Post amb el Tag ‘oficis’

Nit Viva de Fonollosa

Dimecres 4 Gener 2012 16:37
Escrit per Carme Marti Canti

NIT VIVA
ESPECTACLE NADALENC
5, 6 i 7 de gener
Fonollosa

Els veïns i veïnes de Fonollosa (Bages) organitzen Nit Viva, un Espectacle Itinerant Nadalenc que convida tots els visitants a recórrer el poble. L’originalitat de la proposta rau en anar més enllà dels pessebre vivent. A més dels quadres nadalencs presenten escenes de la vida quotidiana de pagès de fa un segle.

nit viva 7

Naixement a l'establia

Les representacions es poden veure en cases antigues del poble, el marc idoni per recuperar els orígens rurals, una manera de fer i de viure que forma part del passat. Escenificar aquests quadres durant aquestes dates permet, a més, recuperar també l’esperit nadalenc.
L’anunciació a Maria, buscant posada i el portal de Betlem són els principals quadres nadalencs. Pel que fa a les escenes quotidianes rurals, el ventall és molt ampli. Des de dependències de la casa: la cuina, el galliner i la comuna; a diversos indrets del poble: la font, l’escola, la lleteria i ca la modista.

nit viva

La formatgera

La representació d’oficis és molt àmplia. Podem veure el forjador, el forner, el cisteller, el picapedrer, l’apicultor, l’esmolet, el músic, el pastor, el llenyataire, etc. Les escenes sobre el pagès aborden diverses feines: arrencant patates, piant raïm, desgranant blat de moro, collint olives, etc. Les dones les podem veure netejant la casa, filant, garbellant llenties, cosint, fent formatge…

Nit Viva completa la seva programació amb representacions de dansa tradicional, un mercat de productes alimentaris de la terra i, en acabar la visita, pa torrat amb cansalada per als visitants.

El dia 5 la representació és a dos quarts de set, els dies 6 i 7 a dos quarts de set i a les vuit. L’aforament és limitat. L’entrada és de 5 euros per persona, nens menors de quatre anys gratuït. Cal reservar les entrades al web o al telèfon 629 07 61 18

www.acrfonollosa.cat

Oficis: el carreter

Dilluns 12 Juliol 2010 10:27
Escrit per MVR

carrFa poc temps parlàvem de l’ofici de baster i avui us portem un ofici que hi té molta relació: l’ofici de carreter. És l’ofici tant de confeccionar com de menar carros, el transport primordial, històricament, de la societat rural. En actiu des de temps immemorials, el seu paper va perdre tota rellevància al segle XX degut a la invenció dels vehicles amb motor.

El carro ha estat el mitjà de transport per excel·lència durant segles i segles. Per treballar al camp, per mercadejar, com a diligència o simplement per anar a les zones d’esbarjo els dies de festa. L’ús del carro va fer canviar el disseny de les cases per tal de que s’hi pogués maniobrar a dins: entrades amples, carrils de pedra viva, cantoneres per protegir las parets…; fins i tot els carrers de les poblacions estaven configurats i pensats perquè el pas dels carros no provoqués inconvenients.

Era considerat un ofici de difícil aprenentatge i per això gaudia de certa reputació dins el poble. El carreter era un menestral i, socialment, el podríem situar en allò que avui coneixem com a classe mitjana. També coneguts com a mestres d’aixa, havien de ser alhora bons fusters i bons ferrers. Un carro es compon bàsicament de tres peces: una empostissada horitzontal, amb baranes o sense; dos braços per enganxar els animals de tir i les rodes. Aquestes, especialment, eren de complicada manufactura: abans de corbar la fusta, normalment d’alzina, s’havia d’assecar com a mínim durant un any. L’operació més complicada, però, era la de consolidar el cèrcol de ferro amb la fusta de la roda.

El carro més usat per la pagesia, gràcies a la seva polivalència, ha estat sempre el carro d’escales. Altres carros, més especialitzats, són els de torn, preparats per traginar bótes i bocois; els de trabuc, per a transport de terra, fems, runes.. amb bolquet per descarregar; les tartanes i diligències, pensats per dur persones; i molts d’altres com carrets de mà, cabriolets, xarrets, jardineres…

Fibres vegetals, fins el 27 de juny

Divendres 25 Juny 2010 09:00
Escrit per Albert Carreras Ballart

20100119_foto_expo_fibresEncara sou a temps de veure l’exposició temporal Fibres Vegetals que es clausuarà el proper diumenge 27 de juny. Un petit nombre d’espècies ens proporciona fibres útils per crear molts objectes d’usos diferenciats, amb una diversitat de formes encara més gran. La intel·ligència de nombrosos artesans s’ha ocupat de trobar els dissenys més útils per solucionar problemes comuns a tots. La bellesa continguda en aquestes formes i dissenys tradicionals ha inspirat grans artistes, l’obra dels quals és admirada arreu del món. I algunes d’aquestes solucions són aplicades avui fent servir les tècniques i els materials més moderns. En què s’assemblen les plantes que ens proporcionen les fibres més útils? On es troben? Com són? D’on provenen les fibres més utilitzades?

En aquesta exposició us convidem a reflexionar sobre els usos de les fibres (exclosos els tèxtils) a la conca mediterrània. S’ordenen segons les plantes que ens les proporcionen i segons l’ús que en fem. Les trenes permeten fer cordes que uneixen objectes separats en l’espai, les trames i els ordits reuneixen les fibres de manera que s’estenguin en superfície, les fibres poden entrellaçar-se amb tiges més dures per fer cistells, també fem servir palmes blanquejades per a les grans celebracions. L’exposició vol ser, a més, un homenatge a la feina i l’habilitat dels artesans, a la seva imaginació per inventar eines per dominar les fibres i als oficis que han permès desenvolupar infinites solucions a partir de simples fragments vegetals.

L’exposició es presenta en català. Els visitants disposaran de la traducció dels textos al castellà, l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià. La mostra, procedent del Museu de Ciències Naturals – Jardí Botànic de Barcelona, es podrà veure a la Sala de Temporals del Museu de la Vida Rural fins el proper 27 de juny.


Oficis: El Forjador

Dijous 27 Maig 2010 09:51
Escrit per MVR

bielL’ús dels metalls per la humanitat es remunta a molts mil·lennis d’antiguitat. Precisament un dels grans avenços de la humanitat és assolir la tecnologia necessària per fondre metalls a altes temperatures i crear figures i objectes molt més resistents al temps i al treball. Des del coure, als aliatges, fins al ferro, les tècniques s’han sofisticat passant de pares a fills, de mestres a aprenents, d’artesans a gremis. Potser ara l’acer i la indústria han aparcat una activitat que va tan associada a la superació d’obstacles, però la història del ferro i la forja marcà la diferència entre sobreviure i evolucionar. Els inicis els hem d’ubicar en el forjador com a ofici capaç de treballar el ferro. Amb els coneixements del foc, el carbó i les manxes era capaç d’arribar a temperatures insòlites avui dia amb recursos tan limitats. Tan si fonia el metall com si només l’escalfava, la forja aconseguia donar-li la plasticitat per a crear el que es proposava.

Les dificultats de treballar el ferro van portar a l’especialització de l’ofici diversificant tècniques i oferta. El ferrer fou el primer treballador del ferro, compartint feina amb el forjador amb l’enclusa i el martell que dóna forma al ferro i el converteix en l’estri desitjat. Del treball més contundent amb el ferro que feien forjadors i ferrers es passà a tècniques més depurades i precises del ferro. Dels cops de martells perfectes, i de les tenalles que recargolaven el ferro, es passa als manyàs i serrallers. Ambdós oficis artesanals creaven amb destresa objectes metàl·lics més delicats, i d’aquí venen els seus noms: manya de traça i serradura de forrellat.

Panys, claus, baldes i frontisses que feia el manyà; i soldadures, llimes, punxons i talls sobre el ferro que feia el serraller, esdevingueren els elements fonamentals de les societats, com la catalana, que posseïen productes fets d’aquell material tan dur i útil des dels seus orígens.

L’Espluga de Francolí ha estat des de sempre la seu de Cal Biel, un gran nissaga de forjadors i ferrers que encara avui continua treballant artesanalment; per ser considerats exponents de l’excel·lència en el treball del ferro us emplacem a una propera entrada al blog sobre el seu art, de moment us deixem amb una fotografia de la ferreria de Cal Biel (fundada al segle XVIII).

El MVR present a les jornades FORJA VIVA 2010

Dimecres 21 Abril 2010 15:57
Escrit per Albert Carreras Ballart

untitledEls propers  22, 23, 24 i 25 d’abril es duran a terme al Museu Marítim de Barcelona, les II Jornades de Forja de Barcelona Forja Viva 2010. Les jornades tenen la intenció de donar a conèixer l’estat de la forja al segle XXI, definir la perspectiva dels forjadors catalans dins la xarxa internacional, potenciar el reconeixement i la cura de l‘ofici i, per extensió, del patrimoni que engloba i consolidar un espai que afavoreixi el diàleg entre els diferents àmbits. S’inclouen en les jornades xerrades, conferències l’exposició internacional “Forja Viva” i l’exposició d’obres actuals de forjador acompanyades per peces de la col·lecció del Cau Ferrat i dels fons del Museu de la Vida Rural que es podrà visitar fins el 2 de maig.

Les activitats inclouen també un espai dedicat a la literatura sobre el tema, actuacions artístiques com la performance VINFERRATO de Lucio Pari i Aldo Blasi i demostracions de forja dels mestres Claudio Bottero, Vladimir Sokhonevich, Gabriele Curtolo i Valentí Martí de la ferreria Biel de l’Espluga.

Les Jornades Forja Viva 2010 estan organitzades per l’Associació de Forjadors de Catalunya i talleforja.net; i tenen la col·laboració del Museu Marítim de Barcelona, el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Museu Cau Ferrat, El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, la Universitat de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el Museu de la Vida Rural.

Forja Viva 2010

Del 22 al 25 d’abril de 2010

Museu Marítim de Barcelona

Més informació www.tallerforja.net