El millor mètode per trobar coses, topar de cop amb petits tresors, és no buscar-los. Fa un temps vam gaudir d’una d’aquestes felices casulitats. Vam trobar a l’arxiu del Museu un text manuscrit de mossèn Cinto Verdaguer, datat el 2 de febrer de 1901. Vam demanar a en Joan Santanach, coordinador de Barcino i expert en la matèria, que ens  contextualitzés el text i ens n’expliques quatre coses. Avui que fa just cent deu anys que Jacint Verdaguer va escriure el poema us passem l’escrit d’en Joan Santanach i una imatge del manuscrit.

“Durant els darrers quatre anys de la seva vida, després del difícil període apartat de les seves responsabilitats com a sacerdot, Jacint Verdaguer va ser adscrit a l’església de Betlem, a la Rambla barcelonina, just davant per davant del Palau Moja. Van ser uns anys en què va retrobar una certa serenitat, ja sense polèmiques. I ho va aprofitar per escriure. No és gens sorprenent, doncs, que quan en tenia l’ocasió conjugués totes dues activitats, la poètica i la sacerdotal. Així, el 2 de febrer de 1901, ara fa cent deu anys, després de batejar a Betlem la nena Rosa Arumí, filla d’una família de Vilassar de Mar amb la qual tenia amistat des de feia temps, li va dedicar una dècima en què ressonen alguns dels epítets tradicionalment adreçats a la Mare de Déu:

Rosa en poncella,
rosa o rosella,
floreix per Déu,
com la de Lima
la que l’estima
serà una rosa
bella,
serà una hermosa
estrella
de l’amor seu.