Post amb el Tag ‘pagesia’

25 anys de la DO Conca de Barberà

Divendres 19 Novembre 2010 10:47
Escrit per MVR

Invitaci— 25 anysAvui 19 de novembre de 2010 el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Conca de Barberà celebra 25 anys d’existència. El primer reglament de la DO Conca de Barberà i el seu Consell Regulador van ser aprovats per l’Ordre de 19 de novembre de 1985. L’evolució de la viticultura a la Conca de Barberà ha esta molt lligada a l’evolució històrica de la comarca. Els antecedents més remots es troben en temps dels romans i possiblement fins i tot abans. Però va ser amb l’edat mitjana quan sobretot va agafar molta rellevància. Les ensenyances dels monjos de l’Ordre del Cister i dels de l’Ordre Templari han passat de generació en generació, fins a l’actualitat. En el sector, la comarca ha sigut pionera en l’elaboració sindicada del vi i conserva encara el seu patrimoni, les conegudes “Catedrals del vi”. En motiu d’aquests 25 anys, de la forta tradició vitivinícola de la comarca i dels paisatges privilegiats de la Conca es té previst inaugurar el Centre d’Interpretació Enoturístic de la Conca de Barberà on també s’ubicarà la nova seu del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Conca de Barberà.

vi9_r

La torre del vi
Coincidint amb aquest 25è aniversari, l’Ajuntament de Montblanc ha cedit una de les torres del recinte emmurallat per tal d’ubicar-hi aquest centre d’interpretació enoturístic. Aquest espai també servirà perquè el Consell Regulador de la DO Conca de Barberà estreni nova seu i es traslladi de les actuals oficines situades al Palau Alenyà cap a aquesta torre del Portal de Sant Antoni, ubicada al número 2 del carrer de la Volta. La planta baixa d’aquesta torre de la muralla serà destinada al centre d’interpretació on el públic podrà recollir tota mena d’informació pel que fa als vins i caves de la Conca, dels cellers cooperatius i dels viticultors que els elaboren i embotellen. A la planta superior, aquesta acollirà les oficines administratives i altres dependències del Consell Regulador.

Potenciar l’enoturisme
Potenciar l’enoturisme és el principal objectiu de la DO Conca de Barberà i aquest Centre d’Interpretació Enoturístic neix com a punt central i dinamitzador d’aquesta oferta enoturística. L’important patrimoni cultural i paisatgístic de la comarca inclou bells indrets, paisatges envoltats de vinyes i un aparador d’atractives localitats que conviden a ser visitades per descobrir de ben a prop l’univers del vi. Tots aquests encants necessiten un punt de trobada des d’on s’orienti al visitant i aquí és on se centra el paper d’aquest nou espai.

vi26_r

Un ampolla commemorativa
Al Mercat de Vins i Caves durant la Setmana Medieval de Montblanc es va presentar una copa commemorativa dels 25 anys. Divendres 19 de novembre es presentarà durant l’acte una ampolla molt especial. Es tracta d’una Màgnum amb una etiqueta commemorativa d’aquestes noces d’argent. Una ampolla especial amb un vi representatiu dels encants i particularitats del clima i el sòl del territori.

Un any ple de novetats
Totes les activitats que es venen desenvolupant i es faran durant aquest any i part del 2011 s’emmarquen i portaran el segell del 25è aniversari de la fundació de l’entitat. Un dels principals reclams turístics del nostre territori és el Monestir de Poblet i la Ruta del Cister, motiu que ha fet que a l’entrada del monestir, des del passat juliol, s’hagi obert un punt de promoció del sector vitivinícola sota el nom de Vinum Conca. Una iniciativa del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i que la DO va sumar-s’hi amb ganes. Es tracta d’un local per comercialitzar inicialment vins i caves produïts a la zona i que s’ampliarà a altres productes agroalimentaris. Una altra acció important ha estat la celebració de la primera Festa del Trepat a Barberà de la Conca on es podien tastar tots els vins fets a partir de trepat que s’elaboren a la zona. Una festa sorgida de l’empenta del poble de Barberà i on la DO Conca va col·laborar-hi activament. De fet, és un esdeveniment específic que diu molt d’aquesta singularitat de la DO i que el proper any tornarà a reunir a molts assistents, de la terra i de fora, que gaudiran dels diversos actes populars, com tastos, visites guiades a les vinyes, etc. El món del vi té una plasticitat especial que ha inspirat i inspira a molts artistes. Per aquest motiu s’està treballant en l’elaboració d’una exposició fotogràfica que s’inaugurarà durant el 2011. Els fotògrafs de la Conca Albert Carreras i Lourdes Rué són els encarregats de la producció d’aquesta obra fotogràfica que té com escenari els racons de cellers, cooperatives i vinyes de la Conca de Barberà però fent incís en les persones que donen l’autèntica vida i raó de ser a la DO Conca de Barberà.

Conill amb sajolida, de Joan Comasòlivas i Font

Dimecres 8 Setembre 2010 16:03
Escrit per Carme Marti Canti

Conill amb sajolidaConill amb bolets, amb carxofes, amb samfaina, amb cargols, amb sajolida… d’una manera o d’una altra, de conill, se’n menjava molt a les cases de pagès, i és que els pagesos en caçaven i les dones els cuinaven.
Conill amb sajolida és el títol de la primera novel·la de Joan Comasòlivas i Font, director de l’Arxiu Històric de Sabadell. Comasòlivas havia publicat el dietari d’un pagès i amb aquesta novel·la torna al món rural per relatar l’inici de la fi de la pagesia del Vallès.
A mitjans dels anys 50 una família pagesa és expulsada de la masia on feien de masovers a causa de l’auge urbanístic. La novel·la representa una elegia a tot aquest món que desapareix i ens permet conèixer com treballaven i com vivien els pagesos del Vallès. L’autor, a més, ha realitzat un important treball lingüístic amb la reproducció del llenguatge d’aquella pagesia.
Conill amb sajolida, de l’editorial Moll, havia quedat finalista del premi Sant Joan Caixa de Sabadell i és guanyadora del Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la.

Quan en Sala apartà la cortina de l’entrada, la padrina escombrava amb serradures molles. En Sala mirà cap al celler, on es percebia molta activitat, però d’entrada només va entrellucar algunes formes acompanyades d’una agradable, fortíssima i indescriptible olor que li va eixamplar el pit. A la dreta, al sotaescala, hi havia un munt d’eines penjades d’una barra. Xapos, magalls i arpiots de dues puntes amb l’escarpell ben esmolat. Davantals de cuir per a la sega. Sota la barra, a terra, hi havia una fanga, una forca de ferro, magallons per a fer herba per als conills, un pic, una rella, un magalló per escatar el tartrà de les bótes, escurabótes de diferents llargades, picabótes, etc. Una maça de fusta amb dos cèrcols i uns tascons d’estellar soques. Penjada a la paret, una destral catalana i un pixador de porc cagat de les mosques, que teòricament havia de servir per greixar pells i cuirs, però que no s’utilitzava per a res i feia el seu goig, com hi ha món. Tires d’espart i de ràfia. Lloquets. Pales. Un xerrac d’una sola fulla metàl·lica proveït de dos petits mànecs de fusta als extrems; etc. Un estrip en una coixinera deixava entreveure el cargol de la màquina de trinxar el porc. També mal tapada amb una borrassa, s’endevinava la caldera d’aram per a fer-lo bullir. Finalment, penjada d’un clau hi havia una romana per a pesar-lo. (més…)

Calendari Agrícola: agost

Dimarts 10 Agost 2010 12:19
Escrit per MVR

Hem arribat a la canícula i la calor s’escampa per tots els racons del país. A la costa la humitat fa molt pesats els dies i, sobretot,  les nits. A l’interior els termòmetres s’enfilen fins a límits insospitats i durant el dia hem d’estar replegats perquè el sol no ens jugui una mala passada. Ara bé, en comarques com la Conca de Barberà l’agost pot ser una mica traidor, les nits comencen a ser fresques i en molts casos s’ha de començar a recuperar la màniga llarga si volem rodar per les festes majors dels pobles, que es concentren durant aquestes setmanes.

De dia però la calor apreta i la hidratació, no només del camp, sinó també dels nostres cossos, és importantíssima. La segona quinzena del mes d’agost les pluges es poden presentar de manera inesperada. Les ja famoses tempestes d’estiu arriben en aquest moment quan la terra està càlida i a l’atmosfera hi ha una mica d’humitat amb fronts freds. Creixen els núvols que descarreguen sense miraments i veiem més d’una correguda per no quedar completament xops.

La força d’aquests aiguats també pot comportar que la calamarsa faci acte de presència, cosa que sens dubte no afavoreix el camp. No és pas estrany veure pagesos amb les mans al cap pel que veuen davant dels seus ulls després de la pedregada, la vinya i l’olivera són especialment delicades en aquest temps i una calamarsada pot malmetre definitivament les collites properes. I amb tot aquest context hem de jugar al camp. S’intensifiquen les labors i l’adob de les terres. Si s’escau que plou, s’inicia la preparació per a la sembra, aprofitant la saó que deixa la pluja.

Aquest mes se sembren els naps forratgers i, a les comarques caloroses, les patates de segona collita. En els grans regadius s’inicia la collita del blat de moro precoç, així com l’all del qual ja en vam parlar fa uns dies.

Una Festa Major a l'Espluga; el "Vermut" amb música a la Font Baixa.

Una Festa Major a l'Espluga; el "Vermut" amb música a la Font Baixa.

Presentació Calendari Agrícola

Dimecres 17 Febrer 2010 12:34
Escrit per MVR

agricultura-2

La vida a ciutat incorpora per tot arreu dispositius altament sofisticats per controlar el nostre temps. El món rural, en canvi, no necessitava tants aparells per marcar el seu, ja que disposava d’un pas del temps diferent, directament relacionat amb la meteorologia.

El camp exigia saber en quin moment s’hi havia de treballar i encara avui exigeix saber com fer-ho. Possiblement el món agrícola tenia un sistema de control del temps molt més realista que els mitjans que utilitzem en la nostra habitual vida frenètica.

El calendari de pagès va sorgir per sistematitzar el pas d’un temps que anava (i en molts casos encara va) a una velocitat diferent a la del món urbà. Es tracta d’un recull de les feines, costums, tradicions i consells, adaptats a la vida en un entorn rural. Camp, terra, aigua, recursos naturals i esforç, marcaven la diferència entre sobreviure o no.

En un món on el treball t’ho dóna tot, fins i tot el pas del temps està determinat per la meteorologia i l’entorn. Així, el calendari rural és una de les expressions que millor ens parlen de la vida al camp.

Per entendre el lligam amb la terra, la vinculació amb la natura i l’entorn, per entendre la necessitat de conservar i salvar el medi ambient. El calendari ens ensenya com el temps i les feines a pagès sempre estan estretament relacionats amb les condicions meteorològiques.

La saviesa que ha aportat la pagesia a la societat ha estat i continuarà sent elemental per saber d’on venim i on volem anar.