Post amb el Tag ‘museu’

L’autèntic Jordi Llavina

Dimecres 27 Gener 2010 11:53
Escrit per Jordi Puig Coll

ACB_0485_pet

El passat divendres, 22 de gener, Antoni Pladevall va presentar a la Sala d’actes del Museu el darrer llibre de Jordi Llavina, Londres nevat. Es tracta d’un conjunt de sis narracions curtes gràcies al qual, segons Antoni Pladevall “descobrim qui és el vertader Jordi Llavina”. En la seva intenció per desemmascarar l’autor, l’escriptor vigatà va subratllar que “darrera aquests sis contes no hi ha un periodista, el que hi ha és un poeta amagat, ja que la seva narrativa està dominada pel vers”.

Pladevall va subratllar, a més, que els relats que es poden llegir a Londres nevat tenen prou coincidències amb la realitat de Jordi Llavina com per pensar que són autobiogràfics o “lleugerament autobiogràfics”. Tot i que Jordi Llavina ho admeté, i encara amb reserves, només del darrer conte, El branquilló de til·ler, en què ens retrata “la dona que més admiro a la meva vida”, com ell mateix va afirmar, la majoria de  narracions tenen una veu comuna. La d’un home a la cruïlla dels 40 anys, que revisa el passat i es planteja i replanteja el futur. Un alter ego de Jordi Llavina?

Pladevall, d’acord amb la majoria de revisions crítiques que han sortit publicades d’ençà de la publicació de Londres nevat, remarcà la “precisió lingüística del llibre”. Les intenses i repetitives hores de correcció que Llavina ha abocat en la confecció dels sis relats, sembla, doncs, que no han estat en va. Tothom qui llegeixi el llibre, un conte o un sol fragment de l’obra, més enllà que en surti encisat per la història que s’hi explica, no deixarà de quedar captivat per la riquesa lèxica i l’acurat tracte de la gramàtica i la sintaxi que s’hi practica, fruit de tantes hores de feina. “La subtil mirada poètica”, que en va dir Antoni Pladevall, “que ens confirma que en Jordi Llavina no escriu sol, sinó que ho fa acompanyat dels clàssics antics i moderns”.

Presentem “Londres nevat”

Dimecres 20 Gener 2010 13:55
Escrit per Jordi Puig Coll

londres_nevat_redAquest divendres, 22 de gener, l’escriptor Jordi Llavina presenta el seu darrer llibre, Londres nevat, a la Sala d’actes del Museu, a les 19.30. L’acte serà presentat per Antoni Pladevall, autor d’obres com La papallona negra o Terres de lloguer.
Londres nevat,
publicat per Amsterdam Llibres, segell de l’editorial Ara Llibres, recull sis contes d’hivern, sis reflexions intimistes, que constitueixen l’obra més afinada, madura i reflexiva de Jordi Llavina. Personatges enfrontats amb el seu passat, en la cruïlla dels 40 anys, que es debaten entre el record d’un temps anterior i l’esperança de cara al futur. El gran treball dedicat a cadascuna d’aquestes peces es deixa veure en la precisió del llenguatge, que excel·leix des del punt de vista lèxic, sintàctic i gramàtic. Ningú podrà discutir, després de llegir Londres nevat, que Jordi Llavina aconsegueix, gràcies a intenses hores de treball i correcció, portar el seu estil i el seu tracte de la llengua catalana a les més altes cotes.

Jordi Llavina, nascut a Gelida l’any 1968, és llicenciat en Filologia Catalana i es dedica de sempre a l’ofici d’escriure, ja sigui com a periodista, com a poeta, com a escriptor de contes i novel·les o com a crític literari. Guanyador del Premi Pla l’any 2001, entre els seus llibres destaquen els volums de poesia La corda i el gronxador (2006) i Diari d’un setembrista (2007) i el recull de relats Ningú ha escombrat les fulles (2008). Ha combinat la seva activitat literària amb la presentació de programes de ràdio i televisió, com el desaparegut Fum d’estampa, a Catalunya Cultura.

Dies de Nadal

Dimarts 22 Decembre 2009 16:24
Escrit per Montse Cabal Blanch

876240 El tió era simplement el tronc per cremar a la llar, que al cremar donava béns tan preciosos com escalfor i llum. Era un gran tronc que es cremava pocs dies abans de Nadal. A partir d’aquí, el tronc evoluciona i es converteix en un tronc triat pels nens que esdevé màgicament en un ésser que s’ha d’alimentar per tal de donar uns regals el dia de Nadal i després es crema. Poc a poc se’l va personalitzant afegint-li unes potes i pintant-li una cara. Se li dóna menjar i aigua uns dies abans, i el dia de Nadal els nens li van donant cops amb un bastó mentre canten una cançó per tal que el tió els doni regals.

Aquesta peça forma part d’un conjunt que l’escultor olotí Josep Traité realitzà pel museu.

Josep Traité i Compte (1915) va ingressar a l’Escola de Belles Arts d’Olot, i des del 1955 realitza pessebres artístics. A partir del 1974 treballa com a professor de dibuix.

Al llarg de la seva carrera rep nombrosos encàrrecs com un “Naixement” per al Sant Pare, cinc grups escultòrics que representen escenes de la vida rural al camp pel Museu de la Pobla de Mafumet, un diorama de la matança dels Innocents pel museu de la Nativitat de Betlem per encàrrec de la UNESCO, entre altres.

El més característic en l’obra de Josep Traité és el “moviment” que els personatges assoleixen i que converteix aquestes figures en autèntics personatges “vius”.

Al 1988 el Museu li dedica una sala, i amb la seva ampliació d’aquest any li ha canviat l’ubicació i la presentació. Aquestes figures de terra cuita ens expliquen el món popular i la vida quotidiana de les viles i els pobles de Catalunya.  Totes elles són personatges vius i entrenyables que treballen, mengen, resen, festegen i es relacionen tot formant escenes humanitzades, en uns ambients de pagès i de muntanya, que segons el propi autor, “sempre hi bufa el vent”.

També podem veure una col·lecció de pessebres realitzats per diferentes associacions de pessebristres de Catalunya, ara que som a les portes de Nadal, és un bon moment per fer-hi una passejada.