Post amb el Tag ‘publicacions’

Cultura i Paisatge

Divendres 25 Juny 2010 09:31
Escrit per Albert Carreras Ballart

Dissabte 26 de juny es presentarà al Museu de la Vida Rural el cinquè número de la revista Cultura i Paisatge, la revista oficial de la Ruta del Cister. El Museu de la Vida Rural compta amb unes pàgines especials dins la publicació amb un reportatge fotogràfic a càrrec del fotògraf Jordi Vidal i un article dedicat a la memòria de Lluís Carulla. A més la revista segueix fent una immersió detallada als encants culturals, històrics i lúdics de la Ruta del Cister com l’article sobre l’exhumació històrica realitzada al monestir de Santes Creus del rei Pere el Gran, un article sobre la coexistència de Cistercencs i Templers, un anàlisi del Mausoleu i el convent de Bellpuig o una entrevista al pintor Enric Adserà Riba.

Ho trobareu tot, en una edició molt acurada, a Cultura i Paisatge. Podeu descarregar-vos la invitació des del següent enllaç: Presentació Cultura i Paisatge 26/06/2010 MVR


Joana Vidal, folklorista

Dilluns 14 Juny 2010 16:34
Escrit per Albert Carreras Ballart

joanavidal-1Records, blocs, manuscrits, fotografies, transmesos pels fills de Joana Vidal a llurs fills atapeïen carpetes. Fa més de cent anys, “l’àvia Juanita” anava per aquests mons de déu amb bloc i llapis, recollint refranys, cançons, oracions, llegendes i rondalles, que lliurava obedient al seu mestre, Rossend Serra i Pagès (1863-1929). Els néts sabien que l’àvia era una dona cultivada i que una de les seves dèries era el folklore, sobretot la rondallística aràbiga, però la seva valoració no anava gaire enllà del cercle familiar. Fins que l’autor d’aquesta obra biogràfica, Joan Solé i Amigó, nét de la Joana Vidal i molt lligat també al ram del folklore i l’etnologia, es va adonar que, potser per haver-ho viscut tot massa d’aprop, no acabaven de reconèixer la importància que tot plegat tenia. Fins que especialistes com Carme Oriol o Josefina Roma van remarcar-ne l’interès. Llavors, redactar aquest llibre va ser una tasca fàcil, agradable i, fins i tot, agraïda.

Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941), escriptor, pedagog i Premi Nacional de Cultura Popular 2006. Ha publicat, entre d’altres, Festes tradicionals de Catalunya (Premi Crítica Serra d’Or, 1979), Maig major. Història de les Festes de Maig a Badalona. (Premi Josep Ametller de la revista Recull de Blanes, 1985), Mitologia catalana (1990), Enciclopèdia de la fantasia popular catalana (1998), D’on vénen els nens i com es fan, segons la tradició popular (Premi Joan Amades de Cultura Popular, 2003).Tradicionari del Nadal català (2008). Ha dirigit Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya (2005-2008). Amb Joana Vidal, folklorista, ha volgut aportar el testimoni de la seva àvia, deixeble i col·laboradora, en la seva joventut, de Rossend Serra i Pagès, i un recull de la seva tasca, treball de camp, publicacions, conferències, i part de la seva correspondència amb el mestre. Contribuint a cobrir un buit en la història dels folkloristes catalans, el de les dones folkloristes.

El llibre, editat per Cossetània dins la col·lecció “Perfils”, es presenta el proper dijous 17 de juny al Palau Marc de Barcelona (Rambla de Santa Mònica 8). L’editorial ens cedeix un tast del llibre que trobareu seguint el següent enllaç: Joana Vidal, folklorista.

el perxe – Núm. 2

Divendres 21 Maig 2010 13:20
Escrit per Albert Carreras Ballart

Si desitgeu rebre gratuïtament el perxe al vostre correu electrònic feu-nos-ho saber a través d’un missatge a info@museuvidarural.cat

Descobrint Xuan Bello

Divendres 26 Març 2010 12:18
Escrit per Carme Marti Canti

Descobrint Xuan Bello

cover paniceiros repropaperEls estius eren immensos, i el temps potser no existia. A Paniceiros teníem blat, el dia de les batudes (las mayadas, com ho pronunciem els d’allà) era un dia especial per moltes raons. Sobretot perquè l’ordre imposat pels s’esfondrava, i Paniceiros es convertia en un món de nens. La batedora (era d’un vermell viu, encès) venia de Santulaya arrossegada per un Pascualín, un tractor italià molt corrent a l’època, i anava aturant-se casa per casa, allí on hi hagués blat per batre. Tot el poble s’aplegava on hi havia la màquina, i s’ajudaven els uns al altres. Ja he dit que l’ordre que en la resta del temps ens imposaven els grans es capgirava. Tots -vells, velles, homes, dones i nens- anàvem casa per casa ajudant a batre el blat i ens reuníem, en un ambient de festa, pels voltants. (…)

Em sembla que els dies més feliços de la meva infància foren els de les batudes. Les dones preparaven casadielles, arròs amb llet, tortells… Els nens bellugàvem pel poble, d’ací d’allà i entràvem a totes les cases com si fossin la nostra. Recordo el silenci intacte d’aquelles cases, la ràdio apagada, el pot a la cuina, les vaques bramulant a l’estable. Calia acabar de batre en un sol dia, perquè l’endemà la batedora havia d’enllestir a Xinestosa, a Busturniegu, a Muñalén, a Veiga. La nit queia com un cistell: tots estàvem cansats, corria entre els homes una ampolla d’anís, i, mentre es parlava del dia, s’explicaven històries.

Història universal de Paniceiros, Xuan Bello

El camp del dolor, de Contes d’hivern d’Isak Dinesen

Dijous 4 Març 2010 15:13
Escrit per Carme Marti Canti
Foto: Arxiu MVR

Foto: Arxiu MVR

L’home fill d’aquestes terres llegia al paisatge clar com en un llibre. El mosaic irregular de prats i camps de blat era un quadre que representava, amb traces imprecises de verd i de groc, afanys de la gent pel pa de cada dia; les centúries els havien ensenyat a llaurar i sembrar la terra d’aquesta manera. A dalt d’un puig llunyà les ales immòbils d’un molí de vent, petita creu blavosa contra el cel, indicaven una etapa posterior de la lluita del pa. El perfil imprecís de les teulades de palla –tumor de la terra on s’apinyaven les barraques del llogaret- explicava la història, del bressol a la sepultura, del pagès, l’ésser més vinculat al sòl i que més en depèn, que prospera quan hi ha un any fèrtil i mor en temps de secada i de plagues.

El camp del dolor
Contes d’hivern
Isak Dinesen