Al s.XI, en contra de la riquesa i cert refinament de la vida que havien adquirit alguns monestirs, seguint la Regla de Sant Benet i amb la voluntat de recuperar la figura del monjo com a persona dedicada a l’oració, el treball i l’acolliment de pelegrins, va néixer l’ordre del Cister.
A Catalunya s’establiren a Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. La Ruta del Cister, creada el 1989, representa l’enllaç dels tres monestirs cistercencs.
Monestir Santa Maria de Poblet (Conca de Barberà)
Fundat el 1150, és el monestir més gran de la Ruta del Cister i el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa.
Poblet fou declarat panteó oficial dels reis de la Corona d’Aragó en temps del rei Pere III el Cerimoniós (s. XIV) i custodia el panteó reial de la corona catalanoaragonesa.
Fou declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat l’any 1991. Disposa d’hostatgeria.
Monestir de Santes Creus (Alt Camp)
Dels tres monestirs cistercencs, Santes Creus és el que reprodueix amb més fidelitat el pla bernardí de construcció.
Fundat el 1150 i establert a Santes Creus a partir del 1160, passà per diverses etapes glorioses fins que l’any 1835 es produí l’exclaustració definitiva dels monjos.
Actualment és l’únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica, cosa que permet al visitant endinsar-se en cadascun dels racons d’aquest esplèndid cenobi.
Monestir de Vallbona de les Monges (Alt Urgell)
Les primeres notícies del monestir daten del 1153, però no fou fins a l'any 1176 quan s’integrà plenament a l’orde del Cister. Es tracta de l’únic monestir femení de la Ruta i l’únic que ha conservat ininterrompudament la comunitat durant més de 800 anys, llevat dels temps de la guerra. Disposa d’hostatgeria. Va ser declarat monument historicoartístic l’any 1931.