Post amb el Tag ‘presentació’

Joana Vidal, folklorista

Dilluns 14 Juny 2010 16:34
Escrit per Albert Carreras Ballart

joanavidal-1Records, blocs, manuscrits, fotografies, transmesos pels fills de Joana Vidal a llurs fills atapeïen carpetes. Fa més de cent anys, “l’àvia Juanita” anava per aquests mons de déu amb bloc i llapis, recollint refranys, cançons, oracions, llegendes i rondalles, que lliurava obedient al seu mestre, Rossend Serra i Pagès (1863-1929). Els néts sabien que l’àvia era una dona cultivada i que una de les seves dèries era el folklore, sobretot la rondallística aràbiga, però la seva valoració no anava gaire enllà del cercle familiar. Fins que l’autor d’aquesta obra biogràfica, Joan Solé i Amigó, nét de la Joana Vidal i molt lligat també al ram del folklore i l’etnologia, es va adonar que, potser per haver-ho viscut tot massa d’aprop, no acabaven de reconèixer la importància que tot plegat tenia. Fins que especialistes com Carme Oriol o Josefina Roma van remarcar-ne l’interès. Llavors, redactar aquest llibre va ser una tasca fàcil, agradable i, fins i tot, agraïda.

Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941), escriptor, pedagog i Premi Nacional de Cultura Popular 2006. Ha publicat, entre d’altres, Festes tradicionals de Catalunya (Premi Crítica Serra d’Or, 1979), Maig major. Història de les Festes de Maig a Badalona. (Premi Josep Ametller de la revista Recull de Blanes, 1985), Mitologia catalana (1990), Enciclopèdia de la fantasia popular catalana (1998), D’on vénen els nens i com es fan, segons la tradició popular (Premi Joan Amades de Cultura Popular, 2003).Tradicionari del Nadal català (2008). Ha dirigit Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya (2005-2008). Amb Joana Vidal, folklorista, ha volgut aportar el testimoni de la seva àvia, deixeble i col·laboradora, en la seva joventut, de Rossend Serra i Pagès, i un recull de la seva tasca, treball de camp, publicacions, conferències, i part de la seva correspondència amb el mestre. Contribuint a cobrir un buit en la història dels folkloristes catalans, el de les dones folkloristes.

El llibre, editat per Cossetània dins la col·lecció “Perfils”, es presenta el proper dijous 17 de juny al Palau Marc de Barcelona (Rambla de Santa Mònica 8). L’editorial ens cedeix un tast del llibre que trobareu seguint el següent enllaç: Joana Vidal, folklorista.

S’acosta el mar, recull de l’obra poètica de Carles Duarte

Dimarts 8 Juny 2010 16:37
Escrit per Jordi Puig Coll

PO 140 - S'ACOSTA EL MAREl proper divendres 11 de juny, a les vuit de la tarda, tindrà lloc a la Sala d’actes del Museu de la Vida Rural la presentació del llibre S’acosta el mar. Poesia 1984-2009, recull de l’obra poètica de Carles Duarte i Montserrat. L’encarregat d’introduir el llibre, publicat per l’editorial valenciana 3i4, serà el poeta i escriptor Jordi Llavina.
S’acosta el mar. Poesia 1984-2009 constitueix una selecció molt àmplia de l’obra poètica de Carles Duarte. Les més de 700 pàgines del volum constitueixen un recull gairebé sencer de la poesia de l’autor barceloní. A l’hora de fer la recopilació s’ha optat per fer una tria dels poemes de les obres primerenques, fixant-se sobretot en els que prefiguren l’essència del llenguatge de Carles Duarte i mostrant, en canvi, les obres més recents en la seva totalitat. A més de la recopilació d’obra ja editada, Duarte ha inclòs al recull dos llibres inèdits: El dolor de la tarda i Arvad, mostra de la seva poesia més recent i exemple de les dues corrents que marquen la seva poesia: l’intimisme i l’escriptura sobre les antigues civilitzacions mediterrànies. El primer d’ells és un cant elegíac i sensual “d’un lirisme autobiogràfic”, com el defineix el mateix autor, mentre que a Arvad el poeta s’inspira en el món dels navegants fenicis. L’encarregat d’aplegar el treball ha estat el jove poeta David Jiménez i Cot i Marie-Claire Zimmermann ha estat quin n’ha escrit el pròleg.

Carles Duarte i Montserrat, nascut a Barcelona l’any 1959, és poeta i lingüista i dirigeix la Fundació Lluís Carulla. En la seva extensa obra literària, que ha estat traduïda a diversos idiomes, hi són presents de manera recurrent el mar Mediterrani i el paisatge; el somni, la tendresa i l’oblit. Entre els seus llibres destaquen Tríptic hebreu, El silenci i Els immortals. Carles Duarte és cavaller de les Arts i les Lletres de la República francesa, guanyador d’una creu de Sant Jordi i ha estat guardonat amb els premis Rosa Leveroni, Vila de Martorell i Crítica “Serra d’Or”. Ha col·laborat amb artistes plàstics com Wataru o Antonio Hervás i ha treballat amb els filòlegs Joan Coromines i Antoni Badia i Margarit. Durant el darrer govern presidit per Jordi Pujol (1999-2003) fou secretari general de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Presentació de “El vi fa sang”

Dimarts 25 Maig 2010 11:23
Escrit per Albert Carreras Ballart

ElViFaSang8cm300El Museu de la Vida Rural presentarà, el dissabte 29 de maig, a dos quarts de set de la tarda, la darrera obra de l’escriptor espluguí Salvador Balcells, El vi fa sang. Editada per Meteora, la segona novel·la de Balcells serà introduïda pel poeta i director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte.
De gènere policial, El vi fa sang recupera el protagonista de la primera novel·la de Balcells, La taca negra. Es tracta d’Emili Espinosa, un exguàrdia civil valencià integrat als Mossos d’Esquadra com a sotsinspector .
Si en la primera novel·la intentava desarticular les xarxes de prostitució que operaven a la Costa Daurada, en aquesta el relat comença a l’Espluga de Francolí, amb l’assassinat d’un tractant de cavalls i acaba embolicant a les facultats d’Enologia i de Química de la Universitat Rovira i Virgili, en un debat entre els defensors de la viticultura ecològica i els de les empreses petroquímiques. La trama, a més, s’amaneix i s’enriqueix amb la vida privada del sotinspector Espinosa, que ha de conviure en l’àmbit familiar amb les creences antisistema de les seves filles. La novel·la, a més, constitueix una excusa per donar a conèixer els atractius de la vila nadiua de Balcells: el Museu de la Vida Rural, la Cova de la Font Major, el celler cooperatiu, els carquinyolis…

Salvador Balcells i Vilà, nascut a l’Espluga de Francolí l’any 1946, ha estat tota la vida vinculat al món dels llibres. Ja sigui en la vessant de llibreter, en la d’escriptor o en la seva relació amb la premsa escrita. La seva obra va començar amb la publicació de llibres de divulgació com Visca la terra. Manual de l’ecologista català, Energia i Societat. Una perspectiva catalana, premi Xavier Romeu de Monografies per a l’Ensenyament, o Barcelona 92. Com desfer Catalunya. Les seves dues darreres publicacions, La taca negra i El vi fa sang, són novel·les policíaques protagonitzades pel sotinspector dels Mossos d’Esquadra Emili Espinosa.

Podeu fer un tast de la novel·la seguint aquest enllaç: El vi fa sang

A pagès, retrat de 33 dones del camp

Dimecres 14 Abril 2010 10:16
Escrit per Jordi Puig Coll

jpg_a pagesEl canal 33 va emetre entre els estius de 2008 i 2009 el programa A pagès, que recollia les experiències de 33 dones que treballen al camp català. Arrel d’aquest programa Televisió de Catalunya (TVC) i edicions Salòria van decidir recollir totes aquestes experiències en un llibre homònim, sota supervisió de Marcel·lí Pascual i Núria Carles. El Museu tindrà l’honor de ser el primer lloc on vegi la llum aquesta publicació, el proper divendres, 16 d’abril, a les 8 de la tarda.

Presentaran el llibre Jordi Bertran, director general de Desenvolupament Rural, Marta Selva, presidenta de l’Institut Català de les Dones i Antoni Pané, vicepresident de la Fundació del Món Rural i gerent de la cooperativa d’Ivars, i l’introduirà el director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte.

Donada la importància de promocionar la tasca de la dona al camp, en la confecció del llibre, a més de TVC i l’editorial Salòria, hi han participat activament diversos organismes públics i privats. Es tracta de la Generalitat de Catalunya (a través del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, l’Institut Català de les Dones i el Departament de Treball), l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, la Fundació del Món Rural, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Fundació Lluís Carulla i el Museu de la Vida Rural.

La intenció del llibre, com comenta el seu responsable Marcel·lí Pascual, és que “sigui un referent de la situació de les dones al món rural català i al mateix temps un bon indicador de la diversitat social i territorial del país”. Conté fotografies a color de les 33 protagonistes en el seu àmbit familiar i de treball i en fa un retrat molt personal. S’ha volgut fer un producte literari de qualitat, tant en la forma (maquetació atractiva, imatges, detalls…) com en el fons, amb un contingut marcat per una redacció acurada, el reflex de la sensibilitat de les protagonistes, detalls personals que han marcat les seves experiències i els motius que les han dut a dedicar la seva vida a aquestes feines. A part del treball de pagesa, podrem conèixer gràcies al llibre gran diversitat d’oficis com el conreu de flors, l’apicultura, l’engreixament de pollets, una granja d’estruços, la ramaderia equina…

Podeu veure els 11 documentals que conformen la sèrie A pagès de Televisió de Catalunya seguint aquest enllaç: http://mvrapages.tumblr.com/

Captura de pantalla 2010-04-14 a las 16.28.24

Presentem “Els convidats”

Dissabte 13 Març 2010 11:59
Escrit per Jordi Puig Coll

emili_teixidorEl Museu de la Vida Rural presenta el proper divendres, 19 de març, la darrera novel·la de l’escriptor osonenc Emili Teixidor. L’acte tindrà lloc a les set de la tarda i serà introduït pel periodista, narrador i poeta Jordi Llavina.
Els convidats és un relat de les misèries de la postguerra i de les diferents actituds que es van prendre davant la pobresa, física, econòmica i cultural, que va fer estralls després del conflicte bèl·lic. Situada en un poble de la Plana de Vic, l’any 1940, es tracta d’una narració coral articulada al voltant del casament de la filla d’un cacic local. És el pretext que utilitza Emili Teixidor per desemmascarar l’opressió generalitzada i la imposició del totalitarisme que protagonitzaren els agents franquistes, en connivència amb gent del país i col·laboradors convençuts, vers els perdedors de la Guerra Civil.

Teixidor presenta, en un ampli ventall de personatges, les diferents opcions que va prendre la població civil després del conflicte. Hi trobem homes depurats pel règim, col·laboracionistes entusiastes, arribistes, pragmàtics resignats… En el seu conjunt, el que s’albira és una fresc general de la situació de l’època en què després de la desgràcia del conflicte militar n’arribà una altra, en forma de repressió social i cultural, encarnada per dos dels pilars del règim: el poder polític i l’eclesiàstic.

Després de Pa negre,  Els convidats és una nova aproximació d’Emili Teixidor al món de la postguerra. Nascut l’any 1933, l’escriptor era tot just un nen quan es va acabar la guerra, motiu pel qual té coneixement de causa sobre els fets narrats. Tot i això Teixidor recomana, per començar, una lectura ingènua de l’obra més que no pas una de simbòlica en què es busqui identificar els protagonistes de la novel·la amb els seus referents, que de ben segur hi són, a la vida real.

Fill de Roda de Ter, el narrador s’inicià en la literatura durant la dècada dels 60, compaginant l’ofici de mestre amb el d’escriptor. Potser per aquest motiu entre els seus títols més reconeguts hi figuren diversos llibres que han esdevingut clàssics juvenils, com Les rates malaltes o L’ocell de foc. D’entre la seva novel·lística per adults destaquen El llibre de les mosques, premi Sant Jordi de novel·la i la ja mencionada Pa negre, guanyadora d’infinitud de guardons literaris. L’any 1992, la Generalitat de Catalunya va reconèixer la seva trajectòria guardonant-lo amb la Creu de Sant Jordi.