Donada la pèrdua, dia rere dia, del coneixement tradicional, dels treballs artesanals i de la vinculació de l’home amb la terra, creiem oportú presentar, durant els propers mesos, un calendari d’oficis tradicionals. Oficis que un dia van ser imprescindibles, però que avui només existeixen residualment, en fires d’artesans o bé han desaparegut per sempre.
L’evolució i la modernització de la nostra societat ens ha aportat innovacions que han revolucionat la nostra forma de viure. Al neolític  els homes aprenen a cuidar i domesticar plantes i animals, durant la industrialització mecanitzen els processos productius i a l’era digital tot és automàtic i virtual.

Potser aquest progrés és imparable i estem destinats a tecnificar indefinidament tots els aspectes de les nostres vides, però cada dia es fa més necessari reflexionar sobre l’ús i abús que fem dels recursos, les comoditats i les noves tecnologies.

Un país i un paisatge es construeixen amb molt d’esforç. La suma d’energies col·lectives que fan les societats per arribar a superar els seus reptes transforma el seu entorn, però si oblidem els orígens de tot canvi, perdem l’orientació del què fem, la identitat i el sentit de tot plegat.

En l’origen hi ha la resposta a molts dels problemes que afrontem avui dia. La rehabilitació i restauració dels valors més humans i tradicionals ens dóna l’explicació de molts dels processos que estem vivint. Rescatar velles tradicions ens permet veure què es feia i per què.

En dotze mesos us donarem una pinzellada de dotze oficis diferents que han format part de la vida i la tradició i han permès la subsistència de les comunitats humanes al llarg de la hisòria. Amb aquesta iniciativa potser entendrem la importància dels recursos, el medi ambient, l’esforç i el sacrifici. El temps no és infinit per ningú, sempre ens falta, per això cal fer una mirada temporal a l’experiència.