"No era lluny ni difícil" de Joan Margarit

El proper dijous 7 d’abril, a les set de la tarda, es presentarà al Museu No era lluny ni difícil, el nou poemari de Joan Margarit. En la presentació hi intervindran els també poetes Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, i Jordi Llavina.
 

No era lluny ni difícil tanca el cicle que Joan Margarit va iniciar l’any 2005 amb Càlcul d’estructures, que va seguir amb Casa de Misericòrdia el 2007 i va continuar dos anys després amb Misteriosament feliç. És un cicle marcat per l’entrada a la vellesa del poeta, que el porta successivament, per la via de la reflexió, la lucidesa i la serenitat, del sofriment a la pietat i d’aquesta a la felicitat i a l’amor.
 

La poesia de Margarit s’universalitza sempre a partir d’una experiència viscuda. Al poeta no li interessa explicar la seva vida, sinó trobar uns conceptes reconeixibles per a tothom a partir d’un fet particular. Partint de si mateix arriba a tots els altres, doncs com a éssers empàtics que som ens podem reconèixer en experiències viscudes per un altre. Es tracta de parlar amb veu pròpia de temes comuns a tots. El títol de la seva nova obra, No era lluny ni difícil, fa referència a les dificultats que trobem caminant cap a la felicitat. Un cop passades ens adonem que aquestes dificultats no eren tan altes ni tan complicades de superar com creiem. Això sí, segons el poeta l’únic camí que ens permet deixar-les enrere és el camí de l’amor.
 

L’autor
Nascut l’any 1938 a Sanaüja, Joan Margarit i Consarnau publica l’any 1981 el seu primer poemari en català, L’ombra de l’alta mar. Llicenciat en arquitectura i catedràtic de l’escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, combina aquesta professió, fins a la seva jubilació, amb la poesia. La seva ploma és fecunda i des de 1981 a dia d’avui publica 24 poemaris, d’entre els quals destaquen: Vell malentès (1981), Joana (2002), Els primers freds, que recull la seva poesia entre 1975 i 1995, i aquest darrer cicle que clou No era lluny ni difícil i que inclou Càlcul d’estructures (Premi Crítica Serra d’Or 2006), Casa de Misericòrdia (Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Poesía) i Misteriosament feliç.