Sogna Fiore mio, una cançó de bressol napolitana, tancava una mena de catarsi col·lectiva viscuda a Poblet el diumenge la nit. Amb aquest tema es cloïa La Cerimònia de la Llum, un espectacle d’elaboració mil·limètrica, tant artística com tècnica, d’una el·legància de les que costa de veure avui en dia. Es tancava l’espectacle, però començava la gira d’aquesta cerimònia esculpida entre la fe i el laïcisme, creada per aplegar cultures, amb un treball històric preciós i un repertori banyat per totes les ribes del mediterrani.

Un espectacle creat i dirigit per Lídia Pujol i amb la direcció musical de Dani Espasa que porta el pes d’un seguit de virtuosos d’instruments com el clavicèmbal, el saltiri, la viola de roda, l’arpa, les violes de gamba, els llaüts i alguns instruments més mai vistos per aplegar una sonoritat única, on l’espectador s’hi sent identificat reiteradament, mentre s’esborrona amb la crisital·lina veu de la Lídia a La Nina i son germà o amb el contrapès de la veu de Mohamed Bout Ayoub a Cuncti Simus Concanentes.

La Cerimònia és llum i llenguatge, reunint a l’escenari música de procedència diversa amb estils i veus meravelloses. Transcorre de la foscor a una penombra d’esperança i acaba enlluernant bellesa en comunió en un espai patrimonial de primer ordre. Una experiència que es viu des de l’escenari i des de la platea.

Llum contra l’infern de la incomunicació> article de Bel Olid a el Diari Ara (9/8/2011)