Post amb el Tag ‘museu de la vida rural’

Concurs MVR: classificació setmana 19

Divendres 10 Decembre 2010 09:51
Escrit per MVR
Josep Vallverdú

Josep Vallverdú

Passen les setmanes i el final del concurs és cada cop més a prop. D’acord amb les bases que vam establir al principi donarem el concurs per finalitzat la setmana del 20 de desembre. Queden, per tant, dues respostes per formular. L’avantatge de l’Ignasi és important, però no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat…

La pregunta que us vàrem proposar la setmana passada era: [Des de la reinauguració del Museu, el passat 10 d'octubre, hem fet força presentacions. Ens hauríeu de dir qui és l'autor del que hem presentat més obres i quines són?]

La resposta correcta a la pregunta era [Josep Vallverdú i les obres presentades: Un segrest ecologista (el 13 de novembre de 2009); Blai Joncar (el 18 de juny de 2010); Proses de ponent i Veïnats i fesomies (17 de novembre de 2010)]. Es podia trobar mitjançant les nostres xarxes socials.

Després de recomptar els encertants, la classificació queda de la següent manera:

1a: Ignasi Moreras 360 punts

2a: Rafael Moll 300 punts

3a: Raquel Ferreira 270 punts

4a:  Meritxell Baño 260 punts

5a: Gemma et Pep 140 punts

6a: Joan Inglada 60 punts

7a: Rafael Roig 50 punts

8a: Carles Folch 40 punts

9a: Sílvia Jané 30 punts

10a: Maria Antonia Padros Giralt 10 punts

11a: Ana M. Mestres Pena 10 punts

12a: Can Turro 10 punts

13a: Joan Claparols 10 punts

15a: Enric Mercade 10 punts

14a: Marta Contreras 0 punts

15a: Sònia Gomà-Camps 0 punts

16a: Mamen Ramírez 0 punts

17a: Mari Carmen Fernández 0 punts

Desembre al calendari dels pagesos

Dijous 2 Decembre 2010 15:12
Escrit per MVR

Asseguren els més ancians que el desembre arriba disfressat de sembrador i que passeja pel cel amb un gran sac de constipats que va escampant damunt dels habitants de les viles.

El sembrador d'estels (Kaunas, Lituània)

El sembrador d'estels (Kaunas, Lituània).

Degut a l’arribada dels freds i les gelades en el mes de desembre disminueix considerablement l’activitat agrícola. Tan sols els guarets, és a dir, les terres en repòs, necessiten una mica de dedicació per part dels pagesos, sempre i quan les baixes temperatures ho permetin.

En aquest mes tan fred és característic fer les collites de la remolatxa, cols, bròquils, espinacs, bledes, enciams, escaroles, la segona collita de la patata i la recollida del apis de Nadal, tan preuats en les comarques catalanes.

A les zones olivareres es cullen les olives. S’inicien també les podes i els empelts, així com les plantades, tot supeditat a que les temperatures siguin baixes, però sense arribar a córrer el risc de gelades. Se segueix a bon ritme la collida de taronges, llimones i mandarines, iniciada al mes d’octubre.

El solstici d’hivern s’esdevé en aquest mes, entre el 21 i el 22, just abans de les festes nadalenques. El fred convida al recolliment i al caliu de la llar. Són moments d’estar en família més que de passar llargues hores al camp.

L’arribada del desembre, el mes que porta l’hivern del braç, tanca el cicle anual del calendari agrícola.

“Retrospectiva Joan Solé. 1970-2010″ al MVR

Dimarts 30 Novembre 2010 13:22
Escrit per Jordi Puig Coll

PA170104El proper divendres, 3 de desembre, a les set de la tarda el Museu inaugurarà la seva nova exposició temporal Retrospectiva Joan Solé. 1970-2010 una mirada global a l’evolució que ha viscut l’obra d’aquest artista durant els seus quaranta anys de carrera. L’acte, que comptarà amb la presència de l’artista, serà presentat per Ramon Rosich, director del Museu. La mostra serà visitable fins el dia 9 de gener de 2011.

Artista multidisciplinari per excel·lència, l’obra de Joan Solé evoluciona en forma, estil, materials i intencionalitat en aquests quaranta anys de carrera. La seva experiència com a esgrafiador i el seu domini d’aquest art, que mai ha deixat de practicar i que li arriba com a herència familiar, es tradueixen, en els seus quadres matèrics, en unes textures suggestives alhora que inquietants. Matèria sobre fusta, treballada amb l’experiència que li dóna conèixer les tècniques murals, el seu domini dels materials i les eines, adquireix en les seves “textures matèriques” una amalgama de la seva experiència i la seva joventut.

Des de la força d’aquests primeres quadres, pintura matèrica experimental, de traç gruixut i textures contundents, l’obra de Joan Solé passa per diferents estadis, tècniques, disciplines i materials. De la matèria a l’acrílic, de la pintura a l’escultura, dels treballs murals a la ironia suggestiva de les seves poesies visuals. Tot i que seria impossible mostrar pas per pas aquesta evolució, la tria que proposa el Museu compendia el més significatiu de la carrera de Solé. S’hi podran veure els seus treballs de matèria sobre fusta, d’acrílic sobre fusta, els seus poemes visuals i les seves làmpades fetes d’estris de cuina. A més es podrà  admirar la seva obra mural a les parets del Museu, ja que els esgrafiats que l’adornen són obra del mateix autor seguint dibuixos de Llucià Navarro.

PA190334_red

Biografia
Joan Solé neix a Barcelona l’any 1947 en el si d’una família d’estucadors. El seu coneixement i la seva naturalització amb les tècniques murals clàssiques li venen, per tant, per via familiar. Tot i això enriqueix la seva vocació a l’escola Massana estudiant pintura, mosaic, procediments murals i interiorisme. D’entre els professors amb qui es forma destaquen Pau Macià, Vidal Gomà, Jordi Vila Rufas i el montblanquí Ismael Balanyà. Treballa, entre d’altres llocs, en la restauració i execució de frescos, mosaics i esgrafiats del monestir de Montserrat, l’Hospital de Sant Pau, el Parlament de Catalunya, el Palau de la Música… La seva pintura, per altra banda, és un exemple de l’evolució i les maneres d’aplicar la matèria. Entra en contacte amb Joan Brossa després d’esgrafiar-ne un poema a Barcelona i guanya el primer Premi de Poesia Visual Joan Brossa, l’any 2001, tres anys després de la mort del mestre.

Concurs MVR: classificació (15 i 16)

Dilluns 15 Novembre 2010 16:31
Escrit per MVR

Aquesta setmana actualitzem la classificació després de les dues últimes preguntes, la de la setmana passada sobre xarxes socials (la resposta era sis) i l”anterior sobre l’himne de l’Orfeó Català (El Cant de la Senyera, lletra de Joan Maragall, música de Lluís Millet).  Una de les considerades fàcils i l’altra del grup de les de dificultat mitjana.

Cada cop està més a prop el final del concurs.  S’acosten els moments decisius i ja no val a badar.

Com veureu, hi ha hagut un petit trasbals a la classificació. El Rafael pren un mínim avantatge i ara és el favorit per endur-se victòria.

Classificació:

1a: Rafael Moll 260 punts

2a: Meritxell Baño 250 punts

3a: Ignasi Moreras 230 punts

4a: Raquel Ferreira 230 punts

5a: Gemma et Pep 130 punts

6a: Joan Inglada 60 punts

7a: Rafael Roig 50 punts

8a: Carles Folch 40 punts

9a: Sílvia Jané 30 punts

10a: Maria Antonia Padros Giralt 10 punts

11a: Ana M. Mestres Pena 10 punts

12a: Can Turro 10 punts

13a: Joan Claparols 10 punts

14a: Marta Contreras 0 punts

15a: Sònia Gomà-Camps 0 punts

16a: Mamen Ramírez 0 punts

17a: Mari Carmen Fernández 0 punts

Que ningú es desanimi, encara queden preguntes suficients per remuntar :)

Gràcies a tots per participar!!!

Àfrica: Cares i Creus

Dimarts 26 Octubre 2010 13:42
Escrit per Jordi Puig Coll

Expo_AD_1_redEl Museu acollirà el proper divendres, 29 d’octubre, a les set de la tarda, la inauguració de l’exposició Àfrica: Cares i Creus. Problemes i solucions per una Salut i Educació dignes, que s’endinsa en la situació actual de la sanitat i a l’escola a l’Àfrica subsahariana. En la presentació, que introduirà Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, hi intervindran Lluís Miret, director de la Fundació África Digna i Mª Eugènia Vilella, nutricionista especialitzada en països en vies de desenvolupament. L’exposició es podrà veure a la Sala de temporals del Museu fins el dia 28 de novembre.

Tota persona té dret a l’educació i a la salut. Així ho afirma la Declaració Universal dels Drets Humans, de l’Organització de les Nacions Unides. Tot i això, va quedar clar en la darrera cimera d’aquesta organització, que tractava, precisament, sobre l’estat en què es troben els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni, que el compliment d’aquests dos drets és encara lluny de ser una realitat. Ni tan sols arriba a les xifres que l’ONU es va marcar com a objectius del pla a mitjà termini. I, precisament, el lloc on les xifres són més allunyades dels mínims desitjats és l’Àfrica subsahariana.

Pel que fa a l’educació primària, un 10% dels nens i nenes del món, uns 72 milions, no han trepitjat mai una escola. La meitat d’ells viuen a l’Àfrica subsahariana. En quant a la salut, el problema és encara més gran. D’entre els vuit objectius fixats tres fan referència a aquest camp: mortalitat infantil, millora de la salut materna i combat contra el SIDA, la malària i altres malalties epidèmiques. Vistos els resultats l’ONU ha creat l’Estratègia Mundial de la Salut de Dones i Nens per tal d’incidir amb més recursos en aquest camp, doncs és en el que menys s’ha progressat en els darrers anys. A tall d’exemple, l’any passat van morir més de 9 milions de nens per causes fàcilment tractables com la diarrea.

Àfrica: Cares i Creus

L’exposició que inaugura el Museu s’acosta a l’estat i a possibles solucions d’aquests dos grans problemes: l’accés a l’educació i la salut. Mitjançant testimonis, explicacions en primera persona i vivències  ens acosta als problemes diaris i a les necessitats que es viuen a l’Àfrica negra. D’una banda es planteja la Creu, l’estat en què es troben aquests drets i les dificultats que fan tan complicada la seva extensió. De l’altra, la Cara, casos particulars d’èxit, de projectes o persones que, malgrat les dificultats, han aconseguit facilitar l’accés a l’educació o a la salut, han creat projectes d’implicació amb el territori les seves gents.

S’hi expliquen casos com el de la Mary Jo que ha construït a Kenia catorze escoles que acullen uns 12.000 nens, o el de la Teriano, una noia massai, que ha completat l’educació secundària gràcies a la voluntat del seu pare, que va vendre les vaques necessàries perquè la seva filla aprengués a llegir i a escriure i aspiri a anar a la universitat.

L’exposició, organitzada per la Fundació África Digna, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Renta, ha passat abans d’anar al Museu per altres centres culturals com el Palau Robert, de Barcelona, l’Ajuntament de Mataró o l’Aeroport de Barcelona-el Prat.
África Digna és una jove fundació privada que es dedica a realitzar projectes d’intervenció directa a l’Àfrica subsahariana per tal de millorar les condicions d’accés a la salut i a l’educació. Han realitzat projectes de cooperació internacional a Camerun, Sierra Leone, Guinea Equatorial, Ruanda i Kenia.