Post amb el Tag ‘traginers’

El carro de torn de Sarral, únic a Catalunya

Dijous 15 Juliol 2010 12:10
Escrit per Albert Carreras Ballart

049-14-07-2010El Museu de la Vida Rural ha recuperat dues fotografies propietat del fons del fotògraf espluguí Ricard Francesch on hi apareix el carro de torn de quatre bocois de Sarral. Les fotografies, realitzades en gelatinobromurs sobre plaques de vidre, mostren aquest carro de torn que traginava quatre bocois de vi que podrien significar al voltant de 2.700 litres de vi. Diem que “podrien” ja que la gran quantitat de particularismes existents en els sistemes tradicionals de pesos i mesures a Catalunya fa que sigui dificultós donar una xifra exacta. Un bocoi de vi contenia entre 600 i 700 litres de vi segons el lloc on s’hagués manufacturat.

047-14-07-2010

El carro de torn de quatre bocois de Sarral. Fons Ricard Francesch

El carro de torn era un carro amb una estructura molt reforçada, realitzat exclusivament per transportar grans bótes de vi, incorporava un torn per poder-les carregar i descarregar. Aquest torn portava una roda dentada i també un cadell que permetia el pas d’unes dents en el moment de pujar la càrrega i que impedia que es mogués en sentit contrari.

Es solen trobar carros de torn d’un o dos bocois i rarament de tres; el carro de torn de quatre bocois de Sarral és, sens dubte, excepcional i era l’únic que existia a Catalunya. Cobria el trajecte entre Sarral i el Port de Tarragona. A la “Volta dels carros” del Museu podeu veure un carro de torn d’un bocoi procedent del Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí i ara, gràcies a la recuperació d’aquestes dues fotografies, podem veure com es podien traginar 2.700 litres de vi i com era aquest carro de torn únic.

carro_de_torn

Oficis: el baster

Dimecres 9 Juny 2010 15:05
Escrit per MVR

collarBaster era l’ofici del qui confeccionava, adobava i venia guarniments de cuir i pell. Un baster de poble, tradicionalment, feia des de davantals per als ferrers fins a peces per a subjeccions i guarniments dels cavalls, matxos, mules i, en general, qualsevol bèstia de càrrega que havia d’estirar alguna cosa. El treball del cuir té certa herència musulmana. Al principi el practicaven els mateixos pastors, pagesos, carreters, traginers i propietaris d’animals. També, en menor mesura, els guerrers i cavallers catalans d’antany per impressionar els seus enemics. Però a partir del S.XIII, amb el desenvolupament del comerç (i, per tant, amb l’augment del número de carros i de bestiar), l’ofici de baster va professionalitzar-se.

Els basters treballaven bàsicament el cuir. Primer, agafaven la pell, que es tornava cuir per mitjà de l’adobat. Quan el cuir era adequat per al treball, el tallaven i després li donaven forma i el cosien. No només feien els elements indispensables per a subjectar els animals de tir a carruatges o arades, també feien i reparaven selles, alforges, baüls, sarrons, morralles, ronsals, brides, bridons i cabeçades, collars, pitrals, regnes, morrions i un llarg etcètera. Molts cops, l’artesania vorejava l’art per a la realització de guarniments únics amb filigranes amb motius florals o geomètrics, clavejats metàl·lics i repunts complexos que conformaven peces per a ocasions especials, com en el cas de la magnífica sella de núvia que es pot veure al Museu.

Amb l’aparició dels cotxes i els tractors, molts basters es van veure obligats a evolucionar cap a la construcció de tendals, lones o veles i poc a poc anaren desapareixent deixant darrere seu les tècniques artesanals, les eines amb multitud de noms i una herència de grans peces treballades. No obstant, les festes populars com la Festa dels Tres Tombs, en honor de Sant Antoni Abat, o les empreses que utilitzen cavalls per al lleure, estan mantenint la professió tot i que cada cop és més complicat trobar basters que dominin la immensa quantitat d’eines que s’utilitzaven en el treball de la pell.