El MVR ha apostat fortament en l’aportació de continguts i experiències que permet l’ús de les xarxes socials. El desplegament fet en aquest sector (el podeu veure resumit a l’estem en xarxa) és una de les accions més que el museu posa a disposició del seu públic vers la dinamització cultural i del territori.

Ara, un acord amb el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Conca de Barberà, ens ha permès conjuntament crear una nova iniciativa puntera tant en el món 2.0 com en el sector vinícola. vins&twitts és el primer tast de vins 2.0, creat per produir feedback sobre una experiència física: un tast conjunt de vins de la DO guiat per un enòleg i extrapolat al mateix temps a la xarxa.

vins&twitts parteix del treball sobre la plataforma twitter, hem creat un compte (@vinsandtwitts) i també un blog per aplegar la informació, propostes i aportacions que se’n derivin. El podeu consultar seguint aquest enllaç: www.vinsandtwitts.wordpress.com

La proposta, que s’iniciarà en un primer tast al Museu de la Vida Rural el proper 26 d’agost dins el programa d’activitats de la Festa de la Verema d’enguany, està concebut per convertir-se en permanent, proposant noves trobades per a fer tasts dels vins produïts a la Conca de Barberà i per aprofundir en l’experiència social de les opinions dels participants, siguin físiques o on-line, siguin twitts, posts a blogs, opinions a facebook, fotografies, vídeos… un diàleg compartit per parlar i aprendre de vi i mesurar qualitativament l’excel·lència dels nostres productes.

Amb aquesta iniciativa us proposem endinsar-vos dins el món del vi, participant a través de vins&twitts de la meravella de vins i caves que es fan a la Conca de Barberà, proposant-nos possibilitats de tastos o maridatges i, sobretot, fent-nos saber què us interessa, us agrada, què us motiva.

Sigueu benvinguts a vins&twitts us animem a participar-hi, trobareu com fer-ho aquí.

Entre el recull de paraules hi podem trobar mots com “perxe“, “penyic”, “sisquere”, “sobruix” o “alegu”. Un cop finalitzat aquest recull via xarxes socials el pròxim dia 25 de febrer començarà un segon procés de recollida, molt més directe, cara a cara. També s’iniciarà la classificació de tot el recull per una possible pròxima publicació. El grup segueix obert recollint noves aportacions.

Per a nosaltres el concurs, a més d’una feina setmanal, ha reforçat el vincle que adquirim amb vosaltres, incrementat el feedback entre les dues parts, i ha significat un pas més en la nostra aventura dins les xarxes socials. Consolida, dia a dia, la nostra aposta per comunicar-nos mitjançant la xarxa i fa que ja ens plantegem noves iniciatives d’intereactivitat amb vosaltres.

De moment guardarem un bon record del concurs. Qui sap si més endavant ens animem a repetir-lo amb algun nou format…

Josep Vallverdú

Passen les setmanes i el final del concurs és cada cop més a prop. D’acord amb les bases que vam establir al principi donarem el concurs per finalitzat la setmana del 20 de desembre. Queden, per tant, dues respostes per formular. L’avantatge de l’Ignasi és important, però no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat…

La pregunta que us vàrem proposar la setmana passada era: [Des de la reinauguració del Museu, el passat 10 d'octubre, hem fet força presentacions. Ens hauríeu de dir qui és l'autor del que hem presentat més obres i quines són?]

La resposta correcta a la pregunta era [Josep Vallverdú i les obres presentades: Un segrest ecologista (el 13 de novembre de 2009); Blai Joncar (el 18 de juny de 2010); Proses de ponent i Veïnats i fesomies (17 de novembre de 2010)]. Es podia trobar mitjançant les nostres xarxes socials.

Després de recomptar els encertants, la classificació queda de la següent manera:

1a: Ignasi Moreras 360 punts

2a: Rafael Moll 300 punts

3a: Raquel Ferreira 270 punts

4a:  Meritxell Baño 260 punts

5a: Gemma et Pep 140 punts

6a: Joan Inglada 60 punts

7a: Rafael Roig 50 punts

8a: Carles Folch 40 punts

9a: Sílvia Jané 30 punts

10a: Maria Antonia Padros Giralt 10 punts

11a: Ana M. Mestres Pena 10 punts

12a: Can Turro 10 punts

13a: Joan Claparols 10 punts

15a: Enric Mercade 10 punts

14a: Marta Contreras 0 punts

15a: Sònia Gomà-Camps 0 punts

16a: Mamen Ramírez 0 punts

17a: Mari Carmen Fernández 0 punts

Per a fer-ho podeu connectar-vos a través del facebook del MVR i de twitter (el qual encaixem aquí sota) amb el hashtag #olives20

Simon destacava la necessitat que la interacció amb els museus sigui una experiència social, per tant necessàriament compartida entre els visitants (o participants) on el Museu s’erigeix en un recipient per a “fer i compartir”, on una peça pot generar un coneixement compartit i on l’individu pot aportar-hi més valor. En aquest cas el Museu de la Vida Rural, degut als seus fons i a la seva estructura, té la capacitat de catalitzar una experiència social dels visitants on la història personal aflora immediatament davant la proposta (o provocació) museística. Un cop aquí, el treball d’extrapolació a través de les social media és una acció on l’inventiva i l’explotació d’eines i recursos 2.0 pot generar multitud de propostes que s’encaminin a la creació de coneixement.

El passat dilluns 22 de novembre va ser el torn del nord-americà David Bearman i la canadenca Jennifer Trant, directors del Congrés Internacional Museums and the web, qui van presentar al mateix Museu Picasso multitud d’exemples sobre com les institucions museístiques poden utilitzar infinitat d’eines per a promoure una visita (física o on-line) molt més profitosa i col·laborativa amb el públic. Per exemple, la creació d’exposicions on-line, una de les primeres iniciatives després de la irrupció d’Internet, ha anat evolucionant per a fer-les més com el públic les crearia, fabricant estructures més populars que no acadèmiques, sense perdre el sentit científic. Precisament Nina Simon feia un clar incís de com d’important és una institució museística en tant que és considerada com una àmplia font de confiança i veracitat, i la possessió d’aquesta informació d’alta consideració fa que el públic es decanti fàcilment cap a propostes procedents d’institucions avalades.

La proposta col·laborativa no s’acaba aquí, el contacte entre institucions es facilita amb eines com twitter que permet establir ponts entre milers d’institucions i que alhora es pot utilitzar com a punt perquè els usuaris descobreixin centres que ni remotament haurien localitzat fa uns anys. Llistes com les de mediamuse@ agrupen les informacions dels centres més punters. L’experiència de la plataforma Arts Connected o la plataforma històrico-climatològica Old Weather són bons exemples de construcció multiinstitucional i popular. Una altra excel·lent proposta és la que ofereix el canadenc Virtual Museum on l’usuari pot accedir a una aplicació on-line que li permet crear i gestionar el seu propi museu virtual.

En tot el maremàgnum es demostra que campanyes que en un primer moment poden semblar frívoles, com concursos o jocs, obtenen resultats substancialment interessants i que la participació no es limita a la tòpica visita a unes instal·lacions estàtiques sinó que el visitant reacciona amb la seva experiència personal per enriquir el conjunt. La imatge segueix sent un dels pols d’atracció, sigui fotogràfica o audiovisual, és un fil fàcil de seguir que poc a poc pot introduir un visitant a la implicació amb una institució. Per això les galeries web i les col·leccions a disposició del públic s’han recolzat des de sempre amb la imatge gràfica. Ara, la facilitat de la producció fotogràfica esdevé una eina útil per establir diàleg. Museus com el Victoria & Albert Museum de Londres aposten per a facilitar un recorregut per la seva base de dades de peces a partir de la imatge gràfica.

Finalment la irrupció de les TIC a la vida quotidiana, a través dels terminals mòbils multifuncionals com Android, iPhone o iPad, que necessiten de programació pròpia, està començant a espavilar el ram dels museus cap a la creació d’aplicacions pròpies per a divulgar més fàcilment les seves activitats, els projectes i la participació. Les últimes investigacions s’encaminen en l’aplicació de la realitat augmentada a propostes museològiques o històriques com en l’exemple del Museum of London on, a través d’una aplicació per iPhone titulada StreetMuseum, es poden recórrer els carrers de Londres a través de realitat augmentada i des d’una perspectiva històrica.

If you are reading this, it is because your browser does not support the ‘video’ element. Try using the ‘object’ element listed further down the page.

VÍDEO

El 10 d’octubre de 2009 també va ser el dia de la reestrena del web i l’obertura del Museu a les xarxes socials. Un any en el que hem après moltíssimes coses, descobrint conceptes com “audiència creativa”, donant peu als nostres seguidors a col·laborar activament en el desenvolupament del museu a la xarxa i ampliant en dues direccions el ventall de coneixements que posem a disposició de la societat catalana. Hem après de vosaltres moltes coses per poder-les ensenyar a d’altres, que a la vegada ens n’ensenyaran de noves.

El MVR va apostar fort pel 2.0. Durant aquest any 1.320 persones han començat a seguir el MVR a facebook i 635 a twitter, recollint, completant i eixamplant els 877 twitts que hem penjat, molts d’ells remetent informacions, links d’interès i ofertes pel coneixement comú. No tenim estadístiques dels twitts que hem llegit o de la gran quantitat d’informació que ens ha arribat, però és molta. Hem participat en esdeveniments internacionals com el blog day, l’ask a curator day o el follow a museum day. Al blog, estrenat el mateix dia de la reobertura del MVR, s’han penjat 147 posts, que equivalen gairebé a 3 per setmana, amb una gran variabilitat de temes, des de notícies pròpies, recomanacions bibliogràfiques, articles d’opinió, seccions fixes i molts enllaços. Al nostre perfil a flickr hi ha centenars de fotografies de totes les activitats del museu i un total de 3.379 visites que per nosaltres és tot un èxit. A YouTube, vídeos sobre el Museu i autèntiques obres d’art com la de Ruth Somalo sobre l’exposició SENY. I a issuu hi han penjades les nostres publicacions digitals, on El Perxe, el butlletí del MVR hi té un lloc destacat. No us volem atabalar amb multitud d’estadístiques (que en l’entorn web i 2.0 són d’un detallisme impressionant) només remarcar-vos la nostra satisfacció dels resultats de construir, en paral·lel i en total simbiosi a la nostra institució, un MVR virtual.

No volem acabar aquest ràpid post valoratiu sense agrair-vos a tots els qui ens seguiu la vostra confiança i la vostra participació.

Us animem a seguir formant part del Museu del la Vida Rural.

El MVR s’hi va adherir ben aviat i va recollir diverses preguntes. La condició dels missatges de twitter (140 caràcters) ens va fer optar per contestar les preguntes paral·lelament a twitter i a una altra xarxa social on hi som presents regularment: formspringsme. D’aquesta manera aconseguíem l’espai necessari per desenvolupar les respostes i manteníem un arxiu consultable amb totes les preguntes i respostes generades per l’#askacurator.

La iniciativa va tenir molt èxit amb multitud de preguntes als més de 340 museus participants que van fer escalar el hashtag #askacurator fins a la primera posició dels trending topics mundials (que és com dir que era la paraula més citada a twitter a tot el món). Això es va aconseguir ja al matí, abans que s’anessin afegint els museus americans i va comportar un llarg atac d’spam sobre el hashtag que no es va poder solucionar fins ben entrada la tarda. A nivell de l’estat hi van participar el Museu Picasso de Barcelona, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu Thyssen Bornemisza, el Museu de Calatayud, la Fundación NMAC, la Fundación General Universidad Complutense de Madrid, els Museus de Castilla y León, el Museu Paleontològic de la Universitat de Saragossa, el Planetarium de Pamplona i la Institució Patrimonial de Montefrío. Els trobareu tos relacionats i amb els enllaços als seus twitters en aquesta pàgina:

http://www.askacurator.com/spain.html

L’organització va fer també una selecció dels museus per categories així el MVR es trobava dins la categoria “Rural life” conjuntament amb el Beamish Museum de County Durham, el Museum of East England Life de Stowmarket, el National Wool Museum de Llandysul, el Shakespeare’s Birthplace Trust d’Stratford-upon-Avon (tots ells del Regne Unit) i el Powerhouse Museum de Sydney (Austràlia). Trobareu la categoria Rural life amb aquests museus relacionats a:

http://www.askacurator.com/rurallife.html

També podeu llegir totes les preguntes i respostes del MVR en l’arxiu del perfil de formspirngme del MVR o, si us interessa qualsevol cosa relacionada amb el Museu, preguntar-ho vosaltres mateixos seguint aquest enllaç: http://www.formspring.me/MuseuVidaRural