Seny parteix de la relació entre els tres vèrtexs d’un triangle. Per un costat el Monestir de Santa Maria de Poblet, pels altres les dues nissagues protagonistes de la seva reconstrucció artística. Al centre del triangle la convergència de la relació entre tots tres, tan beneficiosa per totes les parts. Reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les empremtes, les petjades, la transmissió gairebé gremial de coneixements, la duresa dels oficis artesanals, la incertesa del seu futur… Tot a través de la mirada a les rutines de cada protagonista, fotos als seus tallers i a les seves eines, a les seves mans, plenes d’empremtes del temps i a l’obra que les dues nissagues han ajudat a reconstruir, el monestir de Santa Maria de Poblet.

Dues nissagues d’artesans espluguins
La família Martí, de Cal Biel, compta ara mateix la quarta generació dedicada a les arts del ferro. La seva vinculació amb el Monestir de Poblet neix cap a l’any 1941 quan Ramon Martí, segon ferrer de la nissaga, passa a encarregar-se de la reconstrucció de les peces de ferro forjat del cenobi, gràcies a la recomanació d’Eduard Toda. Els monjos tot just acabaven de tornar al monestir i els primers anys de reformes es dedicaren bàsicament a feines d’arranjament, restauració de les peces essencials per a la vida diària de la comunitat. Amb el pas del temps, sense perdre funcionalitat, guanyà pes la vessant artística de les peces, desenvolupant-se d’aquesta manera el vertader tarannà creatiu del forjador. Baranes, portes, reixes, teieres, candelers, reliquiaris, lampadaris, campanes, crucifixos… l’art de la forja dels Biel és patent en totes les sales del monestir. Aquests treballs suposen per a la família una immillorable targeta de presentació, cosa que els obre les portes a treballar per esglésies i particulars de tot el món. A principis dels 70 comença a treure el cap pel taller la nova generació, Valentí Martí, que mica en mica va prenent el relleu al seu pare i al seu avi. Fins a dia d’avui, en què els seus fills, Marc i Enric, segueixen el camí familiar en l’art de la forja.

La família Vendrell compta actualment la cinquena generació dedicada al món i al domini de la pedra. Picapedrers i escultors, tenen, com els Martí, una llarga relació amb el Monestir de Poblet. La seva trajectòria al món de la pedra s’inicia l’any 1890 amb Ramon Vendrell Rovira i es dedica en les dues primeres generacions a la construcció d’obra civil, ponts i carreteres. És amb la tercera generació de picapedrers que s’inicia la relació amb el Monestir de Santa Maria de Poblet. Som a l’any 1940, els monjos tornen a habitar el monestir i s’ha de restaurar tot el que s’ha malmès en cent anys d’abandó. Per tal de dedicar-s’hi, Miquel Vendrell Fonoll, comença a treballar en un taller als peus del monestir. Des d’aquest moment la relació de la família amb Poblet es fa inseparable. La relació també projecta, dins el món de la pedra, el nom de la família Vendrell i temples com Vallbona de les Monges, Santes Creus, la Catedral del Pi de Barcelona i tants d’altres passen, mica en mica, a engruixir el seu currículum.

L’autora
Ivana Larrosa, originària de Logroño, ha navegat per tot un mar de professions, totes elles relacionades amb el món audiovisual, fins a especialitzar-se en la fotografia. Tot i que atresora una extensa formació en el camp audiovisual i en la fotografia en particular, el seu amor per la càmera és vocacional. Com ella mateixa diu, va créixer en ella fins i tot abans de tenir ús de raó. En la seva obra, la manera d’aproximar-se a les persones no és abordant-les directament sinó familiaritzant-se primer amb els objectes que utilitzen, teixint una trama entre l’eina, la memòria que hi ha quedat gravada i la persona que hi ha deixat la seva empremta. És una relació que ja vam poder veure a la seva exposició Lagares afines i que tornem a trobar a Seny.

Josep Vallverdú

Passen les setmanes i el final del concurs és cada cop més a prop. D’acord amb les bases que vam establir al principi donarem el concurs per finalitzat la setmana del 20 de desembre. Queden, per tant, dues respostes per formular. L’avantatge de l’Ignasi és important, però no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat…

La pregunta que us vàrem proposar la setmana passada era: [Des de la reinauguració del Museu, el passat 10 d'octubre, hem fet força presentacions. Ens hauríeu de dir qui és l'autor del que hem presentat més obres i quines són?]

La resposta correcta a la pregunta era [Josep Vallverdú i les obres presentades: Un segrest ecologista (el 13 de novembre de 2009); Blai Joncar (el 18 de juny de 2010); Proses de ponent i Veïnats i fesomies (17 de novembre de 2010)]. Es podia trobar mitjançant les nostres xarxes socials.

Després de recomptar els encertants, la classificació queda de la següent manera:

1a: Ignasi Moreras 360 punts

2a: Rafael Moll 300 punts

3a: Raquel Ferreira 270 punts

4a:  Meritxell Baño 260 punts

5a: Gemma et Pep 140 punts

6a: Joan Inglada 60 punts

7a: Rafael Roig 50 punts

8a: Carles Folch 40 punts

9a: Sílvia Jané 30 punts

10a: Maria Antonia Padros Giralt 10 punts

11a: Ana M. Mestres Pena 10 punts

12a: Can Turro 10 punts

13a: Joan Claparols 10 punts

15a: Enric Mercade 10 punts

14a: Marta Contreras 0 punts

15a: Sònia Gomà-Camps 0 punts

16a: Mamen Ramírez 0 punts

17a: Mari Carmen Fernández 0 punts

La beca porta el títol de Josep Reig, enginyer de forests impulsor dels treballs de recuperació del bosc de Poblet entre 1901 i 1917.

Podeu accedir a les bases de la convocatòria de la I Beca Josep Reig per a la realització d’un treball de recerca 2010 seguint aquest enllaç: Bases

Josep Reig i la repoblació del bosc de Poblet

Josep Reig i Palau (Vilabertran (Alt Empordà), 1863-Barcelona, 1917), fou l’artífex de la repoblació del bosc de Poblet, iniciada a principis del segle XX. De professió enginyer de monts, Reig va treballar tota la seva vida per l’estat espanyol, enquadrat des de 1901 en la 1ª División Hidrológico-Forestal, organisme que s’encarregà de l’estudi de les conques fluvials i els boscos més importants d’Espanya. L’any 1904 se li encarregà un estudi per a la reforestació del que aleshores es coneixia com a “Monte Poblet”. En el seu treball, Reig aconsellà la suspensió de la pastura de cabres, ovelles i vaques i l’aprofitament de llenya morta únicament per als veïns de Rojals, Montblanc i Vimbodí (pels drets històrics atorgats pel monestir). Després d’aprovar-se el projecte es procedí a la repoblació forestal de 1.600 hectàrees de la zona (d’un total de 2.135) amb pinastre, pi pinyer i pi blanc; la construcció d’una xarxa de 36 kilòmetres de camins forestals (els que es conserven actualment) i set kilòmetres de senders i la construcció de tres cases forestals i set refugis. Josep Reig projectà l’actual casa de la Pena, d’estil modernista, i en fou el seu primer ocupant. Abans de la seva construcció vivia en l’antic pou de glaç, que fou reformat per tal de fer-lo habitable. A la casa de la Pena, ubicada on antigament hi havia una granja del monestir, hi arribava gran quantitat d’aigua de les fonts del terme, cosa que s’aprofità per fer-hi un viver de plantes forestals. Les altres dues cases es construïren al Titllar i a Castellfollit. Un cop feta la repoblació del bosc, per tal de facilitar la regeneració completa del terme s’imposà un vedat de vint anys i no s’hi deixà entrar bèsties de pastura fins l’any 1919. El bosc de Poblet, que depengué fins 1980 dels diversos organismes creats per l’estat per a la cura dels boscos, passà en aquest any a ser responsabilitat de la Generalitat de Catalunya, que el declarà Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1984.

Reconeixem que és una pregunta força complicada i per aquest motiu avui us donarem la màxima puntuació per a tots aquells que hàgiu encertat la pregunta.

La classificació s’ha vist aleterada per la gran quantitat de punts que hi havia en joc aquesta setmana.

Classificació:

1a: Meritxell Baño 230 punts

2a: Ignasi Moreras 230 punts

3a: Rafael Moll 230 punts

4a: Raquel Ferreira 200 punts

5a: Gemma et Pep 120 punts

6a: Joan Inglada 60 punts

7a: Carles Folch 40 punts

8a: Sílvia Jané 30 punts

9a: Rafael Roig 30 punts

10a: Maria Antonia Padros Giralt 10 punts

11a: Ana M. Mestres Pena 10 punts

12a: Can Turro 10 punts

13a: Joan Claparols 10 punts

14a: Marta Contreras 0 punts

15a: Sònia Gomà-Camps 0 punts

16a: Mamen Ramírez 0 punts

17a: Mari Carmen Fernández 0 punts

Ja comencem a veure el punt final del concurs MVR

Com a tradició catalana no ens podíem permetre el luxe de no parlar de bolets. Sortiu als boscos, gaudiu de la natura i sigueu cívics

1a: Meritxell Baño 230 punts

2a: Ignasi Moreras 230 punts

3a: Rafael Moll 200 punts

4a: Raquel Ferreira 170 punts

5a: Gemma et Pep 90 punts

6a: Joan Inglada 60 punts

7a: Carles Folch 40 punts

8a: Sílvia Jané 30 punts

9a: Rafael Roig 30 punts

10a: Maria Antonia Padros Giralt 10 punts

11a: Ana M. Mestres Pena 10 punts

12a: Can Turro 10 punts

13a: Joan Claparols 10 punts

14a: Marta Contreras 0 punts

15a: Sònia Gomà-Camps 0 punts

16a: Mamen Ramírez 0 punts

17a: Mari Carmen Fernández 0 punts

En l’interior hi trobareu una entrevista amb el mateix Ramon Martí, que amb 94 anys és el màxim representant de la nissaga de forjadors de Cal Biel. En aquest número també hi trobareu l’interessant article “Mules cap a l’Índia!” de Jordi Creus, director de la revista Sàpiens i una nota d’opinió sobre el MVR realitzada per Muriel Casals, directora d’Òmnium Cultural, a més de les habituals seccions de la revista. Us animem a llegir-lo sigui on-line, a través del nostre perfil a issuu, o subscrivint-vos de forma gratuïta per a rebre’l automàticament al vostre correu electrònic. Per a fer-ho només cal que ens envieu un missatge a info@museuvidarural.cat.

Esperem que us agradi

Ànims que això ja comença a arribar a la recta final. D’aquí a menys de dos mesos ja podrem donar el nom del guanyador del concurs. A veure si algú pot desbancar a la Meritxell de la primera posició.

Classificació:

1a: Meritxell Baño 220 punts

2a: Ignasi Moreras 220 punts

3a: Rafael Moll 190 punts

4a: Raquel Ferreira 160 punts

5a: Gemma et Pep 80 punts

6a: Joan Inglada 60 punts

7a: Carles Folch 40 punts

8a: Sílvia Jané 20 punts

9a: Rafael Roig 10 punts

10a: Maria Antonia Padros Giralt 10 punts

11a: Marta Contreras 0 punts

12a: Sònia Gomà-Camps 0 punts

13a: Rafael Roig 10 punts

14a: Mamen Ramírez 0 punts

15a: Mari Carmen Fernández 0 punts

Som-hi continueu participant que això comença a encarar-se cap a la seva recta final.

El 10 d’octubre de 2009 també va ser el dia de la reestrena del web i l’obertura del Museu a les xarxes socials. Un any en el que hem après moltíssimes coses, descobrint conceptes com “audiència creativa”, donant peu als nostres seguidors a col·laborar activament en el desenvolupament del museu a la xarxa i ampliant en dues direccions el ventall de coneixements que posem a disposició de la societat catalana. Hem après de vosaltres moltes coses per poder-les ensenyar a d’altres, que a la vegada ens n’ensenyaran de noves.

El MVR va apostar fort pel 2.0. Durant aquest any 1.320 persones han començat a seguir el MVR a facebook i 635 a twitter, recollint, completant i eixamplant els 877 twitts que hem penjat, molts d’ells remetent informacions, links d’interès i ofertes pel coneixement comú. No tenim estadístiques dels twitts que hem llegit o de la gran quantitat d’informació que ens ha arribat, però és molta. Hem participat en esdeveniments internacionals com el blog day, l’ask a curator day o el follow a museum day. Al blog, estrenat el mateix dia de la reobertura del MVR, s’han penjat 147 posts, que equivalen gairebé a 3 per setmana, amb una gran variabilitat de temes, des de notícies pròpies, recomanacions bibliogràfiques, articles d’opinió, seccions fixes i molts enllaços. Al nostre perfil a flickr hi ha centenars de fotografies de totes les activitats del museu i un total de 3.379 visites que per nosaltres és tot un èxit. A YouTube, vídeos sobre el Museu i autèntiques obres d’art com la de Ruth Somalo sobre l’exposició SENY. I a issuu hi han penjades les nostres publicacions digitals, on El Perxe, el butlletí del MVR hi té un lloc destacat. No us volem atabalar amb multitud d’estadístiques (que en l’entorn web i 2.0 són d’un detallisme impressionant) només remarcar-vos la nostra satisfacció dels resultats de construir, en paral·lel i en total simbiosi a la nostra institució, un MVR virtual.

No volem acabar aquest ràpid post valoratiu sense agrair-vos a tots els qui ens seguiu la vostra confiança i la vostra participació.

Us animem a seguir formant part del Museu del la Vida Rural.

Va néixer Salvador Dalí, va sortir el primer número de la revista infantil “El Patufet”, es va fer el primer aplec al pi de les tres branques, es va fer el diccionari enciclopèdic de la llengua catalana, va néixer Lluís Carulla, es juga el primer partit d’una selecció catalana, mor Valentí Almirall, Pompeu Fabra publica el “Tractat d’ortografia Catalana”… però cap d’aquestes respostes era la correcta.

Hi ha un esdeveniment que va marcar, sens dubte, la llengua catalana. Com bé diu el Joan Inglada, a Organyà (Alt Urgell), es van descobrir les Homilies d’Organyà, el text escrit en català més antic trobat fins ara.

El personatge que va fer la troballa va ser J. Miret i Sans. Per tant, la classificació aquesta setmana no es mourà gaire i l’únic que treurà punts serà el Joan. Per altra banda, donem la benvinguda a la Mari Carmen Fernández, a la Mamen Ramírez i al Carles Folch

Classificació:

1a: Meritxell Baño 210 punts

2a: Ignasi Moreras 200 punts

3a: Rafael Moll 170 punts

4a: Raquel Ferreira 140 punts

5a: Joan Inglada 60 punts

6a: Gemma et Pep 60 punts

7a: Carles Folch 30 punts

8a: Sílvia Jané 10 punts

9a: Marta Contreras 0 punts

10a: Sònia Gomà-Camps 0 punts

11a: Rafael Roig 0 punts

12a: Mamen Ramírez 0 punts

13a: Mari Carmen Fernández 0 punts

Continueu aprenent de la nostra cultura. Gràcies per la vostra participació