No seria difícil d’endevinar per què el pagès, els diumenges, destina una estona a la contemplació dels automòbils. Per bé que no ha acabat el seu entusiasme per l’aigua, ja no veu tant de foc a terra com antigament, i la contemplació de la carretera li és un substitutiu d’aquelles impressions endormiscadores; ha fet el mos, s’ha posat a sostenir una conversa d’aquelles lànguides amb un veí, i, entre comentari i comentari, els dos homes segueixen amb el cap el pas d’un cotxe, i d’un altre, i un tercer: ritmes recònditament desvetllats són reviscuts, mentre les nines dels ulls es fiten en els cromats, la carrosseria, l’equipatge visible o l’escot de la conductora.

És, la badoqueria, una activitat absolutament necessària a l’home. Si a les presons hom pogués veure discórrer sempre l’aigua o ballaruguejar el foc, no foren avorrides. L’home ha badat sempre, bada quan mira els altres homes treballant, bada quan s’enlairen els coets (la cançó i tot ho deia), bada i es distreu mirant les coses que es belluguen, coses immenses o xiques, ràpides o lentes, mentre tinguin un ritme, allò que Bergson en deia un fluir.

La badoqueria va lligada a l’oci, als moments d’oci de què podem disposar. També hom s’encanta esguardant els cims dels arbres moguts pel vent, la roba estesa, tan estimada pel meu amic Sirera; i fins i tot les onades del vent, no visibles, però que s’allarguen damunt vostre quan esteu estirat a la platja. Un amic meu molt dinàmic, d’aquests que  no poden perdre el temps, em deia la sorpresa que es va dur quan, estiuejant, la casualitat el posà al pis de sobre d’unes senyores nord-americanes que van passar quinze  dies a Sant Salvador, vora el Vendrell, i l’única feina de les quals era jeure a la platja matí i tarda, amb alguna molt escassa remullada a mar de tant en tant. Quinze dies amb un llibre a la mà, un barret estrafolari a la closca, una crema a la pell i… l’amic no entenia la voluptuositat de sentir tothora garbinot per damunt de la pell, en besades, lliscades, topades, xiuxiueigs i gemecs.

Però, potser, l’espectacle més èpic, el constitueix el de les dones pageses, de terra de secà, que van a Tarragona, baixen de l’autocar duent a la mà cadires de boga, s’instal·len prop de la fímbria de l’aigua i, bo i vestides i faixades, no es mouen ni un pèl, petrificades davant l’espectacle de l’horitzó, de l’aigua, el vaivé de les onades, l’escuma i el vent, successió de ritmes. No les en podien treure ni per anar a fer l’engraellada al Serrallo.

Amb la intenció de donar testimoni del ritme de vida de les comarques occidentals, l’autor, en aquestes vint-i-dues proses, parla del paisatge, del clima, del canvi generacional, de la presència de la dona, de la incipient industrialització i del desvetllament cultural, entre altres temes.

Veïnats i fesomies (Pagès editors) és un recorregut pels set indrets de Catalunya on Vallverdú ha residit, des de la Lleida de la infantesa fins a l’Espluga de Francolí on va fixar la residència en jubilar-se. L’autor fa un viatge descriptiu i emocional que es completa amb les fesomies, unes narracions breus sobre persones que l’han marcat al llarg d’aquest recorregut.

Josep Vallverdú (Lleida, 1923) és autor d’una extensa obra literària, que abasta des de la narrativa i l’assaig, fins a la poesia i el teatre. Una part important de la seva producció l’ha dedicat a la narrativa per a joves, on ha excel·lit amb títols ja clàssics, com Rovelló. Ha compaginat la vocació literària amb la docència i la traducció. El 1990 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i l’any 2000 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Amb aquesta iniciativa, Barcino vol encomanar la passió pels clàssics a tots els públics. Aquells que s’adhereixin al grup –l’adhesió és gratuïta– coneixeran els autors, títols i edicions més universals de la literatura catalana, rebran regularment notícies de les novetats d’obres clàssiques publicades per Barcino i seran informats de les xerrades, presentacions, lectures i taules rodones al voltant del món dels clàssics. No només tindran promocions i descomptes en la compra de llibres o material relacionat, sinó que podran accedir a continguts específics relatius a la literatura i al món medievals: articles i notícies sobre troballes, avançaments editorials, noves interpretacions, punts de vista complementaris, pdfs d’obres antigues i descatalogades…

Els Amics d’Els Clàssics pretén ser un mitjà per establir i mantenir un vincle dels lectors amb la literatura catalana antiga. Vol convidar a reflexionar, compartir i gaudir amb la lectura d’Ausiàs March, Ramon Llull, Tirant lo Blanc, Bernat Metge, Curial e Güelfa, Jordi de Sant Jordi, Ramon Muntaner, Anselm Turmeda i Bernat Desclot, per citar alguns dels noms cabdals de la literatura medieval catalana. Els primers que s’inscriguin rebran com a obsequi una samarreta dels Amics d’Els Clàssics, amb diferents models a escollir entre Ausiàs March, Ramon Llull i Curial e Güelfa.

La crònica de Bernat Desclot sobre Pere el Gran
A més de la nova campanya, Barcino també presentarà el darrer volum publicat per l’editorial, el Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot. El filòleg i curador de l’obra, Stefano M.Cingolani, serà l’encarregat de parlar d’aquesta nova edició, publicada dins la col·lecció Biblioteca Barcino. Es tracta d’una de les quatre grans Cròniques medievals catalanes.

Bernat Desclot fou el cronista més influent i difós de la literatura catalana medieval. Relatà les gestes i conquestes de Ramon Berenguer III el Bon Comte, Pere I, Jaume I i, sobretot, de Pere II el Gran. En el Llibre del rei En Pere el cronista narra la seva versió, sens dubte molt pròxima a Pere el Gran, dels fets que es desenvoluparen durant el complicat regnat d’aquest rei, sobretot arran de les Vespres sicilianes. La revolta contra els invasors francesos, i el subsegüent oferiment de la corona de l’illa a Pere, va generar un greu conflicte amb la dinastia dels Anjou i els seus poderosos aliats: la monarquia francesa i el papat.

Desclot no es limita a compilar notícies o a relatar més o menys fidelment els fets dels quals havia estat testimoni, sinó que crea una visió de la història d’acord amb uns criteris literaris i amb unes determinades idees historiogràfiques i polítiques. Desclot exalta la figura del rei mostrant un altíssim nivell d’elaboració literària.

S’han conservat dues redaccions de la crònica, sovint molt diferents entre si. La present edició correspon a l’última que va escriure Desclot. El professor Cingolani ofereix en aquest volum un text profundament revisat per tal de presentar la crònica de Bernat Desclot en una forma més correcta i llegidora.

Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941), escriptor, pedagog i Premi Nacional de Cultura Popular 2006. Ha publicat, entre d’altres, Festes tradicionals de Catalunya (Premi Crítica Serra d’Or, 1979), Maig major. Història de les Festes de Maig a Badalona. (Premi Josep Ametller de la revista Recull de Blanes, 1985), Mitologia catalana (1990), Enciclopèdia de la fantasia popular catalana (1998), D’on vénen els nens i com es fan, segons la tradició popular (Premi Joan Amades de Cultura Popular, 2003).Tradicionari del Nadal català (2008). Ha dirigit Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya (2005-2008). Amb Joana Vidal, folklorista, ha volgut aportar el testimoni de la seva àvia, deixeble i col·laboradora, en la seva joventut, de Rossend Serra i Pagès, i un recull de la seva tasca, treball de camp, publicacions, conferències, i part de la seva correspondència amb el mestre. Contribuint a cobrir un buit en la història dels folkloristes catalans, el de les dones folkloristes.

El llibre, editat per Cossetània dins la col·lecció “Perfils”, es presenta el proper dijous 17 de juny al Palau Marc de Barcelona (Rambla de Santa Mònica 8). L’editorial ens cedeix un tast del llibre que trobareu seguint el següent enllaç: Joana Vidal, folklorista.

Carles Duarte i Montserrat, nascut a Barcelona l’any 1959, és poeta i lingüista i dirigeix la Fundació Lluís Carulla. En la seva extensa obra literària, que ha estat traduïda a diversos idiomes, hi són presents de manera recurrent el mar Mediterrani i el paisatge; el somni, la tendresa i l’oblit. Entre els seus llibres destaquen Tríptic hebreu, El silenci i Els immortals. Carles Duarte és cavaller de les Arts i les Lletres de la República francesa, guanyador d’una creu de Sant Jordi i ha estat guardonat amb els premis Rosa Leveroni, Vila de Martorell i Crítica “Serra d’Or”. Ha col·laborat amb artistes plàstics com Wataru o Antonio Hervás i ha treballat amb els filòlegs Joan Coromines i Antoni Badia i Margarit. Durant el darrer govern presidit per Jordi Pujol (1999-2003) fou secretari general de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Salvador Balcells i Vilà, nascut a l’Espluga de Francolí l’any 1946, ha estat tota la vida vinculat al món dels llibres. Ja sigui en la vessant de llibreter, en la d’escriptor o en la seva relació amb la premsa escrita. La seva obra va començar amb la publicació de llibres de divulgació com Visca la terra. Manual de l’ecologista català, Energia i Societat. Una perspectiva catalana, premi Xavier Romeu de Monografies per a l’Ensenyament, o Barcelona 92. Com desfer Catalunya. Les seves dues darreres publicacions, La taca negra i El vi fa sang, són novel·les policíaques protagonitzades pel sotinspector dels Mossos d’Esquadra Emili Espinosa.

Podeu fer un tast de la novel·la seguint aquest enllaç: El vi fa sang

Presentaran el llibre Jordi Bertran, director general de Desenvolupament Rural, Marta Selva, presidenta de l’Institut Català de les Dones i Antoni Pané, vicepresident de la Fundació del Món Rural i gerent de la cooperativa d’Ivars, i l’introduirà el director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte.

Donada la importància de promocionar la tasca de la dona al camp, en la confecció del llibre, a més de TVC i l’editorial Salòria, hi han participat activament diversos organismes públics i privats. Es tracta de la Generalitat de Catalunya (a través del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, l’Institut Català de les Dones i el Departament de Treball), l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, la Fundació del Món Rural, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Fundació Lluís Carulla i el Museu de la Vida Rural.

La intenció del llibre, com comenta el seu responsable Marcel·lí Pascual, és que “sigui un referent de la situació de les dones al món rural català i al mateix temps un bon indicador de la diversitat social i territorial del país”. Conté fotografies a color de les 33 protagonistes en el seu àmbit familiar i de treball i en fa un retrat molt personal. S’ha volgut fer un producte literari de qualitat, tant en la forma (maquetació atractiva, imatges, detalls…) com en el fons, amb un contingut marcat per una redacció acurada, el reflex de la sensibilitat de les protagonistes, detalls personals que han marcat les seves experiències i els motius que les han dut a dedicar la seva vida a aquestes feines. A part del treball de pagesa, podrem conèixer gràcies al llibre gran diversitat d’oficis com el conreu de flors, l’apicultura, l’engreixament de pollets, una granja d’estruços, la ramaderia equina…

Podeu veure els 11 documentals que conformen la sèrie A pagès de Televisió de Catalunya seguint aquest enllaç: http://mvrapages.tumblr.com/

Teixidor presenta, en un ampli ventall de personatges, les diferents opcions que va prendre la població civil després del conflicte. Hi trobem homes depurats pel règim, col·laboracionistes entusiastes, arribistes, pragmàtics resignats… En el seu conjunt, el que s’albira és una fresc general de la situació de l’època en què després de la desgràcia del conflicte militar n’arribà una altra, en forma de repressió social i cultural, encarnada per dos dels pilars del règim: el poder polític i l’eclesiàstic.

Després de Pa negre,  Els convidats és una nova aproximació d’Emili Teixidor al món de la postguerra. Nascut l’any 1933, l’escriptor era tot just un nen quan es va acabar la guerra, motiu pel qual té coneixement de causa sobre els fets narrats. Tot i això Teixidor recomana, per començar, una lectura ingènua de l’obra més que no pas una de simbòlica en què es busqui identificar els protagonistes de la novel·la amb els seus referents, que de ben segur hi són, a la vida real.

Fill de Roda de Ter, el narrador s’inicià en la literatura durant la dècada dels 60, compaginant l’ofici de mestre amb el d’escriptor. Potser per aquest motiu entre els seus títols més reconeguts hi figuren diversos llibres que han esdevingut clàssics juvenils, com Les rates malaltes o L’ocell de foc. D’entre la seva novel·lística per adults destaquen El llibre de les mosques, premi Sant Jordi de novel·la i la ja mencionada Pa negre, guanyadora d’infinitud de guardons literaris. L’any 1992, la Generalitat de Catalunya va reconèixer la seva trajectòria guardonant-lo amb la Creu de Sant Jordi.