ha estat la incidència de l’orografia. Situat al departament de Belén, a la província de Catamarca, al nord-oest de la República Argentina, Bolsón és una vall perifèrica, amb alçades superiors als 2.000 metres, on més que un desenvolupament social i productiu el que s’ha donat és economia de subsistència. La principal font de supervivència i producció és la ramaderia de cabres i ovelles que genera, a més d’aliment, una artesania de la llana i la pell, així com una artesania del tèxtil, principalment destinada a l’autoproducció, però que ha trobat una minsa sortida comercial en fires d’artesania. Així mateix les famílies acostumen a tenir el seu propi hort per abastir-se (principalment patates, blat de moro, carabassa…). La distància entre nuclis habitats, l’extensió d’aquests i la gran dispersió fan de la zona una de les menys densament poblades de l’Amèrica del Sud. Els dos nuclis més importants del territori són Termas de Villa Vil i Barranca Larga i cap d’ells supera les cent famílies.

Situació de la província de Catamarca a Argentina

Objectius
Davant aquesta dispersió de la població i la migració dels joves cap a les ciutats, un dels objectius principals del museu és la creació d’un espai comunitari, de recuperació i recopilació de la memòria. Al mateix temps, es volen produir nous projectes educatius que generin un àmbit d’interacció social que permeti establir xarxes de comunicació permanents entre els diferents habitants de la regió, creant-se així, de passada, un enfortiment de la identitat col·lectiva de la comunitat.

El més important per començar és vertebrar un guió museogràfic al voltant dels tres eixos productius principals de la població (casa, agricultura i ramaderia i artesania dels teixits). Un cop establert el guió s’hauran de rescatar les tradicions orals i les pràctiques comunitàries que han permès a la població del Bolsón sobreviure durant tots aquests anys (festes, mites, rituals, llegendes, domini i accés a l’aigua, domini del bestiar…). De tota aquesta recerca, que inclourà evidentment el recull d’eines, teixits, pells, atuells… se’n derivarà una col·lecció permanent per al museu. A més, a la llarga, amb peces d’aquesta col·lecció i els sabers recollits es podrà muntar una exposició itinerant, que podria perfectament passar per l’Espluga de Francolí.

Programa Conversaciones
Dins el mateix programa Conversaciones, a través del qual Ibermuseos oferia les beques, han estat agraciats A biodiversidade do Cerrado (La biodiversitat del Cerrado), del Museu de Ciência e Tecnologia de Brasilia amb l’aval del Cosmocaixa, consistent en la defensa i difusió del bioma d’aquesta zona brasilera, un dels més rics del món; Da cartografia do poder aos itinerários do saber (De la cartografia del poder als itineraris del saber), entre el Museu Nacional de Rio de Janeiro i amb l’aval del Museu da Ciência da Universidade de Coimbra (Portugal) i La espiritualidad entre los afrodescendientes peruanos y colombianos: Relaciones y resignificaciones projecte compartit entre el Museo Nacional de Colombia i el Museo Nacional Afroperuano de Perú.