Post amb el Tag ‘nadal’

Nit Viva de Fonollosa

Dimecres 4 Gener 2012 16:37
Escrit per Carme Marti Canti

NIT VIVA
ESPECTACLE NADALENC
5, 6 i 7 de gener
Fonollosa

Els veïns i veïnes de Fonollosa (Bages) organitzen Nit Viva, un Espectacle Itinerant Nadalenc que convida tots els visitants a recórrer el poble. L’originalitat de la proposta rau en anar més enllà dels pessebre vivent. A més dels quadres nadalencs presenten escenes de la vida quotidiana de pagès de fa un segle.

nit viva 7

Naixement a l'establia

Les representacions es poden veure en cases antigues del poble, el marc idoni per recuperar els orígens rurals, una manera de fer i de viure que forma part del passat. Escenificar aquests quadres durant aquestes dates permet, a més, recuperar també l’esperit nadalenc.
L’anunciació a Maria, buscant posada i el portal de Betlem són els principals quadres nadalencs. Pel que fa a les escenes quotidianes rurals, el ventall és molt ampli. Des de dependències de la casa: la cuina, el galliner i la comuna; a diversos indrets del poble: la font, l’escola, la lleteria i ca la modista.

nit viva

La formatgera

La representació d’oficis és molt àmplia. Podem veure el forjador, el forner, el cisteller, el picapedrer, l’apicultor, l’esmolet, el músic, el pastor, el llenyataire, etc. Les escenes sobre el pagès aborden diverses feines: arrencant patates, piant raïm, desgranant blat de moro, collint olives, etc. Les dones les podem veure netejant la casa, filant, garbellant llenties, cosint, fent formatge…

Nit Viva completa la seva programació amb representacions de dansa tradicional, un mercat de productes alimentaris de la terra i, en acabar la visita, pa torrat amb cansalada per als visitants.

El dia 5 la representació és a dos quarts de set, els dies 6 i 7 a dos quarts de set i a les vuit. L’aforament és limitat. L’entrada és de 5 euros per persona, nens menors de quatre anys gratuït. Cal reservar les entrades al web o al telèfon 629 07 61 18

www.acrfonollosa.cat

Bones festes!

Divendres 17 Decembre 2010 16:00
Escrit per MVR

El Museu vol agrair a totes les persones que ens seguiu a través de les xarxes socials i el blog, el vostre interès i la vostra col·laboració per enriquir constantment el Museu de la Vida Rural. Que passeu unes bones festes i bon any nou!

nadal_2010

Desembre al calendari dels pagesos

Dijous 2 Decembre 2010 15:12
Escrit per MVR

Asseguren els més ancians que el desembre arriba disfressat de sembrador i que passeja pel cel amb un gran sac de constipats que va escampant damunt dels habitants de les viles.

El sembrador d'estels (Kaunas, Lituània)

El sembrador d'estels (Kaunas, Lituània).

Degut a l’arribada dels freds i les gelades en el mes de desembre disminueix considerablement l’activitat agrícola. Tan sols els guarets, és a dir, les terres en repòs, necessiten una mica de dedicació per part dels pagesos, sempre i quan les baixes temperatures ho permetin.

En aquest mes tan fred és característic fer les collites de la remolatxa, cols, bròquils, espinacs, bledes, enciams, escaroles, la segona collita de la patata i la recollida del apis de Nadal, tan preuats en les comarques catalanes.

A les zones olivareres es cullen les olives. S’inicien també les podes i els empelts, així com les plantades, tot supeditat a que les temperatures siguin baixes, però sense arribar a córrer el risc de gelades. Se segueix a bon ritme la collida de taronges, llimones i mandarines, iniciada al mes d’octubre.

El solstici d’hivern s’esdevé en aquest mes, entre el 21 i el 22, just abans de les festes nadalenques. El fred convida al recolliment i al caliu de la llar. Són moments d’estar en família més que de passar llargues hores al camp.

L’arribada del desembre, el mes que porta l’hivern del braç, tanca el cicle anual del calendari agrícola.

Sobre la tradició de fer cagar el tió (i2)

Dijous 24 Decembre 2009 10:01
Escrit per Carme Marti Canti

A banda d’anar a dir tres parenostres, Joan Amades recull altres maneres d’entretenir la canalla: hi havia pares que amagaven els bastons, hi havia llocs on feien anar a escalfar o esmolar els garrots. Per aquí, els companys parlen d’anar a ensabonar el bastó i de sucar-lo amb aigua. A casa, després d’un primer temps de xipoller, ens feien sucar els bastons en un cubell amb cendra de l’estufa de llenya. De resar, als anys 70 i 80, cap de nosaltres resàvem.

Durant la segona dècada del segle passat, a la iaia -que era espluguina- el tió li cagava, cada any, un carquinyoli. La curiositat és que el carquinyoli era gran com un puny i que venia embolicat com un caramel. Als anys 50, a la mama el tió li cagava carquinyolis dels petits i, amb sort, algun llapis de color. Als anys 70, el tió de casa cagava llaminadures, joguines menudes, com de fireta, i de vegades calcetes i tot. El 2008, els meus fills van fer cagar el tió de l’escola, el de l’AMPA  de l’escola, el del tennis, el de casa, el de casa l’àvia, el de casa els padrins i el de casa d’una amiga. No faré cap llista del que va cagar-los el tió, diguem que la trobo indecent. En defensa pròpia vull dir que vam fer campana del tió de l’escola de música i del tió gegant municipal.

És aquesta la manera més adequada de mantenir viva la tradició?

El cas és que l’hem atipat de mandarines, patates i alguna galeteta. “Perquè estigui més content, mama.” I, sigui com sigui, ens fa il·lusió mantenir la tradició i ja tenim els bastons preparats!

BON NADAL!

Dies de Nadal

Dimarts 22 Decembre 2009 16:24
Escrit per Montse Cabal Blanch

876240 El tió era simplement el tronc per cremar a la llar, que al cremar donava béns tan preciosos com escalfor i llum. Era un gran tronc que es cremava pocs dies abans de Nadal. A partir d’aquí, el tronc evoluciona i es converteix en un tronc triat pels nens que esdevé màgicament en un ésser que s’ha d’alimentar per tal de donar uns regals el dia de Nadal i després es crema. Poc a poc se’l va personalitzant afegint-li unes potes i pintant-li una cara. Se li dóna menjar i aigua uns dies abans, i el dia de Nadal els nens li van donant cops amb un bastó mentre canten una cançó per tal que el tió els doni regals.

Aquesta peça forma part d’un conjunt que l’escultor olotí Josep Traité realitzà pel museu.

Josep Traité i Compte (1915) va ingressar a l’Escola de Belles Arts d’Olot, i des del 1955 realitza pessebres artístics. A partir del 1974 treballa com a professor de dibuix.

Al llarg de la seva carrera rep nombrosos encàrrecs com un “Naixement” per al Sant Pare, cinc grups escultòrics que representen escenes de la vida rural al camp pel Museu de la Pobla de Mafumet, un diorama de la matança dels Innocents pel museu de la Nativitat de Betlem per encàrrec de la UNESCO, entre altres.

El més característic en l’obra de Josep Traité és el “moviment” que els personatges assoleixen i que converteix aquestes figures en autèntics personatges “vius”.

Al 1988 el Museu li dedica una sala, i amb la seva ampliació d’aquest any li ha canviat l’ubicació i la presentació. Aquestes figures de terra cuita ens expliquen el món popular i la vida quotidiana de les viles i els pobles de Catalunya.  Totes elles són personatges vius i entrenyables que treballen, mengen, resen, festegen i es relacionen tot formant escenes humanitzades, en uns ambients de pagès i de muntanya, que segons el propi autor, “sempre hi bufa el vent”.

També podem veure una col·lecció de pessebres realitzats per diferentes associacions de pessebristres de Catalunya, ara que som a les portes de Nadal, és un bon moment per fer-hi una passejada.