El tió era simplement el tronc per cremar a la llar, que al cremar donava béns tan preciosos com escalfor i llum. Era un gran tronc que es cremava pocs dies abans de Nadal. A partir d’aquí, el tronc evoluciona i es converteix en un tronc triat pels nens que esdevé màgicament en un ésser que s’ha d’alimentar per tal de donar uns regals el dia de Nadal i després es crema. Poc a poc se’l va personalitzant afegint-li unes potes i pintant-li una cara. Se li dóna menjar i aigua uns dies abans, i el dia de Nadal els nens li van donant cops amb un bastó mentre canten una cançó per tal que el tió els doni regals.

Aquesta peça forma part d’un conjunt que l’escultor olotí Josep Traité realitzà pel museu.

Josep Traité i Compte (1915) va ingressar a l’Escola de Belles Arts d’Olot, i des del 1955 realitza pessebres artístics. A partir del 1974 treballa com a professor de dibuix.

Al llarg de la seva carrera rep nombrosos encàrrecs com un “Naixement” per al Sant Pare, cinc grups escultòrics que representen escenes de la vida rural al camp pel Museu de la Pobla de Mafumet, un diorama de la matança dels Innocents pel museu de la Nativitat de Betlem per encàrrec de la UNESCO, entre altres.

El més característic en l’obra de Josep Traité és el “moviment” que els personatges assoleixen i que converteix aquestes figures en autèntics personatges “vius”.

Al 1988 el Museu li dedica una sala, i amb la seva ampliació d’aquest any li ha canviat l’ubicació i la presentació. Aquestes figures de terra cuita ens expliquen el món popular i la vida quotidiana de les viles i els pobles de Catalunya.  Totes elles són personatges vius i entrenyables que treballen, mengen, resen, festegen i es relacionen tot formant escenes humanitzades, en uns ambients de pagès i de muntanya, que segons el propi autor, “sempre hi bufa el vent”.

També podem veure una col·lecció de pessebres realitzats per diferentes associacions de pessebristres de Catalunya, ara que som a les portes de Nadal, és un bon moment per fer-hi una passejada.