Les mans, que són un dels vèrtexs de  l’exposició SENY (al MVR fins el 26 de setembre), es converteixen en la metàfora de l’artesania, de la feina ben feta. Unes mans que al seu temps han marcat unes eines (segon dels vèrtexs de SENY), eines que es transmeten generacionalment i conjuntament amb una saviesa que és impossible dominar sense hores, dies, anys de treball: el tercer vèrtex.

El principal objecte de SENY és la feina d’aquests artesans, que es personalitzen en les famílies Biel i Vendrell de l’Espluga, i la seva implicació amb el Monestir de Santa Maria de Poblet. La inauguració, que es va fer el 3 de setembre, es va convertir en un emotiu homenatge a aquesta feina, compromesa, no només amb la tradició, sinó amb l’Espluga de Francolí i des d’aquí, a la resta del món. Una feina de restauració del Monestir, que s’inicià com a ben bàsica, per cobrir les necessitats constructives després d’anys d’abandó del cenobi, però que, cop a cop, s’anà convertint en un treball artístic en total sintonia amb el seu marc. Ferros i pedres es convertiren en peces úniques de gran bellesa i avui conformen una part imprescindible del conjunt monumental catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Les fotografies d’Ivana Larrosa aconsegueixen que ens n’adonem de la saviesa que acumulen aquests treballadors. Des de l’impactant retrat de Ramon Martí i Martí (1917), present a la inauguració, a les fotografies de les acumulacions d’eines dels tallers, eines amb una especificitat mil·limètrica que avui en dia ha sigut bandejada per quatre màquines multifuncionals que no permetrien resultats similars als que cada dia surten de la Ferreria Biel o de Pedra Vendrell.

SENY és matèria, temps i esforç.
SENY és un homenatge.

Ramon Martí i Martí (Cal Biel) davant una de les obres d'Ivana Larrosa (en segon pla)