El Carxe, territori de frontera

L’exposició “El Carxe, territori de frontera”, explica la història d’aquest enclavament catalanoparlant en terres de Múrcia. 
 

El Carxe no és només una serra murciana sinó que té el valor simbòlic de lligar el seu nom a l’última expansió territorial de la llengua catalana. Situada al nord-est de la província de Múrcia, entre les poblacions de Iecla, Jumella i Favanella, es tracta d’una zona que estigué pràcticament deshabitada fins al segle XIX. En la mitjania d’aquesta centúria s’hi produí una colonització de llauradors valencians que hi dugueren i hi fixaren, a més de les seves costums, la seva llengua. Hi fundaren una vintena de viles i llogarets molt dispersos que assoliren la seva fita de poblament a mitjan segle XX amb més de 2.000 habitants. La població actual de la zona, degut a la crisi del sector agrari, és, exactament, de 744 persones. La majoria han emigrat a nuclis més actius com Jumella o han tornat cap a les comarques del Vinalopó.
 

Les primeres notícies que tenim de la descoberta lingüística de la regió com a comunitat catalanòfona les devem als filòlegs Pere Barnils (1919) i Manuel Sanchís i Guarner (1950). La Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, però, no reconeix la llengua catalana com a pròpia del seu territori, ni tan sols en la zona del Carxe, cosa que ha fet que la transmissió de costums, tradicions, refranys, etc. propis del català s’hagi esdevingut majoritàriament per via oral. Bona mostra en són els estudis El Carxe. Recull de literatura popular i valenciana a Múrcia, d’Ester Limorti i Artur Quintana, i El parlar de les Valls de Vinalopó i del Carxe, de Vicent Beltran.
 

L’exposició “El Carxe, territori de frontera”, es divideix en dos àmbits. D’una banda es fa un repàs a la història de l’enclavament i de la seva evolució econòmica, social i cultural; al seu “descobriment” lingüístic, les característiques del seu parlar i l’estat actual de la situació. De l’altra, i aprofitant que l’any 2011 es va celebrar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, encarregat de l’exposició, s’introdueix un breu apunt històric sobre la secció i la relació d’aquesta amb les valls del Vinalopó, d’on provenien els habitants que s’establiren al Carxe, i amb el Carxe mateix.

Orson Welles al Carxe
El projecte de l’exposició sorgeix en convivència amb un altre projecte també dedicat al Carxe, el llargmetratge Orson West. Fran Ruvira, director novell oriünd de la zona, recull en aquest film records de la visita que el cèlebre director nord-americà Orson Welles va fer al Carxe per gravar localitzacions per a un futur western. La pel·lícula de Welles no es va arribar a fer mai, però Ruvira aprofita el record d’aquella visita per presentar-nos el paisatge, el parlar, les tradicions i els trets propis dels habitants d’aquesta terra. I així converteix el film en un documental etnogràfic de primer ordre sobre el Carxe.