Post amb el Tag ‘MVR’

“Seny” homenatja dues nissagues d’artesans espluguins

Dimarts 31 Agost 2010 15:07
Escrit per Jordi Puig Coll

20100827_cartell_seny_vd_blogEl proper divendres, 3 de setembre, a dos quarts de vuit de la tarda, s’inaugurarà al Museu de la Vida Rural la mostra fotogràfica Seny, d’Ivana Larrosa. Es tracta d’una exposició que versa sobre dues nissagues de mestres artesans espluguins, uns dedicats a la forja artística, la família Martí, de Cal Biel, i uns picapedrers i escultors, la família Vendrell, i la relació històrica que han mantingut amb el Monestir de Santa Maria de Poblet. L’acte comptarà amb la presència de Valentí Martí, de Cal Biel, d’Antoni Vendrell i de l’autora de la mostra i serà presentat per Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla. L’exposició romandrà oberta fins el diumenge 26 de setembre.

Seny parteix de la relació entre els tres vèrtexs d’un triangle. Per un costat el Monestir de Santa Maria de Poblet, pels altres les dues nissagues protagonistes de la seva reconstrucció artística. Al centre del triangle la convergència de la relació entre tots tres, tan beneficiosa per totes les parts. Reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les empremtes, les petjades, la transmissió gairebé gremial de coneixements, la duresa dels oficis artesanals, la incertesa del seu futur… Tot a través de la mirada a les rutines de cada protagonista, fotos als seus tallers i a les seves eines, a les seves mans, plenes d’empremtes del temps i a l’obra que les dues nissagues han ajudat a reconstruir, el monestir de Santa Maria de Poblet.

Dues nissagues d’artesans espluguins
La família Martí, de Cal Biel, compta ara mateix la quarta generació dedicada a les arts del ferro. La seva vinculació amb el Monestir de Poblet neix cap a l’any 1941 quan Ramon Martí, segon ferrer de la nissaga, passa a encarregar-se de la reconstrucció de les peces de ferro forjat del cenobi, gràcies a la recomanació d’Eduard Toda. Els monjos tot just acabaven de tornar al monestir i els primers anys de reformes es dedicaren bàsicament a feines d’arranjament, restauració de les peces essencials per a la vida diària de la comunitat. Amb el pas del temps, sense perdre funcionalitat, guanyà pes la vessant artística de les peces, desenvolupant-se d’aquesta manera el vertader tarannà creatiu del forjador. Baranes, portes, reixes, teieres, candelers, reliquiaris, lampadaris, campanes, crucifixos… l’art de la forja dels Biel és patent en totes les sales del monestir. Aquests treballs suposen per a la família una immillorable targeta de presentació, cosa que els obre les portes a treballar per esglésies i particulars de tot el món. A principis dels 70 comença a treure el cap pel taller la nova generació, Valentí Martí, que mica en mica va prenent el relleu al seu pare i al seu avi. Fins a dia d’avui, en què els seus fills, Marc i Enric, segueixen el camí familiar en l’art de la forja. (més…)

Dissabte: Cultura i Paisatge i concert al jardí

Dilluns 21 Juny 2010 17:17
Escrit per Jordi Puig Coll

Cambra 712 redimenEl Museu de la Vida Rural viurà el proper dissabte 26 de juny, a partir de dos quarts de set, un doble acte. Per començar es presentarà el darrer número de la revista Cultura i Paisatge, en el que el Museu hi té un paper destacat. Seguidament al jardí del Museu es podrà escoltar el conjunt Cambra 712, un grup format per joves músics, d’entre 14 i 16 anys, del Conservatori de Música de Granollers. Entre els dos actes es podrà gaudir d’uns canapès i una copa de cava.

Tot i ser un grup jove, el conjunt de cambra Cambra 712, té una àmplia trajectòria concertística, ja que ha fet des de la seva creació, l’any 2009, més d’una dotzena d’actuacions. Dirigits per la batuta de Josep  Maria Sauret, aquest grup de joves, que actualment estudien el tercer curs de Grau Mitjà del Conservatori de Música de Granollers, tocarà al jardí del MVR a partir de les vuit del vespre. Entre d’altres, interpretaran peces de Johann Sebastian Bach, Andrew Lloyd Webber o Simon and Garfunkel. A tall de curiositat, cal dir que el nom del grup va sorgir durant una visita del conjunt al castell de Cardona (Bages) en motiu d‘un concert i fa referència a l’habitació 712 d’aquest actual parador, suposadament habitada per esperits.

Abans del concert es presentarà el cinquè número de la revista Cultura i Paisatge, el magazín oficial de la Ruta del Cister, que va néixer i creix a l’empara dels Consells Comarcals de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell, on es troben els tres monestirs més importants d’aquesta ordre que hi ha a Catalunya: el de Santa Maria de Poblet, el de Santes Creus i el de Vallbona de les Monges. El número que es presenta aquest dissabte, corresponent a l’any 2010, conté una àmplia secció, amb reportatge fotogràfic inclòs, dedicada al Museu de la Vida Rural.

La Ruta del Cister va néixer l’any 1989 com a frontissa entre l’oferta turística de les tres comarques i els visitants que es poden sentir atrets pels tres monestirs i per la diferent oferta cultural i turística de la zona. Disset anys després del naixement de la Ruta, els seus encarregats van creure idoni ampliar els seus canals de comunicació creant una plataforma que els fes d’altaveu: aquesta idea es va concretar en la revista Cultura i Paisatge, de periodicitat anual, que amb profusió de fotografies i reportatges de profunditat difón aquells racons i aquelles històries que convé conèixer de les tres comarques.20100618_cultura_paisatge_portada_bona

Agricultura ecològica i cuina en el darrer llibre d’APRODISCA

Dimarts 20 Abril 2010 11:37
Escrit per Jordi Puig Coll

Joves i grans parlem_b

El Museu presentarà el proper dijous, 22 d’abril, a les set de la tarda, el llibre Joves i grans parlem del camp… i de la cuina.  Es tracta d’una publicació d’Aprodisca i a la presentació hi intervindran Anna Mas, coordinadora del projecte, els autors del llibre, Marc Badal, Joan Domènech i Raquel Puente, i tres joves pagesos que fan agricultura ecològica, Joan Vallès, Cesc Vidal i Jacint Baltà.

Aprodisca (Associació Pro Persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà) és una entitat que es va crear l’any 1976-77 a Montblanc per tal d’afavorir la màxima integració social i educativa de les persones amb discapacitat intel.lectual i/o malaltia mental. L’entitat va anar creixent i l’any 2005 es va crear HORTUS APRODISCAe, un projecte agroalimentari dedicat al conreu, elaboració i venda de productes ecològics (verdures, olivera, avellaners, plantes aromàtiques…). Però no es tracta només de conrear ecològic, sinó de salvaguardar un patrimoni i sensibilitzar els consumidors envers la cultura verda.

L’arribada de la industrialització al camp va portar coses positives, però, fonamentalment, va fer canviar costums mil·lenaris. L’arribada del fred industrial, la possibilitat d’escollir entre una oferta més àmplia de productes… van implicar un canvi en la vida del pagès i també un canvi en els costums alimentaris de la població. El fred industrial i la revolució dels transports permeten al consumidor no dependre dels productes de temporada ni de les conserves. Es poden consumir fruites i hortalisses d’altres èpoques de l’any que venen de llocs remots, amb altres climes. Però això ens fa perdre la noció de com han estat tractats aquests aliments, dels processos químics que han patit per tal de conservar-se més temps, de les condicions en què es conreen… és a dir, de tots els processos que ara es coneixen amb el nom de traçabilitat. Davant d’aquesta proliferació són molts els pagesos i els consumidors que han optat per tornar a l’agricultura ecològica, a menjar productes de temporada… en fi, a tornar, amb mètodes i coneixements contemporanis, a la racionalitat que exigia abans el dependre de les estacions. És la manera més fàcil que tenim, actualment, d’assegurar-nos que mengem productes sans, segurs i de qualitat.

Aquest llibre vol apropar les experiències i vivències de la pagesia tradicional als més joves i pretén ser, alhora, una memòria de la saviesa ancestral que ha passat durant segles de pares a fills i d’avis a néts. Aquests coneixements poden resultar especialment apropiats per a la producció agrària ecològica, però alhora, com es diu al llibre, “seria molt ingenu pensar que als coneixements tradicionals poden ser la solució als problemes de l’agricultura actual, però cada cop són més les persones que es mostren convençudes que sí que poden resoldre bastants dels petits problemes que sorgeixen en la pràctica quotidiana. Cal, doncs, aprofundir en l’estudi i la divulgació d’aquest tresor cultural”.

Recuperar tradicions i coneixements, però no en un sentit etnològic i romàntic de la paraula sinó fonamentalment pràctic, és el que promou HORTUS APRODISCAe i és sobre el que vol fer reflexionar aquest llibre.

El càvec i la lleona

Dijous 15 Octubre 2009 11:55
Escrit per MVR

Escrit per Manuel Cuyàs

càvec3Un company de la redacció, quan es va saber que pel Montsià es passejava una lleona, va preguntar: «I com han conegut que és una lleona si només l’han vista?» El company ara diu que va ser una pregunta irreflexiva, un lapsus, però sigui com sigui per un moment es va pensar que per saber si un lleó és mascle o és femella s’havia de fer com es fa amb els conills, els gats o les panteres. Jo i tothom a la redacció vinga a riure i recomanar-li que anés al zoo o al circ, però l’endemà m’acosto a l’Espluga de Francolí per visitar l’ampliació del Museu de la Vida Rural abans que s’inauguri (es va inaugurar ahir, dissabte) i allà el somriure se m’estronca.

Hi ha al museu una col·lecció d’eines del camp que els meus avis i els avis de més de mig Catalunya tenien per normals i habituals, que als meus ulls són com un jeroglífic inextricable, uns objectes sense nom ni utilitat coneguda que em semblen caiguts de la Lluna. «Què és això?» El meu guia pel museu és en Jordi Puig. Em podria haver mirat com si li preguntés la diferència entre un lleó i una lleona però és un noi educat i amb naturalitat em diu: «Un parany per a animals.» Em quedo una estona observant el parany. No ho diguin a ningú, però encara és l’hora que per molt que hi pensi hagi entès com funciona i a quin animal estava destinat. Un llop? Una rata? Un conill? Només puc descartar els lleons. (…)

(més…)

Benvinguts al nou blog del MVR

Divendres 9 Octubre 2009 16:30
Escrit per Ramon Rosich i Trullols

avatar_mvrDes del Museu entrem avui a l’univers de les xarxes socials amb l’objectiu d’apropar i escoltar tota aquella gent interessada en els valors de tota la vida.

Volem interactuar amb pares i fills, amb avis, professors i alumnes, sobre la cultura i l’entorn dels valors tradicionals del camp. I ho farem en els espais actuals on més es mouen dins la xarxa.

Escriurem al Blog. Parlarem plegats a la nostra pàgina de Facebook. Conversarem a Twitter. Compartirem fotografies a Flickr i vídeos a Youtube. Són els espais socials a Internet del museu, espais vostres i nostres, on tots hi tindrem paraula.

La vida rural també conviu amb les noves tecnologies.

Benvinguts a la xarxa del nou Museu de la Vida Rural.