Post amb el Tag ‘R. Violant i Simorra’

Etnografia de Reus i la seva comarca. El camp, la Conca de Barberà, el Priorat. La bugada

Dissabte 14 Agost 2010 19:28
Escrit per Carme Marti Canti

003-01-11-2006Passar la bugada
Una feina ben típica de la llar d’antany, caiguda totalment en desús, havia estat de passar la bugada cada tres setmanes o més, per tal de fer ben neta la roba de l’ús quotidià de les persones i la llar. A començaments de setmana, un dia rentaven la roba però deixant-hi el sabó, després la posaven al cossi, coberta amb un drap, amb cendra a sobre, per passar-la l’endemà; això és, durant unes quatre hores s’anava tirant aigua bullent d’un calder que penjava al foc, damunt la cendra de la roba encovetada; l’aigua que s’anava filtrant fins a eixir pel forat o broc de baix, era recollida en un altre calder o altre recipient, des d’on la bugadera l’anava trasbalsant, amb el mateix tupí amb què la tirava al cossi, per traslladar-la de nou al calder de la llar; ja que el lleixiu s’havia de mantenir sempre calent, sense deixar d’afegir-ne a la roba i de recollir el que s’escorria per tornar-lo al calder del foc.

Al cap de les quatre hores d’aquesta feina pesada i laboriosa, llavors abocaven tot el lleixiu del calder del foc damunt del cendrer del cossi, tapaven l’orifici de sortida i deixaven reposar així la bugada durant unes quatre hores més; transcorregudes les quals, s’aviava el lleixiu, destapant el forat, i quan la roba estava ben escorreguda la treien del cossi i no l’esbandien fins l’endemà. (…) Els pobles que tenen riu o un torrent a prop, l’esbandien a l’aigua corrent. (…) Moltes dones quan posaven la roba blanca bugadejada a l’armari, sobre tot els llençols, acostumaven a posar-hi codonys o pomes entre els plecs, que la deixaven tota perfumada d’una flaire sana i natural molt adient amb l’esperit de la terra.

Ramon Violant i Simorra

Etnografia de Reus i la seva comarca. El vestit

Divendres 13 Agost 2010 17:05
Escrit per Carme Marti Canti

Etnografia de Reus i la seva comarca. El camp, la Conca de Barberà, el Priorat
R. Violant i Simorra

Sobre el vestit

Passem ara a la Conca i a Montblanc, el vestit tradicional que lluïen antany els homes era de vellut llis d’un color verdós oliva clar, per a cada dia i treballar, i de color blau marí o negre per a endiumenjar-se. Per a treballar es cofaven tan sol amb un mocador florejat enrotllat a la testa, i quan es mudaven, damunt d’aquesta lligadura es posaven la gorra musca llarga, plegada. I, antigament, també havien portat ret o gandalla penjant enrere cap a l’espatlla, així mateix sota la gorra musca plegada. Calçaven espardenyes de set tombs, «les més típiques i antigues del Camp de Tarragona», segons ens digueren a l’Espluga de Francolí.

431

La nostra dona rural, així la pagesa com la menestrala ciutadana, d’abans d’adaptar la bata o vestit d’una sola peça que, manta vegada la converteix en una mena de fardellot, vestia gipó negre molt cenyit o bé un cos més folgat anomenat sac, faldilles de colors foscos i llisos, primerament, i florejats després; una o dues faldetes interiors, mitges negres, blanques o blaves, mocador al coll; antigament el cabell recollit amb la gandalla, cofada amb el mocador doblat del mig en diagonal, amb els becs penjant cap al clatell i lligat sota la barba, a l’estil de l’antiga camperola russa; joves i velles, però no tant les noies, empraven la caputxa per acudir a les funcions religioses, i unes i altres calçaven espardenyes envetades, per a cada dia, i sabates negres per mudar-se.

Etnografia de Reus i la seva comarca. El camp, la Conca de Barberà, el Priorat

Dijous 12 Agost 2010 16:12
Escrit per Carme Marti Canti

Endreçar una biblioteca, afegir-hi nous llibres, que en aquest cas són llibres antics, és un plaer inesperat.  Hi tenim una primera edició d’Etnografia de Reus i comarca. El camp, la Conca de Barberà, el Priorat de Ramon Violant i Simorra, un llibre de referència.
L’obra va ser publicada per Edicions Rosa de Reus en quatre volums, un cada any a partir de 1955. Violant i Simorra parla amb detall de l’aspecte fisonòmic i geogràfic de la zona, de la història del poblament des del paleolític, dels poblats, de la casa i els seus annexos i aixoplucs, del vestit, de les feines casolanes, de l’agricultura, dels aliments, de la caça, de la pesca, de la ramaderia, de les indústries populars tradicionals, del comerç, de la vida social i religiosa, etc. Els textos s’acompanyen de dibuixos, estampes, goigs, gravats i fotografies.

La tirada del llibre va ser de 30 exemplars en paper de fil Guarro, numerats de l’1 al 30 (l’edició que tenim), i 500 exemplars en paper allisat de fabricació especial, nominats i sense numerar. El primer volum l’autor el dedicava a Gaietà Vilella Puig, editor de l’obra: “Homenatge d’agraïment, admiració i afecte.” El segon volum, l’editor el dedicava a l’autor: “En recordança de qui fou nostre admirat col·laborador: R. VIOLANT I SIMORRA per malaurada coincidència traspassat en aparèixer el volum primer d’aquesta seva obra, a la qual havia dedicat un esforç verament afectuós i intel·ligent.”

L’autor, en la nota preliminar, diu que aquest bocinet de la Catalunya Nova tindrà recollit en el llibre, a tall de reliquiari, part del tresor de l’ànima tradicional dels avis i es pregunta si futurs etnòlegs, historiadors i arqueòlegs no faran tard.

En l’actualitat es pot trobar l’obra editada en un sol volum per l’editorial Alta Fulla.