Foto: Arxiu MVR

L’home fill d’aquestes terres llegia al paisatge clar com en un llibre. El mosaic irregular de prats i camps de blat era un quadre que representava, amb traces imprecises de verd i de groc, afanys de la gent pel pa de cada dia; les centúries els havien ensenyat a llaurar i sembrar la terra d’aquesta manera. A dalt d’un puig llunyà les ales immòbils d’un molí de vent, petita creu blavosa contra el cel, indicaven una etapa posterior de la lluita del pa. El perfil imprecís de les teulades de palla –tumor de la terra on s’apinyaven les barraques del llogaret- explicava la història, del bressol a la sepultura, del pagès, l’ésser més vinculat al sòl i que més en depèn, que prospera quan hi ha un any fèrtil i mor en temps de secada i de plagues.