Post amb el Tag ‘premis’

“Joan Triadú, l’impuls obstinat” per Carles Duarte

Divendres 1 Octubre 2010 10:11
Escrit per MVR

R2_22Hi ha personatges que són decisius en un moment determinat de la vida d’un país. No ho són pas perquè surtin cada dia als mitjans de comunicació, sinó perquè el fruit de la seva acció acaba incidint positivament en molts aspectes fonamentals: en la difusió de coneixements, en el desvetllament de la consciència, en l’adopció d’actituds i punts de vista… Joan Triadú, un home ètic i amb una visió espiritual del món, n’ha estat un cas evident.

L’impuls que l’ha empès a treballar amb rigor i amb ambició al servei de la cultura i l’educació no neix d’un projecte o d’unes aspiracions que es limitaven a l’àmbit personal. No es tractava només d’escriure una obra literària, de posar en marxa un centre d’ensenyament… No, el veritable motor vital de Joan Triadú era una passió de reconstrucció, de normalització i de rellançament d’un país ferit per la Guerra Civil, l’exili i el franquisme.

Catalunya necessitava tornar a creure en ella mateixa i necessitava afirmar-se i reivindicar-se no tan sols políticament, sinó, abans de res, cívicament i culturalment. Diverses generacions s’han enriquit amb el mestratge d’un Joan Triadú que els ha encomanat el sentit d’exigència i l’entusiasme constructiu. Les conviccions fermes i l’alè constructiu que els ha caracteritzat constitueixen per a molts dels dirigents culturals i polítics d’avui un revulsiu i ens ajuden a orientar la nostra part del camí.

Jo, que d’infant no tenia un nexe immediat amb el món de Joan Triadú, en rebia, però, el batec a les notícies que me n’arribaven per mitjà del professor que a l’associació de veïns Joan Maragall m’ensenyava a escriure en català o a les migrades classes de català que rebíem a l’escola. Era un món de resistència i d’afirmació que obria espais per a un autèntic redreçament que ja s’havia començat a desencadenar des de feia temps, sovint amb una implicació personal prou significativa de Joan Triadú, i que la mort de Franco faria esclatar amb tota la força que havien d’aportar la represa de la democràcia i el restabliment de la Generalitat i l’autogovern.

Joan Triadú solia identificar-se com a pedagog i era, a més a més, un escriptor i un crític d’un admirable talent i d’una indiscutible solidesa, que ha esdevingut un veritable model per la manera com encarnar un projecte de país, per la seva visió ordenadora i edificadora que em recorda el Noucentisme, perquè, lluny d’una concepció esquifida o individualista, s’ha fonamentat en un esforç d’examen crític de la realitat cultural amb la finalitat d’enfortir-la i de dur-ne a terme la sistematització necessària per facilitar-ne la pervivència i la transmissió.

Per a Joan Triadú han estat objectius certament principals la difusió de la creació cultural i del coneixement de les nostres arrels, la formació en els valors humanistes i la configuració de xarxes i d’espais institucionals que siguin instruments de continuïtat i de futur. L’any 1993 Agustí Pons va posar a la biografia que va publicar de Joan Triadú un títol ben escaient, L’impuls obstinat, perquè és una expressió prou evocadora i representativa del tarannà que ha fet que la vida de Joan Triadú hagi estat tan fructífera.

Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla

R1_5

Joan Triadú durant l'entrega del Premi d'Honor de la Fundació Lluís Carulla (1982)

Manel Martínez guanya el premi d’assaig dels Premis Món Rural

Divendres 9 Juliol 2010 15:42
Escrit per MVR

logofmrAquests premis, impulsats per la Fundació del Món Rural, pretenen promoure la presència del món rural a la literatura, l’assaig i el periodisme. Uns premis en llengua catalana emmarcats al món rural dotats amb 3.000 euros en narrativa i assaig i 1.500 en periodisme. Entre el jurat hi havia els periodistes Lluis Foix; Ramón Anglès, cap del TN Comarques de TV3; els escriptors Andreu Carranza i Pep Coll i els dirigents agraris, Josep Riera i Rosa Pruna. Les categories són de periodisme, narrativa i assaig. En la categoria d’Assaig ha guanyat l’obra Apicultura tradicional. Abellaires, melers i cerers. Arquitectura rural i patrimoni. (L’exemple a la Conca de Barberà) de la qual és autor Manel Martínez Garcia de Montblanc que ha estat col·laborador del Museu de la Vida Rural.

En la categoria de Narrativa es premia l’obra Les tombes buides de Marc Masdeu Escuder, de Soses (Segrià). En la categoria de periodisme Santiago Valldepérez Cruañes, d’Amposta (Montsià), ha estat el guardonat pel reportatge Cinc dies al ras, transhumància entre el Montsià i el Maestrat publicat a la revista “Descobrir” a l’octubre de 2009. S’ha realitzat una menció especial a l’article “Prendre la fresca” publicat a “La Vanguardia” el 3 de febrer de 2009 d’Antonio Orensanz, de Falset (Priorat).

premis

Manel Martínez, l’autor de Apicultura tradicional. Abellaires, melers i cerers. Arquitectura rural i patrimoni. (l’exemple a la Conca de Barberà), té 48 anys i resideix a Montblanc. Aquest assaig és, per al jurat, un model de com s’han d’elaborar aquest tipus d’estudis: perquè està ben redactat i perquè hi ha un notable esforç en el treball de camp que recull la realitat dels sector d’abellaires, melers i ceres, d’un passat proper de nosaltres. El llibre repassa un passat que cal recuperar, ja que el consumidor ho demana, en un sector consolidat al país i que mira al futur. També és considerable l’esforç de documentalisme pel qual l’autor incorpora un bon treball fotogràfic. La publicació del treball vol esdevenir referència per a tots aquells que volen recuperar els productes tradicionals de qualitat. Martínez ha realitzat diferents estudis vinculats al món rural, la seva cultura i els seus diferents àmbits i circumscrits, la majoria d’ells, a la comarca de la Conca de Barberà.
(més…)