El Paratge Natural de Poblet, la Fundació Lluís Carulla i el Museu de la Vida Rural de L’Espluga de Francolí convoquen una beca per a la realització d’un treball de recerca, amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de les ciències naturals i socials de les muntanyes de Prades. Aquesta es destina a treballs relacionats amb el medi natural i social, amb especial atenció a la secular interacció entre les comunitats humanes i el medi. La beca està dotada econòmicament amb 3.000 euros i podran optar-hi totes les persones que a títol individual o col·lectiu presentin un projecte d’acord amb les seves bases.

La beca porta el títol de Josep Reig, enginyer de forests impulsor dels treballs de recuperació del bosc de Poblet entre 1901 i 1917.

Podeu accedir a les bases de la convocatòria de la I Beca Josep Reig per a la realització d’un treball de recerca 2010 seguint aquest enllaç: Bases

Josep Reig i la repoblació del bosc de Poblet

Josep Reig i Palau (Vilabertran (Alt Empordà), 1863-Barcelona, 1917), fou l’artífex de la repoblació del bosc de Poblet, iniciada a principis del segle XX. De professió enginyer de monts, Reig va treballar tota la seva vida per l’estat espanyol, enquadrat des de 1901 en la 1ª División Hidrológico-Forestal, organisme que s’encarregà de l’estudi de les conques fluvials i els boscos més importants d’Espanya. L’any 1904 se li encarregà un estudi per a la reforestació del que aleshores es coneixia com a “Monte Poblet”. En el seu treball, Reig aconsellà la suspensió de la pastura de cabres, ovelles i vaques i l’aprofitament de llenya morta únicament per als veïns de Rojals, Montblanc i Vimbodí (pels drets històrics atorgats pel monestir). Després d’aprovar-se el projecte es procedí a la repoblació forestal de 1.600 hectàrees de la zona (d’un total de 2.135) amb pinastre, pi pinyer i pi blanc; la construcció d’una xarxa de 36 kilòmetres de camins forestals (els que es conserven actualment) i set kilòmetres de senders i la construcció de tres cases forestals i set refugis. Josep Reig projectà l’actual casa de la Pena, d’estil modernista, i en fou el seu primer ocupant. Abans de la seva construcció vivia en l’antic pou de glaç, que fou reformat per tal de fer-lo habitable. A la casa de la Pena, ubicada on antigament hi havia una granja del monestir, hi arribava gran quantitat d’aigua de les fonts del terme, cosa que s’aprofità per fer-hi un viver de plantes forestals. Les altres dues cases es construïren al Titllar i a Castellfollit. Un cop feta la repoblació del bosc, per tal de facilitar la regeneració completa del terme s’imposà un vedat de vint anys i no s’hi deixà entrar bèsties de pastura fins l’any 1919. El bosc de Poblet, que depengué fins 1980 dels diversos organismes creats per l’estat per a la cura dels boscos, passà en aquest any a ser responsabilitat de la Generalitat de Catalunya, que el declarà Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1984.