Post amb el Tag ‘pagès’

Conill amb sajolida, de Joan Comasòlivas i Font

Dimecres 8 Setembre 2010 16:03
Escrit per Carme Marti Canti

Conill amb sajolidaConill amb bolets, amb carxofes, amb samfaina, amb cargols, amb sajolida… d’una manera o d’una altra, de conill, se’n menjava molt a les cases de pagès, i és que els pagesos en caçaven i les dones els cuinaven.
Conill amb sajolida és el títol de la primera novel·la de Joan Comasòlivas i Font, director de l’Arxiu Històric de Sabadell. Comasòlivas havia publicat el dietari d’un pagès i amb aquesta novel·la torna al món rural per relatar l’inici de la fi de la pagesia del Vallès.
A mitjans dels anys 50 una família pagesa és expulsada de la masia on feien de masovers a causa de l’auge urbanístic. La novel·la representa una elegia a tot aquest món que desapareix i ens permet conèixer com treballaven i com vivien els pagesos del Vallès. L’autor, a més, ha realitzat un important treball lingüístic amb la reproducció del llenguatge d’aquella pagesia.
Conill amb sajolida, de l’editorial Moll, havia quedat finalista del premi Sant Joan Caixa de Sabadell i és guanyadora del Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la.

Quan en Sala apartà la cortina de l’entrada, la padrina escombrava amb serradures molles. En Sala mirà cap al celler, on es percebia molta activitat, però d’entrada només va entrellucar algunes formes acompanyades d’una agradable, fortíssima i indescriptible olor que li va eixamplar el pit. A la dreta, al sotaescala, hi havia un munt d’eines penjades d’una barra. Xapos, magalls i arpiots de dues puntes amb l’escarpell ben esmolat. Davantals de cuir per a la sega. Sota la barra, a terra, hi havia una fanga, una forca de ferro, magallons per a fer herba per als conills, un pic, una rella, un magalló per escatar el tartrà de les bótes, escurabótes de diferents llargades, picabótes, etc. Una maça de fusta amb dos cèrcols i uns tascons d’estellar soques. Penjada a la paret, una destral catalana i un pixador de porc cagat de les mosques, que teòricament havia de servir per greixar pells i cuirs, però que no s’utilitzava per a res i feia el seu goig, com hi ha món. Tires d’espart i de ràfia. Lloquets. Pales. Un xerrac d’una sola fulla metàl·lica proveït de dos petits mànecs de fusta als extrems; etc. Un estrip en una coixinera deixava entreveure el cargol de la màquina de trinxar el porc. També mal tapada amb una borrassa, s’endevinava la caldera d’aram per a fer-lo bullir. Finalment, penjada d’un clau hi havia una romana per a pesar-lo. (més…)

Calendari agrícola: setembre

Dissabte 4 Setembre 2010 12:20
Escrit per MVR

veremaLa calor més forta de l’estiu ja ha passat i l’escurçament dels dies comença a ser palpable. La temperatura no recuperarà, excepte en jornades puntuals, les màximes de juliol o agost. Les condicions atmosfèriques canvien el comportament de la terra, l’ambient  és propici a un gran desenvolupament dels vegetals i, per tant, convé preparar les terres per a les bones sembres, amb aportació d’adobs i fertilitzants i realitzant les labors convenients. És molt important en aquestes dates llaurar els camps de rostoll per destruir les males herbes i permetre que les aigües els impregnin. És època de sembra i, entre d’altres, s’ha d’aprofitar per plantar sègol (a les zones fredes), naps, patata tardana, alfals, bròquils, cols, escaroles, cebes… També és hora de recollir les plantes que han madurat durant l’estiu com el blat de moro, el sorgo i el tabac, les pomes i les peres.

Setembre és, essencialment, mes de verema. Per a Catalunya i bona part dels països mediterranis, la vinya ha estat, i és encara en alguns casos i algunes comarques, un pilar fonamental de l’economia. És per aquest motiu que els dies de verema convoquen gran quantitat de mans a la vinya, ja que per tal d’aprofitar el moment òptim de maduració dels gotims la verema s’ha de fer en el menor temps possible.  Un cop passada la verema s’imposa, breument, l’esperit lúdic. El sentit de comunitat s’accentua degut als dies de treball conjunt collint raïm. Així ho demostra el gran nombre de cançons, balls i festes populars sobre aquesta època de l’any que han arribat i perduren a dia d’avui.

Setembre marca el final de l’estiu i comença a avançar les característiques de la tardor. Més humitat, més fred i molta més pluja, que fan canviar les característiques de la terra. Ho descobrirem, mica en mica, durant els propers mesos.

Calendari Agrícola: agost

Dimarts 10 Agost 2010 12:19
Escrit per MVR

Hem arribat a la canícula i la calor s’escampa per tots els racons del país. A la costa la humitat fa molt pesats els dies i, sobretot,  les nits. A l’interior els termòmetres s’enfilen fins a límits insospitats i durant el dia hem d’estar replegats perquè el sol no ens jugui una mala passada. Ara bé, en comarques com la Conca de Barberà l’agost pot ser una mica traidor, les nits comencen a ser fresques i en molts casos s’ha de començar a recuperar la màniga llarga si volem rodar per les festes majors dels pobles, que es concentren durant aquestes setmanes.

De dia però la calor apreta i la hidratació, no només del camp, sinó també dels nostres cossos, és importantíssima. La segona quinzena del mes d’agost les pluges es poden presentar de manera inesperada. Les ja famoses tempestes d’estiu arriben en aquest moment quan la terra està càlida i a l’atmosfera hi ha una mica d’humitat amb fronts freds. Creixen els núvols que descarreguen sense miraments i veiem més d’una correguda per no quedar completament xops.

La força d’aquests aiguats també pot comportar que la calamarsa faci acte de presència, cosa que sens dubte no afavoreix el camp. No és pas estrany veure pagesos amb les mans al cap pel que veuen davant dels seus ulls després de la pedregada, la vinya i l’olivera són especialment delicades en aquest temps i una calamarsada pot malmetre definitivament les collites properes. I amb tot aquest context hem de jugar al camp. S’intensifiquen les labors i l’adob de les terres. Si s’escau que plou, s’inicia la preparació per a la sembra, aprofitant la saó que deixa la pluja.

Aquest mes se sembren els naps forratgers i, a les comarques caloroses, les patates de segona collita. En els grans regadius s’inicia la collita del blat de moro precoç, així com l’all del qual ja en vam parlar fa uns dies.

Una Festa Major a l'Espluga; el "Vermut" amb música a la Font Baixa.

Una Festa Major a l'Espluga; el "Vermut" amb música a la Font Baixa.

Oficis: el carreter

Dilluns 12 Juliol 2010 10:27
Escrit per MVR

carrFa poc temps parlàvem de l’ofici de baster i avui us portem un ofici que hi té molta relació: l’ofici de carreter. És l’ofici tant de confeccionar com de menar carros, el transport primordial, històricament, de la societat rural. En actiu des de temps immemorials, el seu paper va perdre tota rellevància al segle XX degut a la invenció dels vehicles amb motor.

El carro ha estat el mitjà de transport per excel·lència durant segles i segles. Per treballar al camp, per mercadejar, com a diligència o simplement per anar a les zones d’esbarjo els dies de festa. L’ús del carro va fer canviar el disseny de les cases per tal de que s’hi pogués maniobrar a dins: entrades amples, carrils de pedra viva, cantoneres per protegir las parets…; fins i tot els carrers de les poblacions estaven configurats i pensats perquè el pas dels carros no provoqués inconvenients.

Era considerat un ofici de difícil aprenentatge i per això gaudia de certa reputació dins el poble. El carreter era un menestral i, socialment, el podríem situar en allò que avui coneixem com a classe mitjana. També coneguts com a mestres d’aixa, havien de ser alhora bons fusters i bons ferrers. Un carro es compon bàsicament de tres peces: una empostissada horitzontal, amb baranes o sense; dos braços per enganxar els animals de tir i les rodes. Aquestes, especialment, eren de complicada manufactura: abans de corbar la fusta, normalment d’alzina, s’havia d’assecar com a mínim durant un any. L’operació més complicada, però, era la de consolidar el cèrcol de ferro amb la fusta de la roda.

El carro més usat per la pagesia, gràcies a la seva polivalència, ha estat sempre el carro d’escales. Altres carros, més especialitzats, són els de torn, preparats per traginar bótes i bocois; els de trabuc, per a transport de terra, fems, runes.. amb bolquet per descarregar; les tartanes i diligències, pensats per dur persones; i molts d’altres com carrets de mà, cabriolets, xarrets, jardineres…

Calendari agrícola: juliol

Dijous 1 Juliol 2010 13:40
Escrit per MVR

033Ja fa setmanes que les temperatures altes ens acompanyen. El risc de sequera, en anys normals,  és elevat. Per tant, hem d’assegurar-nos que reguem el suficient perquè la terra no pateixi. En la societat actual es parla molt de la cultura de l’aigua, però l’estalvi ha estat sempre present en la mentalitat pagesa a causa de la gran dependència cap a aquest element. Els pagesos saben que sense ella el seu treball té poc sentit. La necessiten pel camp, la necessiten per l’horta, la necessiten per beure… i en aquests mesos tan calorosos també la necessiten per refrescar-se i posar la canalla en remull.

Al mes de juliol s’acaben els treballs de la sega i la batuda i el pagès, un cop ha separat el gra de la palla, el porta al molí per fer farina, quedant-se’n certa quantitat com a llavor per l’any següent. Se sembren encara els últims conreus de blat de moro de rostoll i s’inicien els de fessols. Segueixen tant els treballs de birbar, per netejar els sembrats de males herbes, com els adobs de cobertora. Convé no descuidar-se de regar els farratges, feina essencial en aquesta època de calor.

Si el reg al camp és important, a l’horta potser ho és encara més. L’èxit futur dependrà en gran mesura del fet de regar bé la terra. Durant el mes de juliol encara es planten tomàquets tardans per ser collits cap a l’octubre o novembre. I, a més, es prepara la terra per als bròquils, coliflors, escaroles, espinacs, bledes, raves…

En quant als arbres fruiters, es continuen collint peres i préssecs i les oliveres s’han de tractar contra la mosca. En algunes zones poden començar les collites de raïm moscatell.