Post amb el Tag ‘ramaderia’

Com es vivia a l’estiu al món rural

Divendres 29 Juliol 2011 14:03
Escrit per MVR

esfors

Encara que a alguns ens costi de creure, el concepte de fer vacances és ben nou. Els pagesos d’abans i d’ara passen l’estiu al tros, aguantant les altes temperatures. El bon temps, cap al vespre, fa que vingui de gust estar al carrer i això abans no era diferent, inclús era més comú. Treure les cadires de les cases, posar-les al carrer, xerrar amb els veïns fins que el cos no podia més era una de les coses més entretingudes i tradicionals de les que l’estiu portava al pobles.

El bar del poble estava ben concorregut a les tardes, quan els homes tornaven de treballar la terra o de fer feines de ramaderia. Els joves empaitaven a les noies que quedaven a les places per petar la xerrada. I tots esperaven amb anhel que la festa major del seu poble o la del poble veí arribés per passar-ho d’allò més bé tot menjant i bevent en abundància i ballant al so de les cançons populars que tocava l’orquestra.

El cas és que abans, aquells que passaven l’estiu al poble eren els mateixos que hi vivien durant l’hivern i, tot i que l’estiu al camp és el període més dur, també és el període en que tots els seus habitants gaudeixen més dels seus fruits.

Transhumàncies del segle XXI

Dimarts 13 Juliol 2010 15:18
Escrit per Albert Carreras Ballart

Temes_20_cobEl 17 de juliol de 2010 es presenta a la Casa del Parc Nacional de Boí el llibre Transhumàncies del segle XXI. Ramaderia ovina i transhumància a l’Alta Ribagorça, d’Elisabet Nadal, Juan Ramón Iglesias i Ferran Estrada, monografia resultant d’una recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que duu a terme el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana des de 1994. L’obra ofereix pistes per comprendre i conèixer millor la ramaderia ovina i la transhumància a l’Alta Ribagorça avui, a través d’una aproximació detallada i basada en les vivències dels seus protagonistes. El llibre també inclou un DVD que conté el documental Transhumants, resultat d’una beca concedida pel CPCPTC, així com la cartografia digital dels recorreguts per la cabanera ribagorçana de tres ramats transhumants a escala 1:25.000, en format per a GPS i per al Google Earth.

Podeu llegir on-line part d’aquest document seguint aquest enllaç: Transhumàncies del segle XXI. La ramaderia ovina i la transhumància a l’Alta Ribagorça

Oficis: El pagès

Dilluns 26 Abril 2010 09:24
Escrit per MVR

Pagesos

En l’estructura social d’una comunitat rural i tradicional era molt important el pes de la producció alimentària. Els sectors secundaris eren febles, i la subsistència determinava la major part del temps i de l’esforç. La pagesia era el col·lectiu més important i és per això que és imperatiu dedicar-li una atenció especial.

Les dues grans branques de la subsistència eren la ramaderia i l’agricultura, però pels territoris amb afluents hídrics, la segona, esdevenia predominant. Per aquest motiu l’agricultura intensiva i productiva ha estat molt arrelada a Catalunya, permetent un desenvolupament vigorós i sostenible durant segles.

Parlar de pagesia és redescobrir molts elements importants pel nostre territori: la terra, l’aigua, les eines, el treball, el menjar… La terra és un element transcendental que ha d’ésser treballat, defensat i estimat. De la terra neix tot, i per fer-la fèrtil cal adobar-la mitjançant les eines i les tècniques adequades. L’entorn, l’experiència i la tradició marquen la supervivència de cada indret i són la clau per explicar la vida i la cultura.

Possiblement, un dels elements que més marca el futur de qualsevol societat és l’aigua. Catalunya ha necessitat d’una cultura de l’aigua arrelada al seu territori, al reciclatge i a l’estalvi. Els pous estan presents a gairebé totes les viles i són un eix pel poble. Gràcies a la unió de tot plegat, tenim la producció d’hortalisses, raïm i blat imprescindibles per a sobreviure en un entorn ecològic amable i dur a la vegada.

Com podem veure, l’ofici i treball del pagès ha estat un dels element que més ha contribuït a construir el nostre paisatge i, per tant, el nostre país.