Escrit per Carme Marti Canti
Conill amb bolets, amb carxofes, amb samfaina, amb cargols, amb sajolida… d’una manera o d’una altra, de conill, se’n menjava molt a les cases de pagès, i és que els pagesos en caçaven i les dones els cuinaven.
Conill amb sajolida és el títol de la primera novel·la de Joan Comasòlivas i Font, director de l’Arxiu Històric de Sabadell. Comasòlivas havia publicat el dietari d’un pagès i amb aquesta novel·la torna al món rural per relatar l’inici de la fi de la pagesia del Vallès.
A mitjans dels anys 50 una família pagesa és expulsada de la masia on feien de masovers a causa de l’auge urbanístic. La novel·la representa una elegia a tot aquest món que desapareix i ens permet conèixer com treballaven i com vivien els pagesos del Vallès. L’autor, a més, ha realitzat un important treball lingüístic amb la reproducció del llenguatge d’aquella pagesia.
Conill amb sajolida, de l’editorial Moll, havia quedat finalista del premi Sant Joan Caixa de Sabadell i és guanyadora del Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la.
Quan en Sala apartà la cortina de l’entrada, la padrina escombrava amb serradures molles. En Sala mirà cap al celler, on es percebia molta activitat, però d’entrada només va entrellucar algunes formes acompanyades d’una agradable, fortíssima i indescriptible olor que li va eixamplar el pit. A la dreta, al sotaescala, hi havia un munt d’eines penjades d’una barra. Xapos, magalls i arpiots de dues puntes amb l’escarpell ben esmolat. Davantals de cuir per a la sega. Sota la barra, a terra, hi havia una fanga, una forca de ferro, magallons per a fer herba per als conills, un pic, una rella, un magalló per escatar el tartrà de les bótes, escurabótes de diferents llargades, picabótes, etc. Una maça de fusta amb dos cèrcols i uns tascons d’estellar soques. Penjada a la paret, una destral catalana i un pixador de porc cagat de les mosques, que teòricament havia de servir per greixar pells i cuirs, però que no s’utilitzava per a res i feia el seu goig, com hi ha món. Tires d’espart i de ràfia. Lloquets. Pales. Un xerrac d’una sola fulla metàl·lica proveït de dos petits mànecs de fusta als extrems; etc. Un estrip en una coixinera deixava entreveure el cargol de la màquina de trinxar el porc. També mal tapada amb una borrassa, s’endevinava la caldera d’aram per a fer-lo bullir. Finalment, penjada d’un clau hi havia una romana per a pesar-lo. (més…)
Endreçar una biblioteca, afegir-hi nous llibres, que en aquest cas són llibres antics, és un plaer inesperat. Hi tenim una primera edició d’Etnografia de Reus i comarca. El camp, la Conca de Barberà, el Priorat de Ramon Violant i Simorra, un llibre de referència.
Maria Barbal debutava el 1985 amb la novel·la Pedra de tartera. La novel·la relata en primera persona la vida de la Conxa, filla del Pallars. La història abasta des de començaments de segle fins als anys 60. De joveneta, la Conxa ha de deixar la casa i el poble per anar a viure amb uns oncles que no han tingut fills. A partir d’aquest sentit desarrelament haurà de construir la seva vida. Es casa, perd el marit a la guerra, puja tres fills, ha d’abandonar la seva terra… Una experiència vital amb el rerefons de la República, la Guerra Civil, el Franquisme… des de la perspectiva de la vida senzilla de poble.
Últims Comentaris