Escrit per Carme Marti Canti
Conill amb bolets, amb carxofes, amb samfaina, amb cargols, amb sajolida… d’una manera o d’una altra, de conill, se’n menjava molt a les cases de pagès, i és que els pagesos en caçaven i les dones els cuinaven.
Conill amb sajolida és el títol de la primera novel·la de Joan Comasòlivas i Font, director de l’Arxiu Històric de Sabadell. Comasòlivas havia publicat el dietari d’un pagès i amb aquesta novel·la torna al món rural per relatar l’inici de la fi de la pagesia del Vallès.
A mitjans dels anys 50 una família pagesa és expulsada de la masia on feien de masovers a causa de l’auge urbanístic. La novel·la representa una elegia a tot aquest món que desapareix i ens permet conèixer com treballaven i com vivien els pagesos del Vallès. L’autor, a més, ha realitzat un important treball lingüístic amb la reproducció del llenguatge d’aquella pagesia.
Conill amb sajolida, de l’editorial Moll, havia quedat finalista del premi Sant Joan Caixa de Sabadell i és guanyadora del Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la.
Quan en Sala apartà la cortina de l’entrada, la padrina escombrava amb serradures molles. En Sala mirà cap al celler, on es percebia molta activitat, però d’entrada només va entrellucar algunes formes acompanyades d’una agradable, fortíssima i indescriptible olor que li va eixamplar el pit. A la dreta, al sotaescala, hi havia un munt d’eines penjades d’una barra. Xapos, magalls i arpiots de dues puntes amb l’escarpell ben esmolat. Davantals de cuir per a la sega. Sota la barra, a terra, hi havia una fanga, una forca de ferro, magallons per a fer herba per als conills, un pic, una rella, un magalló per escatar el tartrà de les bótes, escurabótes de diferents llargades, picabótes, etc. Una maça de fusta amb dos cèrcols i uns tascons d’estellar soques. Penjada a la paret, una destral catalana i un pixador de porc cagat de les mosques, que teòricament havia de servir per greixar pells i cuirs, però que no s’utilitzava per a res i feia el seu goig, com hi ha món. Tires d’espart i de ràfia. Lloquets. Pales. Un xerrac d’una sola fulla metàl·lica proveït de dos petits mànecs de fusta als extrems; etc. Un estrip en una coixinera deixava entreveure el cargol de la màquina de trinxar el porc. També mal tapada amb una borrassa, s’endevinava la caldera d’aram per a fer-lo bullir. Finalment, penjada d’un clau hi havia una romana per a pesar-lo. (més…)
La calor més forta de l’estiu ja ha passat i l’escurçament dels dies comença a ser palpable. La temperatura no recuperarà, excepte en jornades puntuals, les màximes de juliol o agost. Les condicions atmosfèriques canvien el comportament de la terra, l’ambient és propici a un gran desenvolupament dels vegetals i, per tant, convé preparar les terres per a les bones sembres, amb aportació d’adobs i fertilitzants i realitzant les labors convenients. És molt important en aquestes dates llaurar els camps de rostoll per destruir les males herbes i permetre que les aigües els impregnin. És època de sembra i, entre d’altres, s’ha d’aprofitar per plantar sègol (a les zones fredes), naps, patata tardana, alfals, bròquils, cols, escaroles, cebes… També és hora de recollir les plantes que han madurat durant l’estiu com el blat de moro, el sorgo i el tabac, les pomes i les peres.
Ja fa setmanes que les temperatures altes ens acompanyen. El risc de sequera, en anys normals, és elevat. Per tant, hem d’assegurar-nos que reguem el suficient perquè la terra no pateixi. En la societat actual es parla molt de la cultura de l’aigua, però l’estalvi ha estat sempre present en la mentalitat pagesa a causa de la gran dependència cap a aquest element. Els pagesos saben que sense ella el seu treball té poc sentit. La necessiten pel camp, la necessiten per l’horta, la necessiten per beure… i en aquests mesos tan calorosos també la necessiten per refrescar-se i posar la canalla en remull.
Últims Comentaris