En l’estructura social d’una comunitat rural i tradicional era molt important el pes de la producció alimentària. Els sectors secundaris eren febles, i la subsistència determinava la major part del temps i de l’esforç. La pagesia era el col·lectiu més important i és per això que és imperatiu dedicar-li una atenció especial.

Les dues grans branques de la subsistència eren la ramaderia i l’agricultura, però pels territoris amb afluents hídrics, la segona, esdevenia predominant. Per aquest motiu l’agricultura intensiva i productiva ha estat molt arrelada a Catalunya, permetent un desenvolupament vigorós i sostenible durant segles.

Parlar de pagesia és redescobrir molts elements importants pel nostre territori: la terra, l’aigua, les eines, el treball, el menjar… La terra és un element transcendental que ha d’ésser treballat, defensat i estimat. De la terra neix tot, i per fer-la fèrtil cal adobar-la mitjançant les eines i les tècniques adequades. L’entorn, l’experiència i la tradició marquen la supervivència de cada indret i són la clau per explicar la vida i la cultura.

Possiblement, un dels elements que més marca el futur de qualsevol societat és l’aigua. Catalunya ha necessitat d’una cultura de l’aigua arrelada al seu territori, al reciclatge i a l’estalvi. Els pous estan presents a gairebé totes les viles i són un eix pel poble. Gràcies a la unió de tot plegat, tenim la producció d’hortalisses, raïm i blat imprescindibles per a sobreviure en un entorn ecològic amable i dur a la vegada.

Com podem veure, l’ofici i treball del pagès ha estat un dels element que més ha contribuït a construir el nostre paisatge i, per tant, el nostre país.