Un polèmic Josep Pla va descriure detalladament la seva visió dels pagesos. Rodava l’any 1952 i la seva prosa no deiaxava massa bé el món rural català d’entremig segle XX. Ara, gairebé 60 anys després del text de Pla us en proposem la lectura i us animem a participar en la reflexió. Ànimes de poble, ànimes de ciutat, què ens dieu sobre els pagesos?

Fragments d’Els pagesos (1952) de Josep Pla.

“Si, per casualitat, un pagès mira el sol, és per saber quina hora és. Si un pagès contempla el paisatge, feu-me un petit favor: no creguéssiu que en el seu pensament batega una vel·leïtat de panteisme, una forma qualsevol d’amor a la naturalesa. El paisatge és bell o simplement bonic en tant que és un pretext per a imaginar o arrodonir un contracte de compravenda. Aquestes vinyes assolellades, que baixen dolçament pel pla inclinat del pujolet, tocades d’un principi de fatiga tardoral, són realment molt belles. M’inciten a pensar en les hores de recolliment que el temps ens ofereix, en la seva llum suau, delicada, íntima. Però, aquest paisatge, els pagesos el veuen des d’un altre punt de vista. No entra tan sols en la seva consideració la qualitat de vi que podran donar els seus raïms. Aquestes vinyes són una quantitat més gran o més petita de litres de vi, del vi que sigui.”

“Les persones que coneixen la vida dels nostres pobles a pagès, silenciosos, durs, impermeables, travessats, àtons, dominats per l’obsessió individual, sense curiositat per res més, hermèticament tancats a tota incitació externa, dedicats al plaer de l’avarícia com a únic passatemps apreciat; els que coneixen la vida d’aquests pobles en què no es pot parlar, pràcticament, amb ningú, en els quals és impossible tenir una  qualsevol conversació de caràcter general amb una qualsevol ànima vivent, coneixen la grandesa dels seus rectors rurals.”

__

Posteriorment Isidor Cònsul va escriure l’article Eines i feines de la vella pagesia per a una publicació del Museu. Començava així: “A Els pagesos Josep Pla es penja d’anècdotes fàcils i es deixa anar en acudits que rebaixen el món i la vida del pagès fins a frec de l’estupidesa. És una llàstima que no s’aparti dels vells tòpics que consideren que el pagès té una tirada a la incultura, és poc conreat en matèria espiritual i tendeix a una ignorància congènita. Greu error de càlcul, perquè una cosa és la incultura i una altra la ignorància.”