L’inici, l’estiu de 2005, per part del Museu de la Vida Rural i el Centre d’Estudis Locals del Projecte de la Memòria Gràfica de l’Espluga de Francolí va endinsar els responsables del Museu en una tasca de llarg recorregut per recollir, catalogar, conservar i donar a conèixer un patrimoni documental fins avui invisible que es trobava encapsat en les calaixeres més antigues del poble. Poc a poc el projecte feu que el Museu s’anés dotant de les infraestructures materials i humanes per a fer possible aquesta tasca. Aquesta feina, que es desenvolupa paral•lelament a les activitats del Museu, es va transformar en una comesa per a convertir en documentació patrimonial les fotografies que conservaven els espluguins conformant actualment una eina d’estudi molt rellevant tant per a investigadors com per a usuaris del Museu.

La presa de consciència de la fotografia com a testimoni material de la memòria històrica no aparegué a Catalunya fins a mitjans dels anys 80. Ho feu de forma molt tardana als posicionaments científics creats i desenvolupats a països com França, Anglaterra, els Estats Units o Xile, capdavanters en aquesta concepció científica del valor de la imatge i pioners en estratègies de conservació i explotació dels fons fotogràfics. En els últims anys s’ha estès a Catalunya una xarxa de centres especialitzats no del tot connectats però sí prou representatius del territori que, posant-se al dia dels procediments tècnics per a la seva gestió, realitzen una doble tasca de conservació i conscienciació de la gran rellevància dels fons fotogràfics. Actualment són referents institucions com el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona (CRDI) la Secció de fotografia del MNAC a Barcelona, l’arxiu de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) o el Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR).

(més…)